Passejada pels Búnquers del Carmel de Barcelona: un cim únic amb vistes de 360 graus

Dades pràctiques: -On anem? Barcelona -Com hi arribem? Des de Barcelona: a peu o en transport públic. Metro línia 3 i Bus 22 (Amb cotxe, no aparcareu) -Qui s'hi apunta? A l'abast de: tothom, ruta absolutament familiar. -Quant dura això? 1-2 hores (depèn de l'estona que fem el badoc). Distància: 0,5 km. Desnivell: 46 metres. -Què hi trobarem? Panoràmiques urbanes, patrimoni. Les vistes, mirant a mar, del mirador. (CAT de Setmana) Aquesta ruta ens porta fins al cim d'un turó envoltat de ciutat. Ens enfila fins al mirador del búnquer del Carmel, que en realitat ni és un búnquer ni es troba al cim del turó del Carmel. En realitat és un mirador situat en unes antigues bateries antiaèries de la Guerra Civil, i es troben al turó de la Rovira. Però, com que aquest cim encara està dins dels límits del barri del Carmel, doncs tampoc anem tan equivocats, oi? L'indret ens ofereix una barreja d'història, prèvia i posterior a la construcció de la bateria de canons, i una panoràmica de la ciutat que no trobem a gaires més llocs: una visió de 360 graus de la capital del país. La bateria antiaèria, punt de trobada redescobert (CCMA) Si feu memòria fotogràfica, us adonareu que estem acostumats a contemplar les panoràmiques de Barcelona des dels extrems: des de Montjuïc, des del Tibidabo o des de qualsevol altre punt de Collserola, però només aquí tenim la ciutat per tot arreu, mirem on mirem. I és que, el turó de la Rovira, igual com els seus turons veïns, s'ha anat envoltant d'edificis i carrers amb el pas dels anys, i ara són uns "bolets" mig urbanitzats que han canviat en molts aspectes, però en mantenen un d'intacte: són un cim, estan elevats. El Turó de la Rovira, el nostre objectiu, fa 262 metres d'altitud. Dels canons a les barraques Actualment l'espai rep moltes visites, inclosos centenars de "guiris" que han descobert, també, aquest racó de ciutat. Les aglomeracions i cert incivisme nocturn han obligat a posar ordre i limitar l'accés a l'espai, però això no li treu l'encant. Ni tampoc la seva història. De fet, actualment aquest indret està "arranjat i museïtzat" gràcies a la intervenció del Museu d'Història de Barcelona. Ara és una mostra a l'aire lliure d'un patrimoni que ha deixat més d'una empremta. Panoràmica general de Barcelona (CAT de Setmana) L'historiador Ricard Paradís, que també és membre del fons documental del Carmel, recorda el seu passat bèl·lic, quan el cim de la muntanya acollia canons del bàndol republicà per repel·lir els bombardejos del bàndol feixista: "Les bateries antiaèries mai van tirar cap avió a terra, però, com a mínim, tenien un efecte dissuasori i podien defensar bastant bé la vall d'Horta, que és molt tancada, era una zona que no es va poder bombardejar tant com la del centre de Barcelona." Després de la guerra, l'espai va quedar abandonat, però va ser per poc temps. Les onades migratòries de la segona meitat del s. XX van portar molta gent a malviure en barraques que ocupaven la muntanya: "Hi va haver molts nuclis de barraquisme, hi havia falta d'habitatge i, com que els pisos existents ja estaven llogats o rellogats, la gent s'havia d'autoconstruir algun tipus de lloc per aixoplugar-se i poder viure." El barraquisme es va erradicar definitivament el 1992, i a partir del 2000 es van fer les tasques de reconstrucció de l'estructura del turó. El Museu d'Història de Barcelona va voler conservar aquesta part de la història de la ciutat. L'indret manté les terrasses i els espais que ocupaven els canons, però també hi trobem restes de les antigues barraques. "Encara es conserven els mosaics i les estructures de les barraques que havien aprofitat els antics vestigis del que era la bateria antiaèria de la ciutat de Barcelona. Popularment, la gent en diu "els canons", que és el nom més correcte, perquè allò no era un búnquer." Vistes a banda i banda Quan visitem aquest indret, els nostres peus trepitgen història urbana, però no només això: sota els nostres peus, hi tenim una panoràmica única: Vistes a muntanya (CAT de Setmana) Cara Besòs: una àmplia vista del Barcelonès Nord, amb un angle més directe i proper. Cara mar: la Sagrada Família, que es veu de força a prop. Es veu de conya i, al seu darrere, hi tenim les Torres Mapfre, el port, i Montjuïc, que ens queda més a la dreta. Cara Muntanya: la Vall d'Hebron, Horta, Canyelles, la boca Nord del túnel de la Rovira -que tenim sota nostre-, la rambla del Carmel, l'avinguda de l'Estatut, l'Upper Carmel, per entendre'ns. I també unes àmplies vistes a Collserola, amb tota la serralada, inclòs el coll de la Ventosa, per exemple. Cara Llobregat: l'eix de la Diagonal, l'eixample esquerre, Gràcia De lluny veiem les torres negres de la Caixa, tota l'altra part de la ciutat. Per cert, anar-hi és molt fàcil. Si fixem la sortida, per exemple, a la plaça de Catalunya, haurem de caminar uns cinc quilòmetres per carrers cada cop més costeruts, una hora ben bona. Arribada amb transport públic Però, si no esteu per caminades urbanes, n'hi ha prou de fer una integrada combinació de transport públic de metro+bus: línia verda del metro fins a la Vall d'Hebron, i allà anar a buscar el bus 22, que ens deixarà a tocar del cim, en una bonica rotonda a la plaça de la Mitja Lluna. A partir d'aquí, toca caminar. Estampes a mitja pujada pel carrer del Panorama (CAT de Setmana) En aquest cas, el trajecte a peu és de mínims, d'uns 500 metres i un desnivell encara més mínim: de 45 metres. L'atac final al cim es pot executar per la cara nord o la cara sud -com la majoria de grans i petits pics-, però les dues opcions ens porten de dret al nostre objectiu. I també ens permeten conèixer els veïns de la muntanya, els del carrer Labèrnia, incloses les seves reivindicacions. Un prec: si teniu intenció de pujar al mirador amb intenció de matar-vos a birres i omplir-ho d'ampolles i llaunes, si us plau, feu un 'reset'. No heu llegit res.

Passejada pels Búnquers del Carmel de Barcelona: un cim únic amb vistes de 360 graus

Sortida fins a les antigues bateries antiaèries del turó de la Rovira, que ens ofereix unes panoràmiques de Barcelona úniques