El sexili: la diversitat sexual que fuig del món rural

Ha estat una realitat a l'ombra. Un fenomen que va tenir el seu màxim exponent els anys 70, 80 i 90 i que ara s'ha frenat ràpidament. Durant diverses dècades, moltes persones LGTBIQ+ han marxat dels pobles cap a les ciutats, sobretot a Barcelona. Els últims anys, sociòlegs i etnògrafs ho han estudiat i li han posat nom. Es tracta del sexili: la migració que es produeix per raó d'orientació sexual o identitat de gènere. A casa nostra aquest fenomen s'ha produït entre el món rural i l'urbà, és a dir, des dels pobles cap a la gran ciutat. Durant dècades, moltes persones LGTBIQ+ del món rural s'han vist abocades a amagar la seva sexualitat (Unsplash) És impossible saber quantes persones han marxat de l'àmbit rural per viure obertament la seva opció sexual. Però sí que podem entreveure els motius que els han portat a fer-ho. El Bernat Aragó, activista LGTBI, ho ha estudiat i hi veu aquestes motivacions: "Moltes persones emprenen el sexili per buscar l'anonimat que no troben als pobles, on els cercles són petits i hi ha una presència molt forta de la tradició i de la institució familiar. També manquen llocs de trobada. I un altre factor: quan arriba el despertar sexual, els joves de l'àmbit rural no troben oportunitats per experimentar la seva sexualitat." La minisèrie britànica "It's a sin" retrata el fenomen del sexili rural a la Gran Bretanya dels anys 80 (Channel 4) Els últims anys l'escenari ha canviat molt i, actualment, la diversitat sexual ja no és un motiu d'estigmatització al món rural català. Tot i això, algunes persones relaten situacions incòmodes. La pressió de l'entorn El Gabi Sánchez és un noi trans de Navarcles, al Bages. Algunes vegades, al poble, ha topat amb persones que no han sabut evolucionar i que l'han interpel·lat directament sobre la seva identitat sexual: "Una vegada se'm va acostar una veïna i em va preguntar amb qui em ficava al llit. No m'ho podia creure! Com podia fer-me aquella pregunta?" Durant una època, el Gabi va sentir la necessitat de marxar de Navarcles. Era el focus de moltes mirades i no volia sentir-se assenyalat per la gent del poble. També el preocupava que això afectés la seva família: "He hagut de marxar per guanyar seguretat. Hi ha hagut moments que m'ha superat la pressió i he anat a viure a Barcelona. En algunes èpoques també m'he instal·lat a casa d'amistats perquè ja no podia més." El Gabi ha hagut de marxar del poble en diverses ocasions per sentir-se lliure i autoafirmar la seva identitat sexual (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) El Bernat Aragó ho explica així: "Viatgen a la ciutat a la recerca de l'anonimat. Aquest argument del què diran, que no vulguis que et vegin, també és un factor que impulsa aquesta migració del poble cap a la ciutat." Els pobles també són entorns segurs L'Isaac Sosa és un jove de Prades, un poble d'uns 600 habitants a les muntanyes del Baix Camp. Li agrada vestir-se de dona i passejar amb talons i perruques pel carrer. L'estiu del 2020 l'Isaac va rebre un seguit d'anònims que l'amenaçaven per la seva condició sexual. La gent de Prades va condemnar les amenaces contra l'Isaac, i va organitzar una concentració de suport: "Tota la vida he sentit comentaris i algun insult, però aquelles amenaces van ser l'agressió més important que he tingut mai. Però he tingut molt suport de la gent del poble. M'emociona i és gratificant que estiguin al meu costat." L'Isaac Sosa no s'amaga tot i les amenaces rebudes, i surt al carrer vestit de Gal·la Rouge sempre que li ve de gust (Catalunya Ràdio) El suport del poble ha refermat la voluntat de l'Isaac per quedar-s'hi a viure. No n'ha volgut marxar perquè se sent comprès i protegit pel seu veïnat, una petita comunitat rural de la qual sempre ha format part. El Bernat Aragó en fa aquesta lectura: "La mateixa sensació de ser el centre d'atenció actua com a xarxa de seguretat. A la ciutat poden ser anònims, però si els passa alguna cosa serà més difícil que algú els protegeixi. En canvi, al poble troben la seguretat que brinda la proximitat dels entorns més petits." Bernat Aragó ha estudiat el fenomen del sexili en diversos articles i treballs (URV) El sexili avui, una qüestió de satisfer necessitats Avui ja no es pot parlar d'un sexili rural causat per la vergonya o la discriminació als pobles. Però, en canvi, moltes persones LGTBIQ+ d'àmbits rurals encara necessiten "escapar-se" a l'ambient de la ciutat. Només allà troben espais d'oci i socialització. I -per una qüestió purament demogràfica-, és el millor escenari per conèixer gent i mantenir relacions: "Avui el sexili no és per la repressió al poble, sinó per un sentiment de frustració davant un model de sexualitat concebut per la vida urbana: s'imposa un model de moltes relacions sexuals i molt esporàdiques. I això és impossible d'experimentar fora de la ciutat." El cas oposat: anar al poble amb les portes de l'armari ben obertes Els canvis socials dels últims temps han estat tan ràpids que avui ja s'experimenta el fenomen oposat al sexili. L'exemple el trobem amb la Sílvia i la Marina, una parella de noies que vivien a l'àrea metropolitana de Barcelona i que ara s'han instal·lat al món rural. Fa set anys, quan acabaven de ser mares, van deixar la ciutat i se'n van anar a viure a un petit poble de 500 habitants aïllat, en una petita vall de la Garrotxa: "Teníem molts interrogants. Ens preguntàvem com ens acolliria la gent del poble. No sabíem com es podrien prendre que arribessin dues dones amb una criatura". La comarca de la Garrotxa és plena de petits pobles, valls i nuclis habitats dispersos (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) I la seva arribada, l'acollida i l'adaptació al poble han estat immillorables. Estan plenament integrades a la vida social, no han viscut cap situació incòmoda i mai s'han sentit observades, criticades ni estigmatitzades. "Hem tingut la sort que aquí ens hem sentit molt ben acollides. Tampoc vam entrar amb por, i la reacció de tothom ha sigut molt bona." No només això. Creuen que la seva arribada en aquesta petita comunitat rural ha contribuït a enriquir l'experiència del veïnat, tant dels més grans com també dels nens i nenes del poble, que comparteixen l'escola amb la seva filla: "És enriquidor per a tothom. Poder conviure amb algú que representa una diversitat com l'homosexual, en aquest cas- és positiu. A més, com que és un poble tan petit hi ha poca diversitat, els perfils familiars són molt semblants, i així s'enriqueix i hi ha més varietat."

El sexili: la diversitat sexual que fuig del món rural

Durant dècades, Barcelona ha rebut persones LGTBIQ+ del món rural que volien viure la seva sexualitat d'una manera lliure i oberta, aprofitant l'anonimat que els oferia la gran ciutat i que no trobaven als pobles