La democràcia camina sobre la corda fluixa

És dilluns, fa calor, fa estiu i falten tres dies perquè arrenqui la campanya electoral. Estem cridats a votar, per primer cop en democràcia, a mitjans de juliol, en plenes vacances d'estiu, amb temperatures que fregaran els 40 graus. Unes eleccions, tot i així, crucials, d'alt voltatge: les més polaritzades de les últimes convocatòries. Pedro Sánchez se la juga a tot o res després dels mals resultats del PSOE a les municipals i autonòmiques del mes de maig, on l'onada del PP i Vox va ser fulminant. I els efectes els estem veient aquests dies, amb els pactes entre dreta i extrema dreta per governar al País Valencià, a Extremadura i a les Balears. El PP ha triat company de viatge: l'extremisme. I amb ell, obre la porta a una regressió sense precedents en matèria de drets socials, de llengua, d'igualtat i de llibertats. D'exemples en tenim un bon grapat des de les eleccions. Fa una setmana era a Múrcia, durant un concert de l'Orgull on la cantant ensenyava els pits al públic. Aquest cap de setmana, en un poble de Cantàbria (Santa Cruz de Bezana), on s'ha prohibit la pel·lícula "Lightyear" perquè hi ha dos personatges femenins que es fan un petó. No cal fer la prova del cotó fluix. L'extrema dreta no enganya. Si una cosa té, a més de perillosa, és que va de cara. Nega la violència masclista, censura l'homosexualitat, amenaça, venera la violència i fomenta l'odi. Deveu haver vist les imatges del funambulista creuant el cel de Barcelona. Més enllà del romanticisme de les imatges, l'espectacle d'aquest home suspès a 70 metres d'altura serveix de metàfora del moment polític que vivim. La democràcia camina sobre la corda fluixa de cara al 23 de juliol.