La foguera de les deïtats - Amfiteatre de Tarragona

Durada: 28 min

Al segle XVI, l'imperi espanyol estava involucrat en diverses guerres per protegir els seus 20 milions de quilòmetres quadrats de territori. A Catalunya, la petita noblesa s'empobria i no podia competir contra el poder absolutista del rei. Enmig de la pobresa extrema i la inestabilitat política, la noblesa lluitava en guerres privades per protegir els seus interessos. Per això alimentaven el seu braç armat: els bandolers. El 8 de desembre de 1605 es va saber que Galant de la Goula un dels bandolers més temuts de Catalunya, estava pels voltants de Vic, i s'inicia la seva persecució un fet que va canviar la història del monestir de Sant Pere de Casserres.

Durada: 27 min

Pere el Gran ha posicionat la corona catalanoaragonesa com una de les més importants del Mediterrani amb la conquesta del regne de Sicília. Però s'ha guanyat un poderós enemic: la Santa Seu, que volia Sicília en mans franceses. Per això, el papa ordena una croada contra els regnes de Pere el Gran, i França es llença a intentar conquerir Catalunya. Va ser un rei que va portar una vida de guerrer com el seu pare Jaume I, capaç d'esclafar revoltes i de conquerir nous territoris, era un dels homes més poderosos d'Europa. Però la seva mort esta plena d'enigmes. Quins secrets amaga la seva tomba?. Això ho descobrirem al monestir de Santes Creus.

Durada: 27 min

Al segle III aC es discutia quin imperi governava el Mediterrani: Roma o Cartago. A casa nostra, però, hi havia una civilització aliena als imperis: els ibers. Les diferents tribus iberes, repartides en múltiples poblats, feien eines de ferro, treballaven la ceràmica i desenvolupaven l'agricultura. A més, eren excel·lents guerrers. Ullastret era la capital ibera i hi havia una activitat frenètica. Curiosament, ara, molta gent ve a l'Empordà fugint de les ciutats. Aquí, on van néixer les primeres ciutats del nostre país. Però a principis de setembre del 2006, uns estudiants estaven excavant a prop de la muralla. Havien aparegut les restes d'un gran edifici. El que no s'esperaven era el que es van trobar sota una pedra.

Durada: 28 min

Les caigudes de Barcelona i Cardona l'any 1714 van deixar les mans lliures a les tropes borbòniques per començar la repressió a Catalunya. Les poblacions que havien donat suport a l'arxiduc Carles eren violentament castigades, però aquelles que eren al costat de Felip d'Anjou eren recompensades. L'any 1716, Felip V va publicar el Decret de Nova Planta, que abolia les lleis, furs i institucions de Catalunya i instaurava l'absolutisme. Tot el país quedava desmantellat, incloent-hi les universitats. Una situació que havia de marcar la història de la Universitat de Cervera, el 1748, la gran aposta educativa de Felip V a escala estatal. I tot es va complicar quan el filipista Manuel Alòs es va enfrontar amb l'autoritat reial.

Durada: 26 min

L'any 1492 és per a la història hispànica l'any de la descoberta d'Amèrica, l'inici d'un imperi. Però també va ser l'any en què els Reis Catòlics visitaven Barcelona després d'11 anys de no fer-ho Només feia 6 anys del final de la segona guerra remença, que havia enfrontat els pagesos contra Ferran el Catòlic. La pau s'aguantava amb pinces i el casament d'Isabel i Ferran volia unir dues corones sota un sol matrimoni, amb l'ajuda repressiva de la Inquisició. El 7 de desembre de 1492, el rei Ferran II d'Aragó, era al Saló del Tinell, celebrant una sessió de precs i greuges amb ciutadans. Al sortir del Palau Reial, va succeir un fet que va estar a punt de canviar la nostra historia.

