L'alcOHol, una molècula perillosa

Aclarim mites sobre l'alcohol. Estimula o deprimeix? Treu la set? Alimenta? Engreixa o aprima? Hi ha un límit tolerable de consum quotidià? Aguantar la beguda allunya o acosta l'addicció? Com combatre la ressaca? Per què perdem el control? L'alcohol etílic és una molècula molt petita, molt simple: dos carbonis, 5 hidrògens i un terminal OH molt característic dels alcohols. Per això parlem d'intoxicació etílica o de coma etílic. Però no cal arribar a aquests extrems per preguntar-nos si l'alcohol és bo o és dolent. El seu consum està molt estès i s'associa més amb la cultura, l'alegria i el benestar que no pas amb la cara més fosca del seu abús: accidents, baralles, maltractaments i un nombre enorme de malalties associades, d'arrítmies a càncer passant per trastorns mentals. Què vol dir exactament abusar de l'alcohol? Un got de vi al dia? Un parell de cerveses i una copa? Què es pot fer per evitar la ressaca? Mites En aquest capítol contraposem algunes creences amb la realitat. Es diu que l'alcohol és un estimulant, però, en realitat, és un depressor del sistema nerviós. També se'l considera un aliment, però de fet només aporta calories sense cap valor nutritiu. Es creu que obre la gana, però irrita l'estómac, i mengem per alleugerir-nos. Pensem que treu la set, però realment dona més set perquè deshidrata. "Aguantar" l'alcohol és un tret positiu. De fet, és un risc per a l'addicció. És extremadament simplista dir que l'alcohòlic "és un viciós". S'hauria d'entendre que és un malalt. Simposi científic Per esbrinar com afecta l'alcohol les persones de manera diferent organitzem un sopar amb un grup heterogeni de persones. N'hi ha de més joves i de més madures, homes i dones. Així es veurà si el pes, l'edat i el sexe influeixen en la tolerància a l'alcohol. Després d'una sardinada amb vi blanc i vi negre fan un test en bicicleta que resulta prou desastrós. Sota els efectes de l'alcohol es redueix el nombre i la velocitat dels moviments oculars, per la qual cosa recollim menys informació de l'entorn i és de pitjor qualitat. Per exemple, es fa difícil calcular correctament les distàncies, o la mateixa velocitat. S'altera també la coordinació entre el sistema sensorial i el motor. Disminueix el control dels moviments de precisió. Disminueix el rendiment muscular. I s'altera l'equilibri. Tolerància segons edat i sexe Una sardinada estiuenca no pot acabar sense un bon cremat. Al llarg de la vetllada han anat fent diversos testos d'alcoholèmia. Com que no han parat de beure els valors han augmentat progressivament. L'Oriol és qui més ha begut i qui mostra els valors d'alcoholèmia més elevats. Tot i que també és cert que la tolerància a l'alcohol disminueix amb l'edat. La Marta és qui menys ha begut, però, en canvi, els seus valors són els segons més alts. Es fa evident, doncs, que les dones metabolitzen l'alcohol pitjor que els homes. Ara, per destoxicar-se, el cos necessitarà una hora per a cada 0,1 mg/l d'alcohol que hagi consumit. És a dir, que alguns s'hi estaran tota la nit. Per divertits que puguin ser alguns efectes de l'alcohol, qui juga amb foc es pot cremar. Addicció a l'alcohol L'addicció a l'alcohol és un malaltia psiquiàtrica que sol desenvolupar-se lentament i sovint és ignorada pel mateix malalt, encara que sigui ben visible al seu entorn social i familiar. El doctor Antoni Gual fa més de 30 anys que hi treballa. Explica que no hi ha un límit definit a partir del qual una persona és alcohòlica, el que hi ha és una gradació des de l'abstemi fins al consumidor empedreït. El que és clar és que, com més consum, més risc per a la salut. El Dr. Gual recomana mirar-se l'alcohol amb molt de respecte malgrat el continu bombardeig favorable de la publicitat; es tracta d'una substància perillosa, additiva i tòxica, i si es vol consumir s'ha de fer amb molt de compte. 