El gel de l'Antàrtida ha assolit aquest mes de febrer la menor extensió de la seva història. Un senyal més de l'escalfament global en una regió on qualsevol canvi té efectes a la resta del planeta. Fins ara l'extensió més petita de gel a l'Antàrtida eren els 2,1 milions de quilòmetres quadrats registrats pels satèl·lits el 2017. L'última mesura presa, diumenge 20 de febrer, és d'1,98 milions. Temps gairebé primaveral Silvia Acinas, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar, acaba d'arribar del continent gelat, on ha participat, juntament amb sis investigadors més d'aquest institut, a l'expedició del buc oceanogràfic Hespérides.  "Hem vist anomalies. Un dels dies vàrem baixar a la badia Margarita i hi feia un temps gairebé primaveral. Hem vist despreniments interessants dels glaciars i aquest tipus de situacions que hem presenciat només en un mes d'estada a l'Antàrtida cada cop són més recurrents." L'extensió de gel s'ha reduït fins a 1,98 milions de quilòmetres quadrats Greepeace qualifica aquesta situació de col·lapse climàtic "evident" i la seva responsable d'oceans, Laura Meller, reclama a la comunitat internacional que, quan el mes que ve es trobin a la cimera de l'ONU per parlar del tema, protegeixin com a mínim el 30% de les aigües marines deixant-les lliures de qualsevol activitat humana.  "Els éssers humans depenen d'uns oceans saludables per poder sobreviure. Aquesta és una clara advertència que hem de protegir-los per sempre. La salut dels oceans és clau per reduir l'impacte de l'emergència climàtica perquè ajuden a mantenir el carboni emmagatzemat de forma 'segura'." L'expedició de l'Hespérides, en què també ha participat la investigadora Andrea Bravo, ha pres mostres dels contaminants d'origen humà que hi ha en aquest oceà i també dels microorganismes que hi viuen per valorar la capacitat que tenen de degradar-los.  "Estudiem plàstics i additius dels plàstics, retardants de flama, uns compostos molt utilitzats per exemple a les jaquetes impermeables, el mercuri, que és un contaminant que es bioacumula i té efectes en la salut humana." Amb aquest aparell es recullen les mostres d'aigua i contaminants (ICM) Pol d'atracció per a la contaminació La jornada dels científics a l'Hespérides comença aviat perquè a les 9 del matí han de tenir-ho tot preparat per llençar a l'aigua la Rosseta, un aparell amb què es col·lecten les mostres i que pot arribar a baixar fins a 2.000 metres de fondària. Durant el procés, els diferents equips analitzen la temperatura, l'oxigen i altres variables i trien quines de les mostres els poden ser més útils per a la feina que volen fer.  "La Rosseta és un compendi d'ampolles que va recollint aigua a diferents profunditats. Les va tancant a mesura que agafa l'aigua i després les puja al vaixell. Cada equip sap quina ampolla li toca i de quina profunditat del mar prové." Durant el mes que la Silvia i l'Andrea han estat embarcades a l'Hespérides han recollit les mostres que analitzaran durant els pròxims dos anys, però ja han avançat amb alguns experiments que es podien fer al mateix vaixell.  "Agafem aigua i l'incubem durant uns quants dies i així veiem com es van degradant alguns compostos. També podem agafar aigua i posar-hi alguns contaminants que coneixem per veure si aquesta aigua, amb aquests bacteris, té capacitat per degradar aquests contaminants." Alguns experiments ja es poden fer a bord de l'Hespérides (ICM) Malgrat ser lluny de les fonts de contaminació, l'Antàrtida reuneix les condicions per ser un pol d'atracció de tota aquesta porqueria. Molts dels  contaminants que generem a les zones càlides passen a fase gasosa i d'aquí a l'aire que els desplaça per l'atmosfera. Quan aquests contaminants arriben a zones on l'aire és més fred, i per tant més dens, s'hi dipositen i així és com molts arriben i es concentren als pols.