La importància de (no) avorrir-se

Josefa Ros Velasco ha fundat Pre-Bored, la primera associació d'Espanya centrada en l'estudi de l'avorriment. Creu que cal combatre aquesta sensació i per això, des d'aquesta entitat, investiguen les diferents manifestacions d'aquest fenomen i també les afeccions que pot generar en la persona que el pateix i en el seu entorn. Què és l'avorriment? Segons aquesta especialista, l'avorriment és "el malestar que sentim les persones quan l'entorn, l'experiència, l'activitat o la relació en què ens trobem no ens estimula d'acord amb les nostres expectatives". I això, apunta, sol comportar emocions negatives. "La sensació d'avorriment genera rebuig. L'avorriment sempre dol" Josefa Ros Velasco estudia les causes i efectes de l'avorriment (Mariana Frutos) Com en tot, hi ha diferents graus i també existeixen casos extrems: "De vegades patim un avorriment de manera constant i no podem des-fer-nos-en. És el que anomenem avorriment patològic". És aquí on creu que cal actuar per evitar-ne els efectes més nocius. Les conseqüències d'avorrir-se La investigadora insisteix que tot moment d'avorriment acaba generant una sensació de dolor, encara que sigui petita. Quan fem tasques repetitives, mantenim converses que no ens motiven... Situacions que, assegura, poden desembocar en molts tipus de trastorns: "L'avorriment pot derivar en frustració, depressió, estrès, ansietat, addicions a les drogues, a internet, al sexe, conducció temerària, transtorns del son, alimentaris... La llista és molt llarga." Situacions que ha pogut comprovar durant la seva recerca, que intenta dur a terme de la manera més pràctica possible. Moltes persones grans se senten avorrides sovint Treball de camp A més de la seva pròpia organització, Josefa Ros Velasco també va impulsar la filial espanyola de l'anomenat Alternativa Edén, on es dedica, sobretot, a analitzar situacions d'avorriment a les residències de gent gran. Intenta comprovar quins són els factors que desencadenen l'avorriment patològic: un possible trauma, les condicions de l'entorn... I també quines són les oportunitats que ofereixen les institucions perquè no sorgeixi o, si sorgeix, sigui fàcilment reconduïble. "Estem formant personal gero-assistencial en un model de cures que sigui més respectuós" Hi ha molts avis avorrits? D'acord amb la seva experiència, Josefa Ros Velasco considera preocupant la situació de molta gent gran: "En algunes residències, entre el 60% i el 80% de les persones estan avorrides constantment." Ara bé, reconeix que altres centres apliquen models "més centrats en la persona" i on l'avorriment és molt més puntual. "Respecten més les decisions que prenen els residents, no intenten forçar-los a participar en activitats que per a ells no tenen sentit i que els pregunten què volen fer, com volen ocupar el seu temps", assenyala. L'avorriment també pot afectar els infants (pexels-anastasia-shuraeva) Pot ser bo avorrir-se? En general, Ros Velasco creu que és millor no avorrir-se. I procurar que els qui depenen de nosaltres (com els nens petits) tampoc no ho facin, perquè "ens arrisquem que triïn una mala opció per deixar d'avorrir-se": "No hem de deixar que els infants s'avorreixin constantment ni donar-los sempre la mateixa opció, la pantalla, perquè si no creuran que aquesta és l'única via de fugida."

La importància de (no) avorrir-se

Una entitat pionera intenta combatre l'avorriment i els trastorns de salut o de conducta que consideren que pot provocar