100 g a la setmana com a màxim Les proves científiques cada vegada redueixen més les dosis recomanables. Fa 30 anys es recomanava fins a 1 g d'alcohol per quilo de pes al dia; és a dir, una persona de 80 kg podia beure 80 g d'alcohol: una ampolla sencera de vi al dia. Avui, el límit se situa en 100 grams d'alcohol a la setmana, ja que s'ha vist que el risc per a la salut es dispara a partir d'aquest nivell. Per facilitar el càlcul de consum s'estableix la unitat de beguda estàndard (UBE). Al nostre país, una UBE conté 10 grams d'alcohol pur o etanol. Per tant el límit raonable estaria en 10 UBEs setmanals. (La ingesta ha d'estar repartida al llarg dels dies. Si s'acumula en un o dos dies és més perjudicial.) Com calcular la unitat de beguda estàndard La fórmula per calcular-la és la següent. Es multiplica el volum en centímetres cúbics o ml per la graduació de la beguda i per 0,8 (que és el pes específic de l'alcohol etílic). La xifra es divideix per 100 i en resulta la quantitat d'alcohol en aquell volum. Així, una copa de 125 cc de vi de 13 graus conté 13 g d'etílic, és a dir 1,3 UBAs. Una mica més fluix, de 12 graus, conté 12g, 1,2 UBAs. La cervesa més consumida a Catalunya és de 5,4 graus i la quantitat habitual és l'ampolla de 330 ml o cc. Això suposa 1,4 UBAs. En conseqüència, consumir amb moderació voldria dir una copa de vi o una mitjana a la setmana, tot i que encara hi ha experts que consideren acceptable arribar a les 10 copes o mitjanes setmanals. Els destil·lats, per a un volum de 6 cl, suposen 2 unitats de beguda estàndard; igual que un combinat, com el gintònic. Neurofisiologia de l'alcohol Un equip de la UPF dirigit pel catedràtic de Farmacologia Rafael Maldonado ha dut a terme un experiment amb ratolins per saber com afecta l'alcohol el nostre sistema nerviós. Els animals aprenen a accionar una palanca per obtenir de premi una gota d'alcohol. Subministrant-los diferents concentracions d'alcohol s'ha pogut entendre millor el procés d'addicció. Maldonado explica que l'alcohol activa els circuits cerebrals del plaer, els mateixos que s'activen en una relació sexual o en un àpat saborós. L'alcohol afecta aquest circuit i el transforma, de manera que al final consumim alcohol no pel plaer, sinó per evitar trobar-nos malament si en deixem de consumir. Teràpies futures Un consum repetitiu d'alcohol mata neurones i dona un quadre patològic anomenat "demència alcohòlica"; les persones afectades per aquesta demència tenen un cervell molt similar a les persones afectades per l'Alzheimer. El professor Maldonado apunta que per tractar l'addició hi ha actualment dues estratègies farmacològiques possibles: reemplaçar l'alcohol amb un fàrmac igual de plaent que no tingui els efectes adversos, o evitar els efectes plaents de l'alcohol. Lògicament, la primera estratègia és molt més prometedora, i ja s'han localitzat algunes dianes cerebrals per aplicar-ho. La ressaca L'alcohol és un potent diürètic. Per cada volum d'alcohol ingerit, en perdem 10 d'aigua per l'orina, a més de força sals minerals. I això té molt a veure amb la ressaca, perquè afecta el cervell. Un 70% del cervell és aigua; les neurones floten en un medi aquós. I l'alcohol té tanta afinitat amb l'aigua que el comença a deshidratar des del primer moment. Passada la borratxera, tot el cos, però particularment el cervell, haurà perdut aigua. I un cervell deshidratat és un cervell irritat. A més, l'alcohol no hi arriba sol, l'acompanya el seu perillós derivat, l'acetaldehid, i el resultat són nàusees, mal de cap, mareig, embotiment mental¿ És per això que els