La precarietat

Durada: 30 min

Potser el millor que fan els filòsofs i els nens es fer preguntes. Els nens pregunten amb espontaneïtat, sense apriorismes, amb curiositat per tot allò que ens envolta i per la mateixa existència. A Catalunya hi ha una important tradició, encara que poc coneguda, de treball filosòfic amb nens a les escoles. En aquest programa ens acostem a aquesta realitat i a aquesta feina.

Durada: 30 min

Potser el millor que fan els filòsofs i els nens es fer preguntes. Els nens pregunten amb espontaneïtat, sense apriorismes, amb curiositat per tot allò que ens envolta i per la mateixa existència. A Catalunya hi ha una important tradició, encara que poc coneguda, de treball filosòfic amb nens a les escoles. En aquest programa ens acostem a aquesta realitat i a aquesta feina.

Durada: 30 min

El treball ens defineix. Som allò que fem. Individualment i a la societat. Ens qualifica i ens classifica. És creació i també condemna. Però és possible distingir entre allò que fem per guanyar-nos la vida i les activitats que aporten significació a la nostra existència? Amb les intervencions dels filòsofs Santiago Alba Rico, Joan Vergés, la professora Joana Masó i l'escriptor Luis Magrinyà.

Durada: 30 min

Pensem, pensem... però també cal actuar, passar a l'acció. Què podem fer? Quin és l'abast de les nostres accions i gestos, individuals i col·lectius? Com es vincula la teoria amb la pràctica? Són qüestions obertes d'ençà que l'home, com a animal polític, és conscient de la necessitat d'ordenar les relacions entre els éssers humans, altrament dit fer política. Amb les intervencions del filòsofs Laura Llevadot, Santiago Alba Rico, Joan Vergés, i el poeta i assagista Ramón Andrés.

Durada: 30 min

La natura ho és tot. Ens configura i ens envolta. La història de l'home es podria definir com la lluita pel domini de la natura. Però avui ens enfrontem a reptes que ens situen en una posició de perill com a espècie i ens porten a un canvi de paradigma i a una nova relació amb la natura. Amb les intervencions del professor i escriptor Antoni Marí, la biòloga Cristina Pujades, el poeta i assagista Ramón Andrés i el geògraf Joan Nogué.

Durada: 30 min

Menjar és a la vegada una necessitat biològica i un acte de civilització. Des del dret més bàsic a la nutrició fins al refinament gastronòmic, la nostra relació amb el menjar ens uneix i ens separa dels animals. Seure a taula és un ritual. És important alimentar-nos com també ho és nodrir la vida. Amb les intervencions dels filòsofs Santiago Alba Rico, Eulàlia Bosch, Josep Maria Esquirol i Gregorio Luri.

Durada: 29 min

Podem parlar de violència en singular i en abstracte? O hem de parlar de violències concretes i diverses? Es pot eliminar la violència sense eliminar la humanitat? Hi ha violència legítima? Reflexionem sobre l'origen, la presència, les formes de la violència al nostre món. Amb les intervencions dels filòsofs Marina Garcés, Mercè Rius, Oriol Ponsatí-Murlà i el poeta i assagista Ramón Andrés.

Durada: 30 min

Com podem pensar en una cosa que encara no existeix? Des de ben antic la preocupació pel futur és una constant del pensament filosòfic. Com hem de plantejar-nos el futur, inevitablement apocalíptic? O tot és esperança? Quim paper hi tenen la cultura i la tecnociència? Amb les intervencions dels filòsofs Marina Garcés, Jaume Casals i Oriol Ponsatí-Murlà i l'especialista en el món audiovisual Ingrid Guardiola.

Durada: 29 min

L'amor ens fa vulnerables, ens posa en perill¿ Però es pot viure sense amor? I de què parlem quan parlem d'amor? Si la pregunta fonamental de la filosofia és com cal viure, no es pot deixar al marge la reflexió sobre l'amor, una de les qüestions centrals de la nostra existència. Amb les intervencions dels filòsofs Laura Llevadot, Antoni Marí i Gregorio Luri, i l'activista i escriptora Brigitte Vassallo.

Durada: 30 min

El món és soroll i xerrameca. Però de vegades hi ha silencis més eloqüents que qualsevol discurs. El silenci és també condició necessària per escoltar els altres. Quina importància té el silenci per al pensament, per a l'educació, per escoltar-nos a nosaltres mateixos? Amb les intervencions dels filòsofs Jaume Casals i Joan-Carles Mèlich, la professora i traductora Joana Masó i el poeta i assagista Ramón Andrés.

