Immatriculacions de l'Església a Catalunya: per què els números no quadren

Quants béns té l'Església a Catalunya? La resposta depèn segons a qui es pregunti. Unió de Pagesos afirma que hi ha entre 7.000 i 8.000 béns immatriculats. La Generalitat redueix la xifra a 3.722 i el Col·legi de Registradors de Catalunya encara una mica més, fins a les 3.677. Per què aquestes diferències? L'origen de les dades és el mateix, el Registre de la Propietat, però els llistats finals divergeixen. Les xifres varien per desajustos cronològics, informació duplicada, falses atribucions o falta de documentació. Per acabar-ho de complicar, hi ha donacions que no consten al registre. Això fa que, segons els registradors, l'Església tingui a Catalunya un total de 4.290 immobles, però només 3.677 certificats eclesiàsticament. Al llistat d'immatriculacions del govern espanyol, la Conferència Episcopal ha detectat 118 errors a Catalunya. L'Església prefereix parlar "d'incidències". La polèmica comença al diccionari Immatricular vol dir inscriure per primer cop un bé al Registre de la Propietat: el primer que la registra consta com a propietari. Posem per cas que un pagès té una finca i decideix, com a bon catòlic, donar-la de paraula a l'Església. Li diu al mossèn i aquest ho comunica al Bisbat. L'Església en el seu inventari fa nota de la finca i deixa constància que ha estat donada per aquest pagès. Un dia, els hereus d'aquella finca apareixen i diuen que ha sigut de la seva família tota la vida. Qui té raó? Cal buscar documentació que ho acrediti, però no sempre existeixen els documents. Església de Maians, al Bages, un exemple de doble immatriculació, segons Unió de Pagesos (Nati Adell / Catalunya Ràdio) La informació del registre, que és pública, és la que hauria de desfer l'embolic, però, segons Unió de Pagesos, "no sempre és fàcil aconseguir-la, entendre-la i treballar-la a fons", un fet que els registradors neguen. Ho sap molt bé Joan Casajoana, pagès del Bages i un dels primers a estirar del fil al 2017. Cinc anys després, al sindicat encara li queden moltes comarques per revisar. " És la punta de l'iceberg. El problema és d'una dimensió impressionant i els llistats només serveixen per emmascarar la realitat." A l'empara d'una llei franquista La clau, segons el sindicat, és "mirar amb lupa les notes simples del registre de la propietat" perquè, a vegades, una sola nota inclou diversos béns: l'església, la rectoria, el cementiri, l'hort, la plaça... Això podria explicar part del ball de xifres. El Col·legi de Registradors només computa les finques registrals immatriculades; no compten si dins d'aquesta mateixa finca hi ha més d'una construcció. Segons la Generalitat i d'acord amb les dades disponibles fins al 2019, l'Església ha inscrit a nom seu 3.722 béns. Per Unió de Pagesos i l'Associació de Micropobles les "xifres reals" són, pel cap baix, el doble. Ermites, finques rústiques, cases de pagès i fins i tot algun palau. L'Església hauria inscrit a nom seu tot tipus de béns sense cap títol que n'acrediti la propietat. Però com es pot inscriure una propietat sense documents? L'Església ho hauria fet sota l'empara d'una llei franquista que va estar en vigor fins al 2015. Aquesta llei va permetre els bisbes actuar com si fossin notaris durant 68 anys. Per Joan Casajoana, responsable d'immatriculacions d'Unió de Pagesos, un robatori en tota regla. "El que han fet és una il·legalitat. Ens roben patrimoni històric i cultural que és del poble de Catalunya." L'Església assegura que "no es va actuar de manera arbitrària". "No hi ha hagut apropiacions indegudes. Si hi ha hagut errors, els corregirem." Els Bisbats asseguren que cada vegada que l'Església registrava un temple com a propi "presentava la documentació que provava que era de la seva titularitat i que coincidia amb el cadastre". El Bisbat de Vic diu que si ha hagut errors són del registrador i Unió de Pagesos els acusa de fer els ulls grossos. El màxim responsable del seu col·legi, Vicente García, es desmarca de qualsevol indici de complicitat amb l'Església. "No hem mirat cap a una altra banda ni som còmplices de res. Els registres són públics i sempre s'ha actuat segons la llei vigent." Distribució al mapa No hi ha comarca que se'n salvi. El 63% dels municipis catalans tenen immatriculacions, segons l'estudi de la Conselleria de Justícia del 2020 fet per ordre del Parlament. Més de la meitat de les immatriculacions són a la demarcació de Lleida i pertanyen a la diòcesi d'Urgell. La segueixen, Barcelona, Girona i Tarragona. Poques reclamacions A mesura que la informació s'ha anat fent pública, pobles i ciutadans han aixecat la mà per posar en dubte que certs béns fossin de l'Església. El procés per fer la reclamació patrimonial és molt feixuc i això va portar la Generalitat a crear el 2020 una oficina de mediació. Els bisbats en defugen. Tot i el rebombori, fins a l'octubre del 2021, només hi ha hagut 13 ciutadans i un ajuntament que han fet requeriments. Cinc usuaris han aportat documentació revisada, però l'Església només n'ha contestat dos i els ha desestimat sense assumir errors. L'últim a entrar en aquest entramat ha estat el síndic de greuges, que s'ha proposat treure'n l'aigua clara. Sembla que tindrà molta feina.

Immatriculacions de l'Església a Catalunya: per què els números no quadren

Discrepància entre l'Estat, la Generalitat i Unió de Pagesos sobre les propietats de l'Església, que atribueix el ball de xifres a "errors" i nega "apropiacions indegudes"