El projecte del PP per al 23J: una platja i un decorat

És 23 de juny. Això vol dir que falta un mes per tornar a votar. D'aquí un mes tot tornarà a girar al voltant dels col·legis electorals, les urnes i la participació. Segurament la convocatòria més important de les últimes que hi ha hagut, per l'onada de dretes que amenaça d'escombrar el mapa d'Espanya. Ho estem veient cada dia, amb els pactes sense escrúpols del PP amb l'extrema dreta de Vox, que obren la porta a una regressió en matèria de drets socials i en matèria de llengua i cultura. Un retrocés d'anys, que el partit d'Alberto Núñez Feijóo permet i fomenta, amb uns arguments cada cop més insostenibles. El líder dels populars està fent equilibris per explicar per què deixa entrar Vox fins a la cuina al País Valencià i, en canvi, està disposat a repetir eleccions a Extremadura per no pactar amb ells. Els arguments que dona són tan febles, tan de nyigui-nyogui, com el decorat de la campanya del "Verano azul" del PP. Una mica de sorra, quatre para-sols, un pòster de fons i llestos. La platja de Madrid funciona tant com les cebetes que tiraran les criatures aquesta nit. El problema de fons és precisament aquest: el fons. Què té per oferir el PP el proper 23 de juliol? Quin és el seu projecte: un decorat? Quin és el discurs autèntic del partit: el d'Extremadura o el del País Valencià? Observant els moviments dels últims dies dels populars, algú podria pensar que el PP és un partit federal i que dona llibertat als barons territorials perquè facin la seva. Però això és tan fals com la platja de l'anunci. Falta un mes per a les eleccions. Un mes perquè Alberto Núñez Feijóo decideixi què vol ser de gran. I sobretot, perquè expliquin als seus votants i a la resta de la societat quin és el seu Partit Popular: el del pacte d'estat contra la violència masclista o el que blanqueja una condemna per maltractament com un "divorci dur".