La transhumància a peu al Pirineu, una tradició ancestral que encara es conserva

Quan s'acaba l'hivern, la neu que es fon, deixa un mantell d'herba fresca i humida. Cap a finals de juny, és el millor moment per aprofitar les pastures d'alta muntanya. Arrenca el ritual de la transhumància a peu, un ofici que, malgrat la duresa, alguns pastors i ramaders no volen deixar perdre. D'altres, la majoria, han optat per fer la pujada del bestiar en camió. Mantenir la tradició familiar Arriba l'estiu i el Gerard Cardona comença a organitzar el mateix ritual que ja feien els seus avantpassats: preparar el bestiar de casa per fer la transhumància. Cada any, toca pujar el ramat d'ovelles cap a les pastures de l'Alt Pirineu. En el seu cas, seran quatre dies caminant des de les valls del Pallars Jussà fins a la muntanya d'Erta, a més de 1.600 metres d'altitud. El Gerard va començar a fer la transhumància, acompanyant el seu pare, quan tenia 12 anys i ara, que en té 30, li ha agafat el relleu (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) El viatge comença amb les 550 ovelles de l'explotació familiar. Totes són xisquetes, una raça autòctona catalana petita i robusta, habitual sobretot en zones de muntanya del Pirineu. Entre les característiques de l'ovella xisqueta destaquen les taques negres als ulls, les orelles i el morro (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) En alguns casos, la ruta segueix els antics camins ramaders que encara es conserven. Però en altres zones, la pèrdua de la transhumància a peu ha fet desaparèixer els camins que utilitzaven els ramats històricament. El bosc i els matolls han anat guanyant terreny als camins transhumants, i en alguns punts el traçat ha quedat esborrat (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Tot i que les ovelles solen ser ordenades i disciplinades, sempre cal estar atents: per això els pastors porten un parell o tres de gossos que els acompanyen i marquen el ramat perquè totes segueixin el camí correcte. Sempre que surt amb el ramat, el Gerard s'acompanya d'un parell de gossos pastors (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Una jornada de transhumància a peu pot superar, fàcilment, els vint quilòmetres de trajecte. Tenint en compte la calor de l'estiu, els pastors i les ovelles necessiten fer un recés per beure i refrescar-se de tant en tant. A mig camí, el Gerard s'atura a fer petar la xerrada amb un altre ramader i un pastor mentre el ramat també descansa (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Les pluges de la primavera han deixat un paisatge verd i ufanós a l'Alt Pirineu. És precisament aquesta catifa d'herba verda la que servirà d'aliment al bestiar durant els mesos d'estiu. Els prats i les muntanyes del Pirineu s'omplen de colors verdosos quan comença l'estiu (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) A mesura que s'acosten al destí final, al ramat del Gerard s'hi afegeixen altres petits ramats de la zona que també pugen cap a la muntanya. Per identificar a qui pertany cada animal, els pagesos fan una marca de pintura a les ovelles. Les tradicionals "marques de pastor", que en alguns casos tenen segles d'història (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Missió complerta. Després de quatre dies de viatge a peu, el ramat arriba a la falda de la muntanya d'Erta, on passarà l'estiu. Només d'arribar, les ovelles es tanquen en una pleta (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) El vaquer de Llessui Un cop arriben a la muntanya, els animals s'alimenten de l'herba fresca i aprofiten les temperatures agradables de l'estiu al Pirineu. Però no estan sols: mentre dibuixen el paisatge els vigilen els pastors, els vaquers o els eugassers. L'Albert Baqueró, que té 29 anys, és un dels pocs vaquers de Catalunya. Cada estiu cuida més de 1.300 vaques a la muntanya de Llessui, al Pallars Sobirà. La muntanya de Llessui és a la capçalera de la Vall d'Àssua, al Pallars Sobirà (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Cada any, milers de caps de bestiar de diversos indrets de Catalunya pugen fins a la muntanya de Llessui per aprofitar-ne les pastures. La majoria són cabres i ovelles, però també s'hi sumen unes 1.300 vaques d'una trentena de ramats. Encara que sigui ple estiu, a l'alta muntanya el temps pot canviar en qüestió de minuts (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) L'Albert Baqueró, que ha viscut tota la vida en aquesta zona, es fa càrrec de totes les vaques que pasturen en aquesta muntanya d'unes 4.000 hectàrees. L'Albert viu a la muntanya durant prop de quatre mesos (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) L'Albert s'ha d'assegurar que les vaques no vagin més enllà del perímetre de pastura. Cada dia camina entre 10 i 15 quilòmetres de mitjana. La major part de la muntanya és inaccessible en cotxe (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Durant prop de quatre mesos, l'Albert viu en un refugi auster i sobri com aquest. Hi té llum i electricitat gràcies a unes petites plaques solars, i també hi arriba prou cobertura de mòbil. De tant en tant, va fins a Sort per a comprar menjar i el material que pugui necessitar. A la muntanya de Llessui hi ha diverses cabanes o refugis de pastor (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Quan s'acaba l'estiu, els ramaders pugen a la muntanya de Llessui per recollir el bestiar i tornar-lo cap a les valls i les planes, on passaran l'hivern. Així es tanca un cicle que tornarà a començar l'any que ve: la transhumància, un tresor que no s'acaba. L'últim dia de la transhumància, tots els ramaders pugen simultàniament a buscar el seu bestiar (ACN / Marta Lluvich) Actualment, a Catalunya hi ha més de 1.000 explotacions ramaderes que fan la transhumància. En total, sumen uns 92.000 caps de bestiar. La majoria fan els desplaçaments en camió, però una part encara manté la transhumància a peu, com s'havia fet tota la vida. Al pòdcast "Comarcal 947" hem acompanyat alguns pastors i ramaders en un viatge sonor per la transhumància al Pirineu.

La transhumància a peu al Pirineu, una tradició ancestral que encara es conserva

Pastors i ramaders mantenen viu el moviment anual del bestiar des de les valls cap a les muntanyes: "Per a nosaltres és una petita bogeria"