Vam tenir un primer vicepresident de pel·lícula: Joan Casanovas. D'acord, va ser poc temps vicepresident de la Generalitat republicana, però la seva vida, de l'inici al final, és una pel·lícula amb centenars de seqüències insòlites de la nostra història. I ell, veient-ho tot des de darrere.
Anem a la fi del rei Martí l'Humà. Aquí s'acaba el casal de Barcelona. Aquí comença la nissaga castellana dels Trastàmara dins la Corona catalanoaragonesa. Una mort, una successió, uns fets d'uns dies envoltats de quilos i quilos de postveritat encara no resolta del tot avui dia.
Anem al 1934: eleccions municipals. Catalunya tardarà 45 anys a tenir-ne unes altres. Però quin algoritme electoral es van fer servir aquelles eleccions? Què van decidir partits i assessors per fer-se visible en aquelles comicis? Una cosa molt i molt antiga: els mítings.
El 1935 neixen uns nous diaris a Catalunya. Són diaris moderns, llampants, amb un disseny totalment visual, amb grans titulars, amb colors, amb temes llaminadura... Pensats per ser vistos. El diari "Última hora" va començar a fer la gènesi del que serien les infografies periodístiques a casa nostra. N'expliquem la història i la seva relació amb el món polític.
Una de les creacions originals catalanes és el paraestat. Tot el que l'Estat no ha donat a Catalunya el país ho ha creat. Se n'ha dit societat civil, però va molt més enllà. Per això, en ple franquisme, organitzacions com Òmnium Cultural no només es preocupen de la llengua i la cultura del país sinó que han de crear també un nou tipus de comunicació.
Enric Prat de la Riba volia "el govern dels millors". Volia per a la naixent Mancomunitat de Catalunya homes excel·lents. Per això, més enllà de les ideologies, va posar a cada lloc els millors professionals de la renaixent Catalunya. I, és clar, també va buscar els millors assessors.
Avui tornem a a parlar del PROC, és a dir, del Partit República d'Ordre de Catalunya, conegut popularment com a PORC. Però... avui en concret parlem del seu líder: Ramon Pociello Forradellas, que també va ser mofa pels seus cognoms durant la República generant així una marca pròpia. Marca satírica, però marca.
Què feien junts Jordi Pujol, Narcís Serra, Eduard Punset, Antoni Gutiérrez Díaz o Carles Sentís, entre d'altres? Molt clar: un govern de coalició. El 1977 la tornada de Josep Tarradellas també és la tornada de la Generalitat provisional i d'un primer govern plenament multicolor.
Anem a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya: el 1932. Hi ha una llei electoral que beu del passat, que incorpora coses del present, però que encara és totalment presonera dels temps: edat, circumscripcions, fragmentació, llistes obertes... i la dona que no podia votar.
El PSUC és un dels partits d'esquerres que expliquen Catalunya des del 1936. Durant el franquisme hegemonitza i absorbeix la sopa de lletres de l'esquerra catalana i aconsegueix que intel·lectuals i artistes treballin per al partit. Un partit que es fa seves les idees i també els ideòlegs.
Sempre s'ha gestionat la comunicació dels polítics. Abans no hi havia xarxes socials digitals, però també s'havia de gestionar la imatge dels líders, per exemple, visualment. Els fotoperiodistes han immortalitzat la imatge dels polítics, per això anem als anys que un fotògraf va ser "community manager" visual dels presidents de la Generalitat.
Viatgem a la Veneçuela dels anys cinquanta. Un economista català fa el gran miracle econòmic d'un país que volen que sigui la Suïssa de Llatinoamèrica. Joan Sardà Dexeus, un home que serà el gran artífex d'un altre miracle: el boom econòmic dels anys seixanta a l'Espanya franquista. Un home a l'ombra.