La meitat dels catalans no pot llogar un pis a cap de les quatre capitals del país

El lloguer dels pisos fa mesos que puja. Tenint en compte les recomanacions dels experts, és a dir, que s'ha de destinar a l'habitatge un 20% del sou, hem volgut analitzar on poden llogar o comprar un pis els catalans en funció dels seus ingressos. El 50% dels ciutadans cobra menys de 1.500 bruts mensuals en 14 pagues i haurien de destinar al lloguer o hipoteca un màxim de 300 euros. Segons les dades analitzades al big data del "Catalunya Vespre", la meitat de la població no estaria en disposició de llogar un pis a cap municipi de la costa. Només a la zona del Delta, hi trobaríem lloguers disponibles per 300 euros. El 50% dels catalans tampoc no trobaria permetre's un pis a tota la demarcació de Barcelona, ni a la ciutat ni a les comarques, tret d'algunes excepcions puntuals a la Catalunya Central com el Cardona (Bages), Guardiola de Berguedà i Puig-reig (Berguedà ) o Santa Margarida de Montbui (Anoia). Tampoc hi hauria lloguers assequibles per als sous mitjans a les comarques de Girona, tret d'Arbúcies i Sant Hilari Sacalm, a la Selva. En aquest mapa interactiu, es pot consultar l'estat el preu mitjà de lloguer i també de compra d'habitatge als municipis de Catalunya. Els preus varien significativament en els diferents territoris: Els nivells alts es troben en llocs com l'àrea metropolitana de Barcelona i la costa en general, i són més baixos quan ens desplacem a municipis d'interior o muntanya, tret d'algunes excepcions. Així, doncs, permet conèixer al detall quines possibilitats tenim a l'hora de llogar o comprar un habitatge segons el municipi. Els lloguers més alts i més baixos Els preus de lloguer més alts de mitjana els trobem a Guils de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya. En aquest cas, el lloguer se situaria en els 1.245 mensuals. L'altra cara de la moneda és la localitat de La Coma i la Pedra, al Solsonès, que amb una població de menys de 300 habitants, tindria els preus de lloguer més assequibles de tot Catalunya: 200 al mes. Les ciutats dormitori, una alternativa Trobar un pis de lloguer per sota dels 300 euros també resulta impossible a les quatre capitals del país. Ciutats pròximes, com, per exemple, Alguaire, a Lleida o Constantí, a Tarragona són alternatives. A Girona i Barcelona, però, no hi ha preus d'aquestes característiques. Ponent i el Delta: Lloguers més assequibles Per trobar pisos am un lloguer màxim de 300 al mes, caldria anar a les comarques de ponent o del sud del Principat. Allà, hi trobem un cinturó de ciutats com Tàrrega, a l'Urgell, Balaguer, a la Noguera, o les Borges Blanques, a les Garrigues, on els preus s'ajustarien a aquestes possibilitats. També en trobaríem a les comarques de l'Ebre, a ciutats com Móra la Nova o Móra d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, o Tortosa, el Perelló i Deltebre, al Baix Ebre. Les dones a Gandesa i els homes més a prop del mar Si, en lloc de fer la lectura del mapa amb la xifra mitjana de sou a Catalunya ho fem amb el sou que es cobra per sexes, ens trobem que les dones, que cobren 1.280 bruts mensuals de mitjana en 14 pagues (240 per al lloguer) es queden pràcticament sense possibilitats de trobar oportunitats de lloguer, tret de Gandesa, a la Terra Alta, i de petits pobles al pla de Lleida i del Prepirineu. En canvi, si ho mirem pel sou que cobren els homes (lleugerament superior, fins als 1.700 bruts) veurem com podem accedir a alguns punts de la costa, com Port-bou, a l'Alt Empordà, o la Bisbal d'Empordà, al Baix Empordà. Per tant, els homes amplien clarament les seves possibilitats en pobles o ciutats al voltant de Manresa, al Bages, Igualada, a l'Anoia (amb l'eix del riu Anoia), Montblanc, a la Conca de Barberà, o Valls, a l'Alt Camp. Un lloguer de 390 euros Imaginem una persona que cobra un salari brut de 1.300 i vulgui destinar una mica més del que es recomana, posem el 30% del seu salari, a un habitatge de lloguer, és a dir, 390 . Si manipulem el mapa amb aquestes xifres, veurem que els municipis més propers a la ciutat de Barcelona no hi apareixen, perquè el Barcelonès, el Baix Llobregat i Garraf és on hi ha les ciutats catalanes més cares, per sobre els 600 mensuals. En el cas de Barcelona ciutat, el preu mitjà d'un habitatge de lloguer és de 801 al mes. Sarrià-Sant Gervasi és el districte més car, 1.114 al mes, i Nou Barris el més barat, amb 561 mensuals. Els municipis més assequibles a prop de la capital catalana, on es pot llogar per 390 mensuals els trobaríem, per exemple, a Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental, amb un preu mitjà de 356 mensuals, o, ja estirant una mica, a Torrelavit, a l'Alt Penedès, amb 402 al mes. Les opcions augmenten quan ens allunyem de Barcelona. Lleida és la capital de comarca més assequible, amb un preu mitjà del lloguer de 393 al mes. Els casos més econòmics els trobaríem, per exemple, a Ulldecona, al Montsià, amb 241 /mes.

La meitat dels catalans no pot llogar un pis a cap de les quatre capitals del país

El 50% dels catalans tampoc no podria llogar un pis a cap municipi de la costa, amb l'excepció del delta de l'Ebre