Josep Maria Flotats sobre la seva destitució com a director del TNC: "La ferida no hi ha estat mai"

Josep Maria Flotats ha tornat a Catalunya després d'una llarga temporada. L'actor i director ha assegurat que no hi tenia cap reticència, però que "un treballa allà on té possibilitats de treballar." El 22 de febrer s'estrenarà "Voltaire/Rousseau. La disputa" al Teatre Romea. En aquesta obra, escrita pel francès Jean-François Prévand, Flotats hi fa tots els papers de l'auca: s'ha encarregat d'adaptar i dirigir aquest text que protagonitza. El convidat ha explicat: "Sempre he tingut el privilegi i la sort de fer les obres que tenia ganes de tirar endavant." I ha afegit: "Aquesta és una obra com les que a mi m'agrada fer. D'aquelles que serveixen per obrir ulls i orelles, fer rumiar una mica, distreure, però, alhora, provocar diàleg i debat." &#128226; Josep Maria Flotats: "He tingut la sort de fer sempre les obres que tenia ganes de fer" &#127917; A partir del 22 de febrer estarà al Teatre Romea amb "Voltaire/Rousseau. La disputa"#Col·lapse3Cat &#128242; https://t.co/1b4Ixdjzsh pic.twitter.com/FD4CkjKrVN 3Cat (@som3cat) February 10, 2024 Extraterrestres damunt l'escenari El primer contacte de Josep Maria Flotats amb el teatre va ser quan tenia 15 anys. L'actriu Ingrid Bergman i el director Roberto Rossellini buscaven joves que volguessin actuar en l'obra que estaven preparant, "Jeanne d'Arc au Bûcher", d'Arthur Honegger. Flotats s'hi va apuntar, però només tenia una línia de text. Josep Maria Flotats: "No vaig pensar mai que es podia ser actor" &#128204; Fins que va anar al Festival d'Avinyó.#Col·lapse3Cat &#128242; https://t.co/1b4Ixdjzsh pic.twitter.com/sDzdKbcfXo 3Cat (@som3cat) February 10, 2024 No va ser fins als 18 anys, quan va anar al Festival d'Avinyó, que va descobrir la seva passió pel teatre: "Crec que no m'ho plantejava perquè al meu voltant no es plantejava que ser actor o actriu fos un ofici seriós. No vaig pensar mai que es podia ser actor. El teatre em fascinava, però era com veure extraterrestres. Jo no sabia si serviria." Però, més endavant: "Vaig anar al Festival d'Avinyó i allà ho vaig descobrir tot." Alts, baixos i pressions al TNC El 1996, el Teatre Nacional de Catalunya obria les portes. Josep Maria Flotats hi va tenir un paper molt important en aquesta obertura. L'equipament es va obrir gràcies a un pacte entre el convidat i Max Cahner, llavors conseller de Cultura de la Generalitat: "Si feu el teatre nacional que el país necessita, em quedaré i el dirigiré durant els primers cinc anys." Les dues parts van complir, però llavors la conselleria de Cultura va passar a mans de Josep Maria Pujals, i tot va canviar: "Jo tenia un contracte de director i programador del TNC i ningú, absolutament ningú, em podia dir que fes una obra, en lloc d'una altra." L'actor i director ha explicat que el conseller el va citar el seu despatx i li va dir que triés entre les obres de Guimerà per estrenar. "On anirem a parar", ha dit el convidat. Flotats ha assegurat que sentia l'obligació de continuar amb el projecte fins que el fessin fora: "Volia que fossin ells que em traguessin, no marxar jo." I, finalment, el 1997, va ser destituït del càrrec. View this post on Instagram A post shared by 3Cat (@som3cat) El 2013, el govern d'Artur Mas va organitzar un acte de "reparació" amb Josep Maria Flotats al qual va assistir Jordi Pujol. Malgrat que van coincidir, Flotats i Pujol només van intercanviar quatre paraules cordials: "Mai hem parlat del tema", ha assegurat el convidat, però afegeix: "La ferida no hi ha estat mai. Et diria que els hi he d'agrair; em va estalviar un atac de cor." Sobre com veu el Teatre Nacional de Catalunya en l'actualitat, Josep Maria Flotats ha contestat: "Això és un tema per les meves memòries. Amb prou feines he arribat, no començaré a provocar."

Josep Maria Flotats sobre la seva destitució com a director del TNC: "La ferida no hi ha estat mai"

L'actor i director va descobrir la seva passió pel teatre quan va anar per primera vegada al Festival d'Avinyó. Des de llavors, no va parar d'actuar i dirigir. El 1996 va engegar una nova etapa com a director del Teatre Nacional de Catalunya, però aquesta història no va acabar bé.