"La ràdio silenciada": La història amagada dels pioners de la radiodifusió a Catalunya

Amb la participació de periodistes, historiadors i familiars dels pioners que han conservat la memòria dels fets, el documental repassa la història del naixement de la ràdio a Catalunya i de les persones que ho van fer possible. La narració se centra en el període que va del 1924 al 1939 i en les vicissituds lligades als diferents esdeveniments polítics fins al silenci que va comportar la dictadura franquista. El pioners de la radiodifusió a Catalunya 100 anys d'història i un episodi d'usurpació El 19 de febrer de 1924 es va constituir a Barcelona l'Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), formada per tècnics, industrials i empresaris, amb la proposta de posar en funcionament la primera estació de ràdio estable a Catalunya, tal com ja existien a algunes ciutats d'Europa i del món. Uns mesos després, el novembre d'aquell mateix any 1924 i en plena dictadura de Primo de Rivera, l'Associació va aconseguir inaugurar la primera emissora de ràdio amb el distintiu EAJ-1 Ràdio Barcelona. Blanca Deu i Jordi Molas (3Cat) Un dels fundadors de l'Associació Nacional de Radiodifusió va ser Eduard Rifà. Blanca Deu, la seva besneta, recorda que "va fundar Ràdio Barcelona amb la filosofia de fer arribar la ràdio a tots els racons de Catalunya com a vehicle de la llengua i la cultura catalanes". Ràpidament, Ràdio Barcelona, moderna i popular, va aconseguir connectar amb la societat. L'any 1926, però, per imposició governamental, l'emissora va passar a dependre d'Unión Ràdio Madrid. Segons Jordi Molas, net d'Eduard Rifà, "aquesta usurpació es va fer sota una gran pressió psicològica, fins i tot cruel, sobre la junta de la ràdio. La conversa es va fer amb una pistola sobre la taula". William Mathew Maddock Saint Noble, net de Royston Saint Noble (3Cat) També parla d'aquest episodi William Mathew Maddock Saint Noble, net d'un altre dels fundadors, Royston Saint Noble: "La ràdio era una eina nova per difondre i defensar els nostres sentiments i van voler-ho tallar ràpidament". El naixement d'EAJ-15 Ràdio Associació de Catalunya Després d'aquest episodi, els fundadors de l'Associació Nacional de Radiodifusió van aconseguir una nova llicència, l'EAJ-15 Ràdio Associació de Catalunya, tal com explica Jordi Margarit, president de Ràdio Associació de Catalunya: "Pensant en Catalunya es va fer Ràdio Barcelona i, seguint aquesta tradició, es va formar Ràdio Associació de Catalunya". Mònica Terribas i Jordi Margarit, president de Ràdio Associació de Catalunya (3Cat) Més endavant, amb l'arribada de la república, el president Francesc Macià -amb un decret signat com a president de la república catalana- va atorgar la lliure emissió d'horari a EAJ-15 Ràdio Associació, continuant l'esperit inicial dels pioners i emprant el català com a llengua vehicular, fet que no abandonarà fins a l'entrada de les tropes franquistes a les instal·lacions l'any 1939. El periodista i locutor Teodor Garriga, considerat el degà de la ràdio a Catalunya (Fons Brangulí-ACN) Una de les figures d'aquesta època va ser el periodista i locutor Teodor Garriga, considerat el degà de la radiodifusió catalana. Jordi Margarit, president de Ràdio Associació de Catalunya, detalla que "Garriga, que va haver de marxar al final de la guerra civil, es va endur una part de l'arxiu sonor de l'emissora, que va acabar sent destruït". Aquest fet ha impedit poder sentir les primeres veus de la història de la ràdio a Catalunya. Els germans Rifà escoltant la ràdio (Família Rifà) Els pioners van construir una mitjà de comunicació ambiciós, amb sentit de país i amb visió de futur. Van subvencionar inventors com Pau Abad, que va construir el primer transmissor d'imatges a través de les ones hertzianes, un projecte televisiu propi que també va quedar estroncat per l'entrada de les tropes franquistes. Josep M. Solé i Sabaté, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (3Cat) Per Josep M. Solé i Sabaté, catedràtic d'Història Contemporània (UAB), "la ràdio és l'últim element de tot aquest somni que va ser el naixement de la república". Un altre punt que repassa "La ràdio silenciada" és l'important paper que van jugar les dones en la història dels inicis de la ràdio, amb exemples com Rosalia Rovira, una autèntica estrella de les ones durant la república. Rosalia Rovira i Ismael Cera (Fons Brangulí-ACN) Fitxa tècnica: Direcció i presentació: Mònica Terribas Guió: Xavier Sanjuan Producció executiva: Gilbert Arroyo Realització: Marc Parramón Producció: Pilar Razquin "La ràdio silenciada" és una producció de The Mediapro Studio pe a Ràdio Associació de Catalunya, SCCL