Per què en zones de Grècia, Albània o Bulgària es deien "català" per insultar-se?

Van ser només uns 50 anys, poc més, però les incursions que l'exèrcit de mercenaris de la companyia catalana d'orient van infligir al nord de la Mediterrània oriental van ser tan cruels que van deixar empremta a bona part dels Balcans. Els saquejos dels almogàvers al segle XIV han perdurat en l'imaginari popular, fins al punt que durant segles ha estat habitual insultar o maleir algú titllant-lo de "català". Molts d'aquests referents es van allargar durant segles, i encara ara es poden trobar algunes referències recents. Atenes va formar part de la corona catalanoaragonesa al s. XIV Per què tan mal record? L'historiador i articulista Marc Pons recorda que els almogàvers, que van fer la guerra en territoris de Grècia, Albània i Tràcia, al Sud de Bulgària, eren una legió temible i cruel: "Els almogàvers eren el pitjor de cada casa: eren antics convictes perseguits que quan s'incorporaven a aquest cos d'infanteria lleugera no només s'alliberaven de la justícia, sinó que, a més, en situació de guerra podien posar en pràctica les males conductes que tenien. Per allà on passaven deixaven la seva petjada." La petjada va arribar a molts llocs i n'han quedat un munt mostres en el refranyer popular. A Tràcia, per exemple, hi havia una expressió que deia: "que la venjança dels catalans caigui sobre teu". I encara un altre cas: quan a algú se li deia "català o fill de català" era per referir-se a un home malvat sense ànima, un torturador. "En aquella època, l'art de la guerra era d'un nivell d'atrocitat brutal, ja ens en podem fera la idea quan en alguna bona política reprodueixen els enfrontaments de l'edat mitjana... I els almogàvers eren molt pitjors, sobretot quan accedien a alguna població i havien d'escarmentar la població civil." Cançons, insults i personatges mitològics Reproducció de l'arribada de Roger de Flor a Constantinoble La venjança catalana dels almogàvers -que el 1305 van venjar la mort a traïció de Roger de Flor- es va deixar notar especialment a Grècia. I el trauma que van deixar es va traduir per exemple, en cançons populars. A Atenes hi havia una cançó infantil que més o menys deia així: "Franc, vareg, "pitsi" català, et rentes, et pentines i amb merda t'empastifes." També a Grècia hi havia una cançó de bressol prou explícita: "Surt el sol per Arta i il·lumina tot Patres. Senyor sol i rei, dona'm força i coratge per cenyir mes set espases i lluitar contra els francs, contra els francs i els varegs, contra els gossos catalans. Gos català, no dejunes el divendres, ni dejunes el dissabte, quan Crist és a la tomba." I encara a Grècia, quan algú volia maleir els ossos a algú altre, li etzibava: "Que et vegi sota l'espasa d'un català." O també: "El grec es rentava i el català s'emmerdava." A Albània, per espantar els nens es feia servir la paraula "català" per descriure un home "lleig i malvat". El folklore albanès fins i tot tenia un monstre imaginari, amb un sol ull, amb les cames molt llargues, que representava un ferrer malvat que menjava carn humana. I la història explica que un heroi local, de nom Dèdal, s'hi enfrontava i el guanyava. I això es coneix com la història de "Dèdal i Català". La faula "Katallani" (català) recollida per l'escriptor i periodista albanès Flamur Buçpapaj Alguna d'aquestes històries es troba recopilada en un llibre que es pot trobar per internet. Es diu "Katallani", de l'autor Flamur Buçpapaj, té 67 pàgines i es va publicar el 2011. Es troba a la venda per 12 euros. L'historiador Marc Pons dona més detalls d'aquesta visió dels catalans: "Cal dir en benefici dels catalans d'ara, que termes com katallani no era només per als almogàvers, que de fet van tenir una presència limitada a 50 o 60 anys. És cert que van ser anys molt intensos, però en aquella zona quan parlen dels catalans també es referien, per exemple, els jueus d'origen valencià, mallorquí o aragonès que van ser expulsats de la península el 1492. I, evidentment, aquests ja es dedicaven a una altra cosa." I encara un altre detall: "Fins al segle XVI tots els súbdits de la corona d'Aragó eren coneguts com a catalans, vinguessin de Catalunya, l'Aragó o Sicília." Catalans i turcs A Europa, les incursions otomanes eren habituals Crida l'atenció, i ens dona una idea de l'empremta que van deixar els almogàvers, quan es comparen les incursions catalanes del segle XIV amb les de l'imperi otomà. A la regió grega de Parnàs hi ha una dita que és prou explícita: "Fugir dels turcs per caure amb els catalans." I a Bulgària, un dels màxims exponents de la literatura d'aquest país, el poeta Ivan Mintxov Vazov, nascut al segle XIX, escrivia en un poema del 1915 que els catalans havien estat juntament amb els turcs els "pitjors opressors de la nació búlgara".

Per què en zones de Grècia, Albània o Bulgària es deien "català" per insultar-se?

Els saquejos dels Almogàvers al s. XIV van deixar empremta en l'imaginari popular durant segles