Gràcies i fins aviat

Fins aquí. Aquí acaba aquesta aventura increïble que ha estat fer "El matí de Catalunya Ràdio". Ha estat un honor, parlar davant d'aquest micròfon poderós, matinar per vosaltres durant els últims tres anys. Veure com es fa de dia, com el món es treu la son de les orelles, ser el vostre despertador, acompanyar-vos de ruta en el cotxe, a l'autobús, esmorzant a la cuina o a la dutxa. Malgrat tots els matins que no he vist despertar-se les meves filles, malgrat la son, malgrat les esgarrinxades, malgrat les punxes d'aquesta cadira calenta. Ha valgut la pena. Vam començar quan encara havíem de dur la mascareta posada, separats per dos metres infinits, també aquí a l'estudi i a la redacció, sense ni tan sols poder-nos reunir amb l'equip. Han estat tres anys que valen per 10 o per 20. Extenuants, emocionants, vibrants. Hem après, hem plorat, hem rigut (molt), hem patit, ens hem indignat i hem somiat a través de la ràdio. &#9997;&#65039; "Gràcies a tots vosaltres per escoltar-nos i per enviar-nos tanta energia aquests últims dies. Ens ha arribat. M'ha arribat. I només em queda dir-vos gràcies i fins aviat" Llegeix l'#AccentRosel d'avui! &#128071;https://t.co/50v1rwonPy pic.twitter.com/OS1yBwitzb El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) July 7, 2023 Hem viscut grans moments en antena, parlant amb Rosalía, Serrat, Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Juan Diego Botto, C. Tangana, Susan Sarandon, Ariadna Gil, Alèxia Putellas, Andrés Iniesta: una llista llarguíssima de noms de primera fila, de tots els àmbits. Hem compartit els últims anys de Pau Riba. El pare del rock català, l'últim hippy, l'únic músic galàctic..., a qui trobo a faltar tant. Hem posat la lupa, amb reportatges a fons, sobre la violència masclista, la comunitat LGTBI, el bullying, l'infrahabitatge, la repressió a països com l'Iran, la sequera, la pagesia, la salut del català a les aules, els refugiats, la salut mental durant la pandèmia, les presons o la pobresa energètica. Hem tingut els millors de cada casa: Anna Guitart, Jaume Sisa, Maria Nicolau, Àlex Gorina, Laura Fa, Albert Pla, Carme Junyent, Queco Novell, Marina Rossell, Toni de la Torre, els millors! I els vull donar gràcies a tots ells, per la confiança, per la generositat, per les bones estones de ràdio que hem passat junts, per ensenyar-me tantes coses. Hem fet les tertúlies més paritàries i plurals. I he d'agrair als tertulians el bon to, les ganes de construir i el fair play. Conscients -tots- que les tertúlies són el taló d'Aquil·les de la ràdio pública, i que sovint són com es poden fer i no com es volen fer. Hem tingut més dones que mai en antena. Hem apostat, convençuts i tossuts, per la llengua i per la cultura catalanes, que és la raó de ser d'aquesta casa. I amb tot això, hem retallat distàncies amb RAC1, en una etapa d'afartament de la política i amb l'actualitat ensopida. Una competència que ens porta 14 anys d'avantatge. Hem intentat fer la ràdio en què crec: la ràdio que escolta, que acompanya, que és ràpida i conscient, i que té el cap al carrer. I podríem haver fet molt més. Ens mereixíem una aposta més ferma. Amb tres anys no arriba. La ràdio vol temps, confiança i acompanyament. L'encàrrec era enorme i no ho teníem gens fàcil. Vam aixecar el programa en 10 dies. Ens vam conèixer amb l'equip a pèl i vam assumir el preu personal i professional de llançar-nos-hi sense dubtar. Conscients en tot moment de l'enorme responsabilitat i a la vegada l'immens privilegi que és fer ràdio a la ràdio nacional de Catalunya i parlar cada dia des d'un dels micròfons amb més abast del país. Marxem amb el cap ben alt. I marxo agraïda a l'equip que ho ha fet possible. Un equip de la casa, que per això la ràdio és pública: amb gent que porta aquí mitja vida i gent que encara ho té gairebé tot per fer, fent tàndem i sumant. No em vull deixar ningú Molts d'ells (gairebé tots) també acaben avui l'etapa d'"El matí". Víctor Villar i Cesc Bertran Carla Verdés, Eli Espuny, Mònica Muñoz, Aina Ustrell Blai Marsé, Lluís Freixes, Ignasi Abad, Marc Jurado, Marta Vives, Dani Gómez, Robert Prat, Raquel Mateos i Jordi Barranca Joan Trias i Àlex Bosch i Hermínia Massana José Antonio Rodríguez Xavi Rello i l'equip de lingüistes Marcos García, Montse Barcón, Jordi Ramoneda He de mencionar especialment tres noms: Judit Pastor, Arnau Maymó i Albert Segura. No han deixat de pedalar ni un segon. Perquè si ho feien, si deixaven de pedalar, se'ns emportava el corrent. Han aguantat el que no està escrit. Per començar, m'han aguantat a mi. Han fet de para-xocs (més del compte) i de motor. Gràcies per donar-ho tot. No ens hem engegat de miracle. Ens hem cuidat... prou. I el que hem après i hem viscut no ens ho treu ningú. Gràcies a tots. Gràcies, també, a tota la gent d'informatius, d'esports, als equips tècnics i de producció de Catalunya Ràdio. Gràcies a la Raquel, que m'ha portat un litre de cafè cada dia. Gràcies a la Carlota i a la Joana, per no tenir-me en compte res. Gràcies a tots vosaltres per escoltar-nos, per acompanyar-nos, per demanar-nos més, per ser exigents i per enviar-nos tanta energia aquests últims dies. Ens ha arribat. M'ha arribat. I només em queda dir-vos gràcies i fins aviat.