L'onada de Vox ens enxampa paralitzats i sense vacuna

Quan els primers casos de coronavirus van començar a omplir els hospitals i els titulars a Itàlia, aquí ens ho miràvem estupefactes. Potser era la por, que ens paralitzava, però no vam reaccionar. Vam deixar que arribés l'onada i se'ns endugués. Va passar el mateix quan Giorgia Meloni va aconseguir el poder, amb el seu blanquejament de dretes. Ens fèiem creus que un discurs tan proper al de Santiago Abascal fos el dominant a Itàlia. I som on som: amb un xenòfob i negacionista presidint el Parlament de les Balears, una ultracatòlica i antiavortista a les Corts Valencianes i un torero com a conseller de Cultura. Capítol a part mereix la nova presidenta del Parlament valencià, Llanos Massó. Ella mateixa es presenta com a "mestressa de casa i mare" al perfil oficial de diputada. És diplomada en Ciències Religioses. És de Vox i va ser molt activa amb Hazte Oír (i les seves campanyes de la vergonya contra tot el que no sortís a la Bíblia). A l'hemeroteca té tot d'episodis lamentables, exemples del que no és servei públic. Extrema dreta de manual: nega la violència masclista, està en contra dels transsexuals i a favor del veto parental perquè les famílies prohibeixin als fills anar a xerrades feministes o sobre drets LGTBI a les escoles. La legislatura passada va protagonitzar una escena patètica a les Corts, quan va mostrar un cartell amb diferents dibuixos de penis que segons ella apareixien als llibres que els nens estudien a les escoles. Per molt hilarants que ens semblin tots aquests comportaments, tenen més de piròmans que de friquis. I tenen poder. Són en institucions amb una càrrega simbòlica enorme, amb responsabilitat política i estan rebent quantitats importants de diners públics. Vox no amaga res: aquestes són les seves cartes. Ho deixa clar cada cop que té un micròfon o una càmera al davant. També en la pancarta gegant que ha plantat en una façana de Madrid, on llença tot de símbols a la paperera. La bandera amb l'arc de Sant Martí, l'estelada, el símbol del feminisme o el de l'Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible. No són només imatges o banderes. Són persones: Vox està llençant persones a les escombraries. Ens ho feia veure ahir la Judith Juanhuix. L'onada ja és aquí. I un cop més, tot apunta que ens enxampa paralitzats i sense vacuna.