Ruta de castells de la Segarra: un tastet per les fortaleses mil·lenàries de la vall del Sió

Els castells de la Segarra no mostren el "charme" dels grans palaus del Loira, però guarden el pes de la nostra història. Es van fundar al segle XI, quan la Segarra era l'última frontera cristiana de la Catalunya Vella, i s'han convertit en testimonis austers del pas del temps. De fet, són el patrimoni viu dels últims mil anys d'història i de totes les èpoques viscudes: des del romànic fins al gòtic, el Renaixement i el segle XX. El castell de Florejacs, el de l'Aranyó, el de Montcortès, el de les Sitges, el de les Pallargues, el de Concabella... en diem castells, però en realitat són fortaleses nobles erigides en terra aspra que durant segles han servit per defensar els seus habitants de guerres i conflictes. En un sol dia se'n pot visitar més d'un, perquè estan separats per pocs quilòmetres. Castell de les Sitges (CAT de Setmana) Ja fa temps que institucions i particulars de la Segarra han volgut posar aquest tresor històric al mapa turístic, i totes aquestes fortaleses formen part de la Ruta de Castells de la vall del Sió. Per això, a "La tarda de Catalunya Ràdio" n'hem fet un petit tastet i n'hem recorregut tres, tots visitables: el castell de Florejacs, el de Concabella i el de les Pallargues. Per fora, tots es mostren austers, amb molta paret, molta pedra, moltes espitlleres i poca finestra. Per dins, són tota una sorpresa. Fem la ruta amb la consellera comarcal de Turisme de la Segarra, la Montserrat Farrera, entusiasta del patrimoni i de la història d'aquesta herència medieval: "Tot això al segle XI era terra de frontera entre la Marca Hispànica i les terres àrabs, i tots aquests castells havien estat torres de guaita i fortaleses, per això n'hi ha tants." Castell de Montcortès (CAT de Setmana) En el seu origen, totes aquestes fortaleses es construïen en punts elevats i estratègics, amb un mínim d'aigua i una bona panoràmica per controlar el terreny. En alguns casos s'han mantingut aïllats i solitaris, com en el cas del castell de les Sitges o de Montcortès, i en d'altres s'han vist envoltats de cases i carrers, que han donat nom als nuclis que protegien. Aquest és el cas de Florejacs, i també de Concabella i les Pallargues. Florejacs, un museu de mil anys Entre Guissona i Ponts, trobem el trencant que ens porta fins al primer destí: el castell de Florejacs, que és de titularitat privada però visitable. Sorprenen algunes de les seves dependències d'origen medieval, com ara el celler, i també altres estances que ens mostren diferents moments dels seus mil anys d'història: una biblioteca, un saló de banquets, dormitoris amb records familiars centenaris... Tot un museu. Interior del castell de Florejacs (Gerard López/Catalunya Ràdio) Florejacs està enclavat dins del nucli urbà que el mateix castell ha aixoplugat amb els segles: carrers estrets i empedrats entre el silenci trencat pels pardals (i els gats, que no hi faltin). I a tot això, evidentment també cal afegir-hi un altre element destacat: les vistes de mitja Segarra que ofereixen aquests enclavaments privilegiats: Els castells com el de Florejacs tenen àmplies panoràmiques (CAT de Setmana) Concabella, el rovell de l'ou A 15-20 minuts en cotxe des de Florejacs hi trobem el nucli de Concabella. A diferència dels altres castells, a Concabella el visitant no hi trobarà ni cellers d'època ni sales nobles, sinó uns espais moderns pensats per explicar la història dels castells que l'envolten. Dins dels seus murs de fins a 3 metres de gruix hi trobem sales adequades al segle XXI que ens expliquen la realitat del segle XI. I també la del XII, i el XIII... fins a l'actualitat. Interior de Concabella, on s'expliquen tots els castells (Gerard López/Catalunya Ràdio) Concabella, l'únic castell de titularitat pública, permet conèixer detalls d'altres fortaleses que ara estan a mans privades i no són visitables, com ara el castell de l'Aranyó, on