T1xC7 - Festa

Durada: 27 min

En els últims 40 anys a Catalunya s'han construït més de 4.000 gegants. I es calcula que hi ha més de 15.000 capgrossos i uns 1.500 elements de bestiari per tot el territori català. El primer programa d'HISTÒRIES GEGANTS se centra en el procés de disseny i de construcció de les figures del bestiari popular, un procés molt viu, divers i amb una enorme vitalitat arreu del territori. Coneixerem el Moisès, que promou la construcció d'un nou drac per a Calafell, al Baix Penedès; una família sencera del Vallès Oriental que es dedica professionalment a dissenyar i fabricar gegants; o els promotors d'una figura del bestiari per al carnaval de Solsona amb una particularitat molt especial: que sigui inclusiva i la pugui portar gent amb discapacitat.

Durada: 24 min

D'on surten els gegants que representen reis medievals? I els nans i els capgrossos? Quin és l'origen dels "entremesos" o dels noms de Robafaves, Lligamosques o Cap de Llúpia? "Històries gegants" es fixa en l'origen de les figures del bestiari popular, en els fets, els conceptes o els personatges que els van inspirar. Les històries personals d'aquest capítol ens porten a Mataró i Premià de Dalt (Maresme), a Navata (Pla de l'Estany) i a Constantí (Tarragonès), i fins i tot fem un salt cap als Estats Units, on el bestiari de Catalunya va inspirar exposicions i tallers geganters en diverses universitats.

Durada: 25 min

Totes les històries que valen la pena neixen a partir de la necessitat de superar reptes, contratemps o fins i tot tragèdies. A "Històries gegants" en descobrirem unes quantes relacionades amb la imatgeria popular. Històries de superació personal, cultural, empresarial i d'integració de tota mena. I ho farem viatjant a conèixer el personatge rere el nou gegantó de Barberà del Vallès, el mestre de Cardona, al Bages, que l'ha construït, i a Cervera (Segarra), on coneixerem una tabalera molt especial.

Durada: 26 min

Des del barri de Sarrià de Barcelona fins a Oliana (Alt Urgell), passant per Palamós (Baix Empordà), Berga o Solsona, "Històries gegants" recorre un mateix territori presidit per l'amor: una mare viuda que es va introduir dins del món geganter a través de la passió que hi tenia el seu marit i ara comparteix la passió amb el fill dels dos; un noi de Saragossa que es va enamorar d'un graller de Palamós i ha acabat sent cap de colla; o, en el terreny més simbòlic, el festeig etern entre dos gegants i la construcció d'una nova figura del bestiari nascuda de l'amor entre una draca i una espedrera.

Durada: 26 min

Aquest capítol d'"Històries gegants" se centra en l'element indispensable de les festes populars, el que impulsa l'aparició i les danses de les figures del bestiari: la música. Cançons, danses... i alguns instruments específics que han sobreviscut gràcies a les festes populars i que, al mateix temps, han permès en gran mesura que aquests esdeveniments continuïn existint. Sense oblidar els nervis del debut d'una balladora de capgrossos que portava tota la vida esperant aquest moment. El programa viatja a Olot (Garrotxa), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i Salàs (Pallars Jussà).

Durada: 27 min

L'entossudiment a aconseguir una fita o bé a preservar un patrimoni o una tradició són una part fonamental de la pervivència i de l'auge actual de les festes i la imatgeria populars. Històries Gegants viatja a Barcelona, a Lloret (La Selva) i a Tàrrega (L'Urgell) per acostar-se a casos molt diferents de la lluita de persones o de col·lectius relacionada amb establiments, figures del bestiari, la defensa del patrimoni o la reivindicació de la imatgeria festiva. De vegades amb enormes dificultats, com és el cas, actualment, del mític establiment El Ingenio.