Durada: 26 min

Després de l'èxit de l'Exposició Universal i el fracàs de la pèrdua de Cuba, Catalunya viu una època de canvi. Arrela el catalanisme, neix el Barça i l'aspecte del país es capgira i s'omple d'edificis artístics i de fàbriques gràcies al modernisme i la segona revolució industrial. Però l'any 1902 el modernisme contrasta amb el clima social i polític: els sindicalistes són reprimits amb violència i Barcelona es converteix en la ciutat de les bombes, però, a més, Catalunya fa un tancament de caixes per les promeses incomplertes de Madrid. El govern espanyol declara l'estat de guerra. Mentrestant, Eusebi Güell, Claudi López i Joaquim d'Abadal firmen un acord, convençuts que revolucionarà la història de la construcció a Catalunya. Acaben de firmar la constitució de la cimentera Asland.

Durada: 26 min

Els templers van ser els cavallers més poderosos de l'edat mitjana. Formats per frares i guerrers, l'orde del Temple era una mena de braç armat de l'Església catòlica amb el mandat de protegir Terra Santa. Aviat, els templers es van convertir en la frontissa entre Orient i Occident. Van acumular tantes riqueses que es van convertir en banquers de papes, emperadors, reis i nobles. Però tenir tants diners se'ls va girar en contra. El rei de França Felip IV, que tenia un gran deute amb els templers, va ordenar detenir-los acusant-los d'heretgia. El rei català Jaume II va ordenar la detenció de tots els templers de la corona catalanoaragonesa, malgrat que la Santa Seu no l'hi havia ordenat. La cúria dels templers catalans es va tancar al castell de Miravet perquè no els detinguessin. Estaven disposats a lluitar fins al final.

Durada: 27 min

A la Catalunya de principis del segle XX, s'hi impulsaven el catalanisme i la cultura. Se solapaven el modernisme i el noucentisme, i el prestigi dels creadors catalans augmentava en el món de l'art. L'impuls cultural també arribava a través de la creació de la Mancomunitat, amb Prat de la Riba, les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, l'Institut d'Estudis Catalans d'Eugeni d'Ors... Tot per configurar el país i renovar-lo culturalment. L'any 1909 el pintor Ramon Cases va dur a Sitges al multimilionari americà Charles Deering, un home que havia de canviar la història de la ciutat.

Durada: 27 min

L'any 1343, Pere el Cerimoniós s'enfrontava amb una de les situacions més difícils del seu regnat: el regne de Mallorca no se sotmetia davant la corona catalanoaragonesa. El rei va decidir reconquerir-lo. Va envair Mallorca i el Rosselló, però les finances del país van quedar molt tocades per la guerra. A més, l'epidèmia de pesta de 1348 va provocar una gran mortaldat a tot Europa, també a Catalunya. La crisi econòmica era general, però l'Església seguia acumulant patrimoni, cosa que no agradava ni al rei ni als nobles. Aquesta situació va obligar a l'hereu de la família Saltells a demandar al monestir de Sant Cugat del Vallès.

Durada: 26 min

El 12 de setembre de 1213, Pere el Catòlic, rei de la corona catalanoaragonesa, va morir en la batalla de Muret. Després d'aquest fet, els seus regnes es van trobar al límit de la fallida econòmica i a un pas d'una revolta nobiliària. Aquesta era una mala notícia per als càtars, per a Occitània i, sobretot, per a un nen que havia quedat orfe. Aquell nen es deia Jaume i estava cridat a ser el rei més important de la història de Catalunya. La corona catalanoaragonesa passava per un moment molt complicat. Semblava a punt de desfer-se com un castell de cartes, però tot i això la Seu Vella de Lleida estava predestinada a acollir un gir històric crucial.

Durada: 27 min

Des de finals del segle XVIII, Espanya viu la crisi de l'antic règim amb l'absolutisme trontollant. L'any 1839 cinc-mil soldats carlins assetgen Ripoll liderats pel capità més cruel, el Compte d'Espanya. Tot plegat marcarà el destí dels ciutadans de Ripoll.

Durada: 26 min

L'11 de maig de 1370, mentre es celebra el primer jubileu al monestir de Sant Pere de Rodes, l'Inquisidor general de la corona catalanoaragonesa, Nicolau Eimerich, va iniciar una investigació sobre un document que guardava el monestir.