va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo. De fet, un dels espais més destacats és la sala on es recull la vida i obra de l'escriptor segarrenc. Espai Pedrolo, reproducció del seu despatx (Gerard López/Catalunya Ràdio) A més de l'Espai Pedrolo, Concabella acull un centre d'interpretació dels castells i altres espais lúdics: un per conèixer la flora i la fauna de la Segarra, una sala d'exposicions, i un escenari per acollir concerts i tot tipus d'activitat cultural. Però que sigui el rovell de l'ou no vol dir que sigui l'excepció: com que els castells han evolucionat amb el temps, rere els seus murs s'hi ha viscut de tot. Castell de Concabella (CAT de Setmana) La guia del castell, la Dolors, recorda, per exemple, que durant la Guerra Civil va acollir presoners del bàndol feixista: "El maig del 1938 s'hi va instal·lar un camp de treball amb un miler de presos capturats per la República. Construïen una línia de defensa contra els franquistes: feien trinxeres, nius de metralladores, i nius de fusellers." La guia de Concabella, la Dolors, entusiasta del castell (Gerard López / Catalunya Ràdio) Les Pallargues, el més autèntic A tres quilòmetres a l'oest de Concabella s'hi aixeca el castell de les Pallargues, que dona nom al petit nucli urbà que l'envolta. Només d'entrada, ens impressiona l'arc gòtic de l'entrada, de gairebé 14 metres d'alçada, el més gran de Catalunya dins de la categoria d'arquitectura civil. Castell de les Pallargues (Gerard López / Catalunya Ràdio) Això, juntament amb molts secrets de totes les èpoques que amaga el seu interior, té captivada la Montserrat: "Per mi, aquest és el castell més autèntic de tots, perquè el veus tal com era. No té coses boniques per adornar ni fer decoració, sinó que ens ensenya el que hi ha". "A la part de baix, al celler i a les cuines hi ha el testimoni del segle XI amb arcs romànics, i a mesura que puges et trobes arcs gòtics, que mostren com el castell creix i evoluciona. I a dalt, a la sala noble, descobreixes l'època del Renaixement. I també hi ha cambres amb complements de principis del segle XX" Ens acullen els "senyors del castell", que viuen allà mateix. Per ser més exactes, ens rep la Teresa, la mestressa, que també fa de guia als centenars de visitants que rep cada any, la gran majoria d'àmbit nacional, de Catalunya. La "sala" de les Pallargues (Gerard López / Catalunya Ràdio) La Teresa ens mostra amb orgull les diferents dependències del seu castell, des dels calabossos primitius, excavats sota la pedra de fa mil anys, fins a la cuina medieval, o el pou d'aigua que fins i tot ara, amb la sequera del 2022, manté intacte el nivell freàtic. De totes les dependències, la Teresa té molt clar quina és la seva preferida: "El que més m'agrada ensenyar és la sala principal, que és el que més impressiona als visitants. Té 84 metres quadrats i 10 d'alçada, i mostra tota l'esplendor del Renaixement. A qui li agradi la història i el patrimoni aquí ho trobarà tot: a mesura que vas visitant el castell s'entén molt bé la seva evolució: la vida que es portava al segle XI no té res a veure amb la del segle XVIII, i aquí es veu perfectament cada època." Feina feta i feina per fer Les Pallargues, Concabella i Florejacs són un tastet de luxe que ens permet recular a totes les èpoques sense recórrer a la realitat virtual, sinó a la realitat dels sentits, la que encara conserven els mil·lenaris castells de la Segarra. Montserrat Farrera, davant dels murs de Florejacs (Catalunya Ràdio) El patrimoni és immens, gairebé tan gran com la urgència per conservar-lo, sobretot pensant en els castells que estan més deteriorats. Per sort, els últims anys s'ha fet molta feina, però, com recorda la Montserrat, encara se n'ha de fer molta més.

Ruta de castells de la Segarra: un tastet per les fortaleses mil·lenàries de la vall del Sió

Els palaus fortificats de les antigues terres de frontera amaguen un munt de sorpreses dins i fora dels seus murs