Els joves en risc d'exclusió social tenen més punts per acabar a la presó

Guillermo Parra admet amb sinceritat: "Amb 13 anys ja deia als meus amics que sabia que acabaria mort o a la presó." Va encertar la predicció. Fa l'entrevista per al pòdcast "Temps mort" des del Centre Penitenciari de Joves de Catalunya. La seva adolescència va transcórrer entre robatoris, drogues, abandonament familiar i pobresa. A més de la normalització de la presó com un element més en la seva vida perquè familiars i amics hi estaven tancats. Tots són factors de risc perquè un noi decideixi delinquir. I si no lluita a contracorrent, també per reincidir. Estudis com el del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) conclouen que hi ha tres tipus de factors que faciliten la delinqüència juvenil: els trets individuals, com l'agressivitat o els comportaments antisocials; la situació familiar, com el fet de tenir pares delinqüents o conviure amb conflictes a casa, i el context social general, com seria la inestabilitat econòmica o el fracàs escolar. Parra tenia bastants números en aquesta loteria. "Copiem el que fan els grans perquè penses que està bé", reflexiona. La mare el va abandonar quan tenia 13 anys i el pare era a la presó. "Amb 6 anys havia vingut a Quatre Camins a veure'l a ell o als tiets", recorda Parra. Va viure fins als 18 anys en centres de menors, dels quals s'escapava per robar, consumir drogues i malviure al carrer. Era un habitual als calabossos de Badalona, fins que va conèixer algú que li va demanar que abandonés aquest camí. Des que li va prometre a la parella que deixaria de robar, assegura que no ho ha tornat a fer. Quan tot estava en calma, va trucar a la policia perquè tenia una última causa pendent. Està condemnat a tres anys i nou mesos de presó per uns fets comesos quan ja era major d'edat. Centre Penitenciari de Joves, a la Roca del Vallès Els factors de protecció Qualsevol persona es pot trobar en circumstàncies que la portin a cometre un delicte, però n'hi ha que estan més protegides davant dels factors de risc. Quan un jove té una família estructurada, no pateix per arribar a final de mes, gaudeix de benestar emocional i viu en un entorn estable, li és més fàcil allunyar-se de la delinqüència. Segons Justícia, alguns d'aquests també són factors que promouen la reinserció entre aquells que ja estan condemnats. "Estar intern m'ha servit per arreglar la relació amb el pare", explica Parra. La persona amb qui més s'ha barallat és ara qui millor el comprèn i qui el visita cada cap de setmana. "Aquí he obert els ulls per veure que no era tan dolent com pensava i que si discutíem era pel meu bé." La família i la parella poden generar estabilitat a les persones privades de llibertat. L'esperança de veure'ls és un incentiu per continuar endavant en els pitjors moments, sempre que la relació amb ells sigui bona. Desistir en el delicte Ningú sap què passarà quan Parra surti de la presó, però ell afirma que deixarà de robar, buscarà una feina i viurà tranquil. Justícia calcula que vuit de cada deu persones empresonades a Catalunya no tornen a delinquir un cop estan en llibertat. La taxa de reincidència ha baixat fins a nou punts en els darrers sis anys. El medi obert, és a dir, les mesures que permeten una reincorporació progressiva i acompanyada a la llibertat, s'ha demostrat com una bona eina per assolir una reinserció exitosa. Parra pertany a un col·lectiu que ho té un pèl més difícil per no repetir errors. Els joves entre 18 i 30 anys tenen una taxa de reincidència més alta que la resta de franges d'edat. A més, ha comès un delicte de robatori, la tipologia que acumula més reincidència. Tot i això, es mostra positiu. Treballa des de la presó per no recaure en males pràctiques. Ara falta que els factors externs, com la societat, també es preparin per acollir-lo.

Els joves en risc d'exclusió social tenen més punts per acabar a la presó

Els factors de risc també influeixen en les possibilitats d'assolir la reinserció social un cop condemnats