Per què costa tant trobar un nou bisbe per a Girona?

Aviat farà dos anys que la diòcesi de Girona està sense bisbe, després de la mort de Francesc Pardo el 31 de març del 2022. Hi havia un bisbe emèrit, Carles Soler, jubilat el 2008, que va morir el 9 de desembre. Coincidint amb això s'han multiplicat les especulacions sobre qui pot ser el futur responsable de l'Església gironina i sobre per què es tarda tant a nomenar un successor. Els funerals pel bisbe emèrit de Girona van aplegar les màximes autoritats eclesiàstiques i polítiques (Fèlix Martín) El procés d'elecció no és fàcil, segons Omella El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan Josep Omella, ha reconegut una certa complexitat per desencallar la tria d'un successor al tron de Carlemany: "Espero que arribi aviat el bisbe de Girona. No patiu, que a Roma ho saben, però el procés no és fàcil." Comentari que feia a Madrid, just coincidint amb els funerals a la catedral de Girona del bisbe emèrit Carles Soler. &#128308; La catedral de Girona acull el funeral del bisbe emèrit Carles Soler i Perdigó. &#10145;&#65039; La diòcesi està sense bisbe des de la mort de Francesc Pardo, el març de 2022. &#128251; https://t.co/WmumppAelB pic.twitter.com/22CMeigIIA CatInfo Girona (@Cati_Girona) December 12, 2023 A Girona esperen notícies Des de la mort de l'últim bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha assumit la gestió de la diòcesi el vicari general dels dos últims bisbes gironins, mossèn Lluís Suñer, administrador diocesà de Girona. Ell confia que hi hagi una decisió que acabi amb la incertesa actual: "A mi, personalment, ja m'han dit que el nomenament estava a punt arribar, però que després alguna cosa s'ha refredat i s'ha endarrerit una mica. Aquest dilluns, 11 de desembre, el nunci del Vaticà em va dir que la cosa ja està a Roma. Per tant, esperem que aviat ho tindrem. Ara, aquest aviat ja veurem quan serà, si ara o després de Nadal." L'administrador diocesà, Lluís Suñer, confia que hi hagi un nou bisbe aviat (Fèlix Martín / Catalunya Ràdio) Termini superat amb escreix, segons els especialistes Des de l'entorn eclesiàstic no s'expliquen el retard. El president de la Fundació Catalunya Religió, Jordi Llisterri, ho qualifica d'incomprensible: "El termini de dos anys és extraordinari. No sabem què està passant amb el nomenament. El cardenal Omella ha tornat a recordar que aquests processos són llargs i complicats, però el termini s'ha superat amb escreix. I una cosa que al principi podia sorprendre i generar neguit, ara és una situació incomprensible. No té explicació que no hagin trobat ningú prou digne per ocupar aquest lloc." Quan hi hagi nou bisbe serà l'únic que podrà seure al tron de Carlemany, peça medieval única que es conserva a la catedral de Girona (Fèlix Martín / Catalunya Ràdio) Llisterri, periodista especialista en aquest àmbit, creu que de candidats n'hi ha: "El clergat de Catalunya és més reduït que fa uns anys, però si reunissin els capellans de Girona i els demanessin tres o quatre noms d'aquí o de les diòcesis de Catalunya, en sortirien. Si alguns dels noms han entrat a la llista i per algun motiu ningú els ha tingut en compte, només ho sabrem quan hagin triat el nou bisbe. És un procés que es fa amb una reserva extrema." I creu que d'aquesta situació també se'n ressent el dia a dia de la diòcesi: "Hi ha inèrcies, temes ordinaris, que es van fent, però hi ha decisions com poden ser el nomenamnt dels candidats a sacerdots o si cal reduir parròquies que no es poden prendre." Un bisbe de tarannà catalanista Des del Vaticà, el corresponsal a Roma de Catalunya Ràdio, Eduard Rubió, explica que hi ha un cert "embús" en temes administratius, però que el papa té clar que el bisbe hauria d'estar vinculat al territori: "Són moltes les peticions i pocs els homes a la seva disposició. A més, el papa Bergoglio és imprevisible seguint els protocols, i no sempre coincideixen els criteris dels uns i dels altres. No vol que el nomenament del bisbe de Girona desequilibri l'episcopat català, que els últims anys ha mantingut un perfil discret, ni decebés els feligresos gironins acostumats a un bisbat de tradició catalanista. Segur que Francesc està al corrent que ha de ser un bisbe lligat al país, i que sigui o bé format a Catalunya o pròxim al tarannà català." Funeral del bisbe emèrit de Girona, el 12 de desembre del 2023, a la catedral (Fèlix Martín) L'últim bisbe de Girona, Francesc Pardo, va morir el març del 2022, als 75 anys. Quan el van nomenar el 2008 es va donar el cas que durant 8 anys van conviure a la diòcesi tres bisbes: d'una banda, Pardo, i de l'altra, els altres dos, emèrits, que s'havien jubilat: Jaume Camprodon (bisbe de Girona entre el 1973 i el 2001), que va morir el 2016, i Carles Soler (bisbe entre els anys 2001 i 2008), que va morir dissabte, als 91 anys. Ara ja no en queda cap.

Per què costa tant trobar un nou bisbe per a Girona?

Des del Vaticà busquen un bisbe de perfil catalanista, i la Conferència Episcopal reconeix que el procés no és fàcil