El tren de Capdella ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) pel govern, juntament amb 29 elements singulars del patrimoni ferroviari català. Format per la locomotora i la vagoneta, conegut popularment com "La Rubia", va funcionar entre 1951 i 1990 i donava servei a les persones que feien el manteninment de les obres d'interconnexió dels llacs de la Vall Fosca.  De fet, el tren existia ja des de 1911, primer impulsat per animals, en una infraestructutra cabdal pel país. I és que la central hidroelèctrica de Capdella va permetre, a partir de 1914, millorar l'enllumenat públic de Bacelona, beneficiar la indústria i expandir l'electricitat als domicilis de la capital catalana.  La Rubia, transportant material d'obra l'any 1973 (Museu Hidroelèctric de Capdella) Es tracta d'un trenet de via estreta que funcionava a més de 2.000 metres d'altitud. Portava treballadors i material de construcció en unes obres essencials per a la reindustrualització del país. Va fer possibles les tasques de manteniment de la primera instal·lació de producció d'electricitat a partir de la força de l'aigua, que arrenca amb la construcció de la primera hidràulica de Catalunya: la central hidroelèctrica de Capdella, que compta amb el seu propi museu. La seva directora, Eva Perisé, explica la novetat d'aquesta distinció que ha rebut el tren: "Per primera vegada, la Vall Fosca es declara un Bé Cultural d'Interès Nacional un element que no és un monument: els altres dos que tenim declarats son les esglésies romàniques." Perisé també explica la doble rellevància d'aquesta declaració: una protecció i un reconeixement a una història pròpia del territori. "Aquesta declaració és un reconeixement, però sobretot és una protecció: a partir d'ara, no es podrà alterar, i encara més, no es podrà destruir. Per tant, és un element que podrem passar les generacions futures." Tot un llegat que és una part essencial de la història del territori: "Explica tots els treballs i totes les peripècies que van viure tots els treballadors que van estar destinats a les obres del salt de Capdella." Actualment, "La Rubia" està exposada al museu i fins i tot es posa en marxa de tant en tant, recordant la seva història.  Les vies del tren eren de només 60 cm d'ample (Museu Hidroelèctric de Capdella) L'alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, va conduir el trenet durant dotze anys, entre els anys 70 i 80: "La màquina tenia diferents funcions. La primera era transportar el material d'obra a l'estany Gento amb unes vagonetes. També es portava tot el tema de restauració de l'hotel. I els dijous, divendres, dissabtes i algun diumenge pujaven turistes i feien el recorregut fins a l'estany Gento." Extreballadors de Fecsa i veïns de la vall Fosca al costat de La Rubia (ACN/Marta Lluvich) Els inicis La història del tren de Capdella es remunta a l'any 1911. Aleshores no existien els motors dièsel, i consistia en unes plataformes tirades per mules que transcorrien per una via d'uns 60 centímetres d'amplitud que anava des de la cambra d'aigua del cap de la Serra, punt final del funicular, fins a l'estany Gento. Un recorregut de gairebé cinc quilòmetres que transcorria per sobre del canal que duia l'aigua, a més d'un metre i mig sota terra per evitar la congelació a l'hivern. Va ser l'any 1951 quan es va substituir per una vagoneta amb una locomotora dièsel per transportar les persones que mantenien les instal·lacions, amb la qual va funcionar fins a l'any 1990, moment en què es va posar en servei el telefèric de Sallente-Estany Gento. Abans de la locomotora dièsel, les plataformes eren tirades per mules (Museu Hidroelèctric de Capdella) "La Rubia" A la zona, el tren era conegut com a "La Rubia" perquè, en origen, la vagoneta era similar a unes curioses versions de Biscúter i tenia una caixa de fusta per allotjar passatgers. Eren una versió hispànica dels vistosos woodies americans que, aquí, es coneixien com a Rubias, ja que la fusta que s'utilitzava a les carrosseries d'aquests cotxes era de color clar. Biscúter comercial 200 de l'any 1954, amb la part posterior de fusta, que va inspirar el nom del tren Res a veure, doncs, el nom amb el color dels taxis de Barcelona, com s'havia dit.