Què pensarien els marcians si vinguessin a Catalunya?
Subtítols en: català
Subtítols en: català
Tothom s'omple la boca de la paraula "cultura"... però què és la cultura catalana realment? En el cinquè capítol d'aquest Manual de supervivència per a tothom que vulgui viure a Catalunya, l'Hugo (Mèxic) donarà consells sobre com s'ha d'opinar a la sortida d'una obra de teatre i com es pot quedar sempre bé, el Chris (Regne Unit) intentarà fer tota l'agenda cultural barcelonina en un sol dia o la Julieta (Brasil) buscarà entendre la fascinació catalana pel foc endinsant-se en un correfoc dels diables de Badalona. Perquè la cultura no és única, aquest és un programa fet des d'un punt de vista multicultural, en tots els sentits.
La por paralitza, la por es contagia i, segons com, diuen que la por també s'olora. Però conèixer què és el que fa por a la gent d'aquí és una de les millors maneres per integrar-se. Per això, en aquest programa dedicat a la por els protagonistes del "Manual de supervivència" intentaran descobrir si els catalans tenen més por de la mort que als seus països, quina història terrorífica s'amaga darrere la innocent cançó d'"En Joan petit quan balla" o com pot ser que als catalans els encantin les vísceres, i estem parlant de menjar i no del Festival de Sitges. De fet, els nostres protagonistes acabaran tan integrats, que el dia de l'emissió del capítol no obriran Twitter, perquè no hi ha res més català que la por del què diran.
En aquesta tercera entrega del "Manual de supervivència", la Jutta (Alemanya) intentarà esbrinar quins acudits pot explicar per quedar bé en un sopar d'amics, el Kandarp (Índia) farà la seva primera actuació en un club de monòlegs en català i el Chris (Regne Unit) esbrinarà quins són els esports de moda per als catalans passats els quaranta, entre moltes altres maneres curioses de divertir-se. I és que diuen que els catalans som avorrits, però potser l'únic que passa és que som tímids i riem molt fluixet. Humoristes com els Òscars o la Judit Martín, a més, donaran consells als nostres protagonistes per entendre l'humor català o com pot ser que cacem una cosa inofensiva com els bolets o ens mengem un aliment que es diu trompeta de la mort.
Budistes, cristians, musulmans... a Catalunya la fe té moltes variants. Però, a més, sovint la fe no és religiosa. Els habitants de Catalunya van al camp de futbol i esperen guanyar sempre, cliquen les notícies dels diaris i pensen que allò que llegeixen és la veritat, o creuen que els líders dels seus partits polítics aquest cop no els enganyaran amb falses promeses. La visió des de fora dels immigrants, en aquest cas, posarà a prova les nostres creences i ens farà pensar si, tot i viure en un país laic, tenim més fe de la que ens pensem. I és que en aquest capítol del "Manual de supervivència" els nostres protagonistes intentaran esbrinar si ser català avui dia és, bàsicament, una qüestió de fe.
Una cosa a què sovint s'enfronten els immigrants és la tendència que tenim a jutjar les persones per l'estètica. I és que normalment associem vestir d'una manera o tenir un color de pell determinat a una sèrie d'idees preconcebudes. A Catalunya en som conscients? Quina importància donem els catalans a l'estètica? Tenim bon gust o mal gust des del punt de vista d'un estranger? Els nostres protagonistes ho intentaran esbrinar menjant aquells plats de cuina tradicional que entren per l'estómac, però no per la vista, analitzant els monuments més curiosos a les rotondes de carreteres o anant a comprar a un mercat vintage. L'escriptor Miguel de Unamuno deia que als catalans ens perdia l'estètica. Això és perquè, segurament, no va veure mai que ens menjàvem uns peus de porc.
Quan esternudem diem "salut", quan ens acomiadem diem "salut" i quan no ens toca la loteria diem que el més important és la salut. És clar que la salut a casa nostra és molt important. Per això, els protagonistes del novè capítol d'aquest curiós manual de supervivència provaran d'esbrinar quina relació tenim els catalans amb la salut. I ho faran des de diferents punts de vista, tant físics com mentals o emocionals, parlant, per exemple, amb els membres del col·lectiu Radio Nikosia o analitzant quin paper té la immigració en el funcionament de la Seguretat Social. I no volem dir quins altres punts sortiran al programa... per curar-nos en salut.
Catalunya és terra de romànic, terra de bolets i, sobretot, terra d'emprenedors. Queda clar que per semblar un català autèntic s'ha de ser una mica innovador i, amb aquest propòsit, el Marc-Antoine (Quebec) s'esforçarà per aprendre els secrets de la cuina creativa, l'Hugo (Mèxic) desxifrarà què tenen en comú molts dels invents fets a casa nostra o l'Awatef (Marroc) posarà de relleu que no tot ens ho hem inventat nosaltres i que alguns dels invents més habituals que fem servir provenen del món musulmà. I ho barrejarem tot amb humor, enquestes de carrer, càmeres ocultes i entrevistes, que no és gaire innovador, però sempre queda bé.
Diuen que l'amor és a tot arreu. I encara que sembli mentida, quan no estem en campanya electoral ni juga el Barça, aquí a Catalunya, també. El que passa és que potser costa veure'l perquè en matèria d'amor som una mica reservats. En aquest Manual de supervivència dedicat a l'amor, en Marc-Antoine (Quebec) descobrirà que l'allioli és un estrany afrodisíac, la Bella (Benín) aprendrà que l'himne nacional de Catalunya és una crida a un altre tipus d'aixecament o l'Awatef (Marroc) intentarà esbrinar de la mà de l'Andrea Ros, companyes de generació tot i nascudes en països molt diferents, que potser Sant Jordi no era tan sant com tothom diu.