La Generalitat només aconsegueix un terç dels pisos promesos per a famílies amenaçades de desnonament

La Generalitat ha aconseguir disposar de 500 pisos propietat de privats per destinar-los a famílies amenaçades de desnonament durant els últims tres anys, segons avança "El matí de Catalunya Ràdio". La mesura s'emmarca en el programa Reallotgem, i el seu balanç queda lluny de l'objectiu inicial. Una promesa del 2020 El novembre del 2020 la Generalitat es va comprometre a aconseguir entre 1.300 i 1.500 pisos. El 2024 ha començat havent assolit només un terç d'aquesta xifra, segons les últimes xifres confirmades per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. La mesura es va anunciar quan Junts controlava la conselleria de Territori amb Damià Calvet, amb l'objectiu de donar resposta al col·lapse de les taules d'emergència d'arreu del país. Inicialment es va apostar per aconseguir només pisos de petits propietaris, i més endavant es va ampliar el ventall als immobles de grans tenidors. El pressupost anunciat el 2020 era de 21 milions d'euros. Fins ara se n'han invertit 6,7. Pisos buits Llista d'espera per un pis Les taules són aquells mecanismes a través dels quals famílies en risc de desnonament o que ja han estat desnonades poden accedir a un pis d'emergència. Segons les últimes dades disponibles, en el conjunt de Catalunya hi ha 2.500 famílies que tenen dret a un pis d'aquestes característiques però que encara no l'han pogut rebre perquè no n'hi ha prou i estan en llista d'espera. La Generalitat té una taula pròpia i, a més, hi ha onze municipis que tenen la seva. Es tracta de Barcelona, Badalona, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Martorell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vic. Tot i les moratòries de desnonaments aplicades pel govern espanyol des de l'inici de la pandèmia de la covid-19, les xifres de desallotjaments a Catalunya continuen inflant les llistes d'espera a les taules. Durant els tres primers trimestres del 2023 es van executar 5.302 desallotjaments a Catalunya, una mitjana d'un cada dues hores. La Generalitat responsabiliza els propietaris Fonts oficials de la Generalitat responsabilizen els propietaris del fet que el programa Reallotgem no hagi aconseguit els seus objectius. Concretament, per les reticències dels privats a cedir pisos buits o a arribar a acords pel pagament del lloguer. Tot plegat, mentre la xifra de pisos buits propietat de grans tenidors a Catalunya s'enfila fins als 29.031, segons va avançar "El matí de Catalunya Ràdio". Pertanyen a empreses, bancs i fons d'inversió que acumulen més de deu habitatges en el conjunt del país. La ciutat que acumula més pisos buits és Barcelona, amb un total de 1.552 pisos. La següent ciutat amb més immobles desocupats és Sabadell, amb 764, seguida de l'Hospitalet de Llobregat, amb 736. La Sareb (5.876), el BBVA (2.841) i CaixaBank (2.554) són els propietaris que més n'acumulen. Les dades provenen del Registre d'Habitatges Buits de la Generalitat. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ja va reconèixer que en moltes ocasions els propietaris no actualitzen la informació sobre els pisos, per la qual cosa és difícil mantenir el cens al dia. Al novembre, l'agència preveia corregir-ho amb l'aprovació d'un reglament que obligarà els grans tenidors a mantenir la informació actualitzada. Per ara no hi ha hagut novetats. "Ho vivim com un engany" Els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge són crítics amb el balanç del programa Reallotgem. "No tenim cap pis firmat en el marc del programa Reallotgem, malgrat la multitud de casos que tenim", assegura el portaveu de les PAH catalanes, Juanjo Ramón. "Hi ha molta burocràcia i sempre topem amb l'argument que els propietaris no volen cedir pisos", afegeix. "Falta contundència per fer complir la cessió de pisos, més enllà de demanar-la." Un dels punts on el programa Reallotgem ha despertat més crítiques és al barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona. "Ha estat un engany per vendre fum", lamenta el president de l'associació de veïns, Filiberto Bravo. "Aquí tenim molts fons voltor que intenten fer fora les famílies i cap s'ha pogut acollir al Reallotgem." Bravo critica que les famílies es vegin abocades "al carrer"i critica el balanç del programa de la Generalitat. "Si no tenen capacitat per aconseguir els objectius, de què serveixi que ho anunciïn? Ho vivim com un engany i al final no ens creiem res", afirma.

La Generalitat només aconsegueix un terç dels pisos promesos per a famílies amenaçades de desnonament

El Govern responsabilitza els propietaris del fracàs del programa Reallotgem, mentre que els grans tenidors tenen 29.000 immobles desocupats a Catalunya