efectes de l'alcohol es noten hores després de la borratxera. Per evitar la ressaca, molts metges consultats recomanen que se segueixi una regla senzilla: mantenir les begudes alcohòliques a distància. Si trenquem aquesta regla infal·lible, podrem reduir els efectes de la ressaca bevent molta aigua, sobretot entre copa i copa, i també menjant, per alentir l'absorció i protegir una mica la mucosa del sistema digestiu. Després, si ja tenim ressaca, els consells són similars: beure aigua, caldo i aliments sucosos, com fruita i verdura. El que no s'ha de fer, perquè és un fals mite, és beure ni una mica d'alcohol. El cafè és estimulant, però atenció: és molt diürètic. Hi ha medicaments miraculosos per combatre la ressaca? Quan ho vam preguntar, ens van dir: "El millor medicament és l'aigua amb què es prenen les pastilles." Quines? Antiinflamatoris com l'aspirina i l'ibuprofèn hi poden ajudar. En alguns casos, el metge pot receptar pastilles contra el mareig. Però hi ha un medicament que cal evitar: el paracetamol, perquè, combinat amb l'alcohol, resulta un tòxic hepàtic. Com es neutralitza L'alcohol etílic o etanol és el tipus d'alcohol que consumim els humans. I s'absorbeix amb una facilitat extraordinària. Només arribar a les mucoses de la boca, l'alcohol comença a ser absorbit, després passa a l'estómac i ben aviat la major part de l'alcohol arribarà a la sang i es repartirà ràpidament per tot el cos. I no és gens fàcil eliminar-lo. Cal tenir uns enzims que es diuen ADH i ALDH, que són capaços de neutralitzar-lo per un seguit de reaccions químiques. A l'estómac n'hi ha, d'aquests enzims, però pocs, i desactiven una petita part de l'alcohol. Amb l'estómac ple, els enzims tenen més temps d'actuar i, sobretot, estem donant temps al fetge per fer la seva feina. El fetge, que està ple d'enzims neutralitzadors, és l'òrgan encarregat de metabolitzar, de digerir, l'alcohol en un procés que té dues fases. Primer, el fetge transforma l'alcohol en acetaldehid, que, en una segona fase, passa a acetat, una molècula molt propera al vinagre, que ja és una energia aprofitable. "Jo aguanto" (però el meu cos no) Hem de fer una consideració molt important. No tothom té la mateixa quantitat d'enzims, i, per tant, la capacitat per processar l'alcohol varia d'una persona a una altra. Les dones, per exemple, tenen menys quantitat d'enzims neutralitzadors que els homes, i per això l'alcohol els puja al cap amb més facilitat. El cervell es pot anar tornant addicte a l'alcohol. En aquest cas, quan una persona comença a consumir-ne quantitats creixents i de manera freqüent, el seu enzim ADH no té prou capacitat per eliminar l'alcohol de la sang. Davant la persistència del tòxic, el fetge posa en marxa un mecanisme d'emergència per buidar el dipòsit com més aviat millor. Activa unes proteïnes anomenades citocroms. Ve a ser com reforçar la primera fase amb una aixeta d'emergència. Aparentment aquesta persona estarà acostumada a beure. Podrà ingerir grans quantitats d'alcohol i no li pujarà al cap ni mostrarà gaires símptomes d'embriaguesa. Però hi ha una cosa que el bevedor no sap: el seu cos no pot incrementar la disponibilitat del segon enzim, l'ALDH. Per tant, el resultat és que se li acumularà molta quantitat del tòxic acetaldehid al cos, que li perjudicarà molts òrgans, entre ells el mateix fetge, el cor i el cervell. En conseqüència, que algú toleri l'alcohol no vol dir que li perjudiqui menys la salut. Bioquímica de l'alcohol Una vegada l'alcohol entra al nostre organisme s'incorpora a una ruta metabòlica. La bioquímica estudia, pas a pas, la transformació de les molècules. El bioquímic de la UB Enric Canela explica que "les begudes alcohòliques tenen, com el seu nom indica, alcohol, tenen