Literatura
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation)
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation)
L'arquitectura és extremadament present en el nostre dia a dia, però no solem ser-ne conscients. Qui va pensar i dissenyar les nostres cases, carrers, parcs, equipaments? Carme Pigem (1962) i Benji Iborra (1985) exposen la seva manera d'entendre aquesta disciplina i ens desvelen les fases i secrets dels seus projectes arquitectònics. Pigem va cofundar RCR, l'estudi olotí de renom internacional que el 2017 va guanyar el premi Pritzker, l'equivalent al Nobel en arquitectura; un reconeixement a dècades de treball incansable amb una fascinant evolució. Iborra va engegar un estudi amb quatre amics de la universitat en plena crisi econòmica del 2007: el seu entusiasme va acabar atraient encàrrecs i ara són un dels estudis més prometedors a escala nacional. Dos arquitectes pertanyents a generacions i contextos molt diferents, però amb discursos definitivament magnètics sobre els elements arquitectònics que, imperceptiblement, ens envolten.
Explicar la ciència de manera entenedora i atractiva és un dels grans reptes que afronta la comunitat científica. Les biòlogues Anna Veiga (1956) i Carla Conejo (1993) comparteixen la voluntat d'acostar els coneixements científics a tota la societat, però ho fan amb mètodes de treball ben diferents. Veiga, pionera en reproducció assistida a Espanya, va reorientar la seva carrera cap a la teràpia amb cèl·lules mare i ara dirigeix una organització de cooperació internacional que construeix laboratoris en països en desenvolupament. Conejo impulsa programes per animar els més joves, i especialment les noies, a enamorar-se de les carreres científiques, les quals --afirma-- estan estretament vinculades a les artístiques. Dues professionals amb aportacions diverses en l'àmbit de la ciència mogudes per la mateixa devoció pel coneixement i la descoberta.
Per on es comença a canviar el món? Carlota Pi (1976) i Marc Coloma (1991) aspiren a un mateix objectiu revolucionari però s'hi dirigeixen per vies diferents, demostrant que són econòmicament viables. Pi lidera Holaluz, una companyia que aposta radicalment per l'energia verda, i s'ha proposat cobrir de plaques solars totes les teulades d'Espanya. Coloma, activista aferrissat dels drets dels animals, ha desenvolupat diversos tipus de carns vegetals que ens permeten contribuir a salvar el planeta sense privar-nos del plaer de menjar. Dos emprenedors d'edat, experiència i trajectòria diferents però que, dia rere dia, destinen les mateixes dosis d'entusiasme a millorar el món on vivim.
Santi Balmes (1970) i Maria Arnal (1987) intenten explicar-nos els seus respectius processos creatius, on troben les guspires que acaben esdevenint composicions i com les converteixen en experiències universals. Balmes, amb 25 anys de carrera al capdavant de Love of Lesbian i 9 discos a l'espatlla, recorda com van néixer alguns dels seus hits, ja sigui de manera còmica o a partir d'un fet dramàtic. Arnal, una de les cantautores més potents i prometedores del nostre panorama musical, desgrana les corbes, obstacles i inseguretats amb què s'ha trobat fins arribar on és ara. Dos compositors de generacions molt diferents que ens emocionen i ens fan vibrar per igual.
Com es crea un plat nou, què emociona i inspira a un xef, què es cou dins del seu cap? Carme Ruscalleda (1952) i Ivan Surinder (1991) ens demostren que el procés creatiu d'un cuiner és únic, personal i intransferible, lligat a les arrels i a la història de cadascú. Ruscalleda, l'única dona al món que ha acumulat 7 estrelles Michelin, ens parla dels seus dificilíssims inicis professionals en un món que no li atribuïa cap altra aspiració que casar-se. Surinder ens revela el tràgic incident que el va catapultar als fogons, des d'on ara prepara receptes índies catalanitzades. Dues maneres molt dispars d'entendre la gastronomia, dues generacions de restauradors amb 40 anys de diferència entre ells però un mateix objectiu: fer feliç tothom que s'assegui a la seva taula.