Durada: 30 min

La filosofia va néixer a la ciutat. Vint-i-cinc segles després, a les ciutats hi viuen més persones que a les zones no urbanes, i són, més que mai, els llocs on es pensen, es plantegen, es viuen i prenen forma els reptes, les preocupacions, les lluites de la societat del segle XXI. Amb les intervencions dels professors de filosofia Marina Garcés i Oriol Ponsatí-Murlà, l'antropòleg i escriptor Adrià Pujol Cruells i la politòloga Judit Carrera.

Durada: 29 min

De veure-hi no se n'aprèn. De mirar, sí. Igual que aprenem a llegir. Tota mirada és una construcció, però a vegades no veiem les coses sinó allò que ja en sabem. Mirem allà on volem o les nostres mirades són segrestades? Cal aprendre a mirar allà on no passa res? Amb les intervencions dels professors Eulàlia Bosch, Antoni Marí, Ingrid Guardiola i el fotògraf Toni Amengual.

Durada: 30 min

La filosofia s'ha ocupat, tradicionalment, dels problemes del jo, del subjecte. ¿Però, què en fem dels altres, si la nostra vida és una vida en comú? La filosofia contemporània s'ocupa ¿sota la denominació del Comú- de pensar-nos des d'aquests vincles amb els altres, des dels recursos naturals fins al llenguatge, passant per la cultura, com a única possibilitat de respondre a les grans preguntes que afecten la individualitat. Una tercera dimensió entre el privat i el públic. Com diu Judith Butler, hem d'aprendre a conviure amb aquells que no hem triat. Pensar-nos des de les diferències i no des d'allò que ens uneix. Amb les filòsofes Marina Garcés i Fina Birulés; els tàndem d'assagistes Pierre Dardot i Christian Laval i la politòloga Judit Carrera.

Durada: 29 min

L'odi és una reacció sovint desproporcionada i encegadora que resulta d'una causa externa. D'on prové? Del temor a allò desconegut? Dels prejudicis? Els grecs van oposar a la violència mètodes substitutoris com el diàleg de la raó o les olimpíades. Lluitem o xerrem? Amb la participació dels filòsofs Miguel Morey i Sami Naïr, l'antropòleg i escriptor Adrià Pujol, la professora de comunicació Ingrid Guardiola i l'aportació artística de Pierre Marquès.

Durada: 29 min

Què és la realitat sinó un munt d'etiquetes amb preus? Tot és susceptible de ser tractat per la filosofia: inclús els diners. Aquesta forma de riquesa que es pot acumular il·limitadament perquè no es malmet. Un element indestriable de la nostra vida en tots els seus àmbits. Amb la participació dels filòsofs Xavier Rubert de Ventós, Marina Garcés, Oriol Ponsatí-Morlà, Gilles Lipovetsky i el professor d'Esade Àngel Castiñeira.

Durada: 31 min

L'humor és la lletra minúscula de la filosofia. Fins i tot el pensament més seriós i elevat conté el reconeixement de que l'humor és l'essència de la vida. L'acudit, la ironia, van dirigits a la intel·ligència. L'humor fa forts els dèbils. Amb el filòsof i poeta Oriol Ponsatí-Morlà , l'antropòleg i escriptor Adrià Pujol Cruells, l'escriptor Javier Pérez Andújar i l'actriu Laia Marull.

Durada: 30 min

Èxit i fracàs sovint estan immersos en la mateixa acció. Hem de témer més l'un o l'altre? Si actualment un fantasma recorre Europa és el del fracàs col·lectiu. I a nivell personal, ens podem plantejar el fracàs com una experiència d'aprenentatge. Amb la participació del filòsof Ramon Alcoberro, l'antropòleg i escriptor Adrià Pujol, el filòsof i politòleg Sami Naïr, la professora de comunicació Ingrid Guardiola i el professor de Ciències Socials d'Esade Àngel Castiñeira.

Durada: 30 min

La filosofia ha estat, en gran part de la seva història, una gran rebel·lió del cos contra el cos. Actualment, vivim una època en què és fàcil creure que podem tenir el cos que vulguem. Pensem amb el cos que tenim o des del cos que som? Amb la participació dels filòsofs Xavier Rubert de Ventós, Gilles Lipovetsky, Miguel Morey Marina Garcés, la professora i traductora Joana Masó i la radiòloga Maica Sebastià.

Durada: 29 min

El poeta Josef Brodsky va dir que la bellesa és el lloc on l'ull descansa. Però la bellesa és relativa, subjectiva, condicionada per l'educació i l'àmbit cultural. ¿Les coses ens agraden perquè són belles o són belles perquè ens agraden? Amb la participació dels professors i assagistes Antoni Marí i Victoria Cirlot, la cineasta Agnès Varda, el politòleg Sami Naïr i la violinista i escriptora Léonor de Récondo.