etanol. L'etanol a l'organisme es transforma mitjançant un enzim que es diu alcohol deshidrogenasa (ADH); es transforma en un altre producte que es diu acetaldehid. Aquest producte, si s'acumula a l'organisme, ens fa autènticament dany, perquè és molt reactiu i pot produir malalties com el fetge gras, la cirrosi hepàtica, o fins i tot càncer. [...] Un segon enzim anomenat aldehid deshidrogenasa (ALDH) transforma l'aldehid en àcid acètic, que al pH de l'organisme està en forma d'acetat. Aquest compost, en concentracions molt diluïdes, és el vinagre". L'acetat es continua degradant fins a generar finalment CO2 i aigua. Aquesta sèrie de reaccions químiques produeixen energia, en total 2 Kcal per gram d'etanol. Per tant, certament l'alcohol engreixa. Les reaccions químiques podrien semblar senzilles, però, perquè us en feu una idea, la molècula d'etanol està formada per nou àtoms. Mentre que el primer l'enzim que la degrada, l'alcohol deshidrogenasa (ADH), en té uns 12.000 . És evident que la selecció natural ha hagut de treballar molts milions d'anys per aconseguir una eina bioquímica com aquesta. Dels "cants regionals" al coma No totes les neurones tenen les mateixes funcions ni funcionen de la mateixa manera, però per al tema que ens ocupa direm que hi ha uns neurones que es diuen gabaèrgiques, perquè secreten un neurotransmissor que es coneix com a GABA, i unes altres que es diuen glutamatèrgiques perquè alliberen glutamat. El glutamat és un fort excitador neuronal. Per la seva banda, el neurotransmissor GABA és el principal inhibidor del sistema nerviós central. Podem dir que les neurones GABA frenen el ritme de funcionament del cervell, i les de glutamat, al contrari, l'exciten i acceleren el seu funcionament. Entre els dos tipus modulen el funcionament del cervell. Ara que sabem això, resulta que l'alcohol fa molt més eficaces les neurones depressores, les GABA, i d'altra banda alenteix el funcionament de les neurones excitadores. Si augmenta l'efecte depressor i es debilita l'excitació, ¿com s'explica que en una primera fase l'alcohol faci cantar, riure, perdre la vergonya i la por? També té explicació. Hi ha llocs del cervell en què hi ha més GABA que en altres, així que hi ha parts més sensibles a l'alcohol. En el còrtex frontal hi tenim la sensatesa, l'educació, les bones maneres i la moderació. L'angelet que fa de fre social. Però està ple de neurones GABA, que es potencien amb l'alcohol i deprimeixen el seny. Fan que aquest angelet s'adormi, que abaixi la guàrdia. Inhibir l'inhibidor ens desinhibeix. És fàcil que parlem més del compte i fem coses inapropiades. Si el nivell d'alcohol continua pujant, la parla perd fluïdesa i s'afecten l'equilibri, els reflexos i la coordinació, que estan en zones del cervell amb menys GABA que el còrtex frontal. Al final, l'alcohol començarà a perjudicar parts del cervell en les quals no hi ha pràcticament GABA, perquè regulen de forma automàtica el funcionament bàsic del cos, i si seguim bevent entrarem en coma etílic. Els experts Hi intervenen el bioquímic de la UB Enric I. Canela, el metge Antoni Gual, de l'Hospital Clínic, i Rafael Madonado, catedràtic de Farmacologia de la UPF. Paraules clau: Alcohol, alcoholisme, alcoholímetre, etanol, etílic, química, bioquímica, enzim, molècula, tòxic, droga, addicció, metabolisme, catabolisme, fetge, cirrosi, medicina, salut, neurotransmissor, beguda, cervesa, vi, ADH, ALDH, fermentació, abstemi, hepàtic, cardiovascular, ampolla, test. Fitxa Dia 1ª emissió: dimecres 13 de novembre de 2019 Director i presentador del programa: Jaume Vilalta Realitzador: Toni Bargalló. Responsable científic: Ignasi Arribas Producció: Virginia Gran Un reportatge de: Pere Renom i Cari Pardo