El poblet del Pirineu que ha marcat la història de Xile

El petit poble de Suterranya, al Pallars Jussà, de només una seixantena d'habitants, ha duplicat per uns dies la seva població: s'hi han aplegat més d'un centenar de persones, entre xilens i catalans, però quasi tots familiars entre si. Pertanyen a quatre famílies emparentades, originàries del poble i del veí Orcau: els Torm, els Camps, els Bonet, i els Tohà. Va ser el retrobament dels descendents d'uns avantpassats que, ara fa més de 100 anys, van haver d'emigrar a Xile, on van tenir, i encara tenen, molta influència en la història política d'aquell país. Però, quan i per què van marxar? De Suterranya en van marxar famílies que condicionarien la vida social i política de Xile (AVV de Suterranya) Som a inicis del 1900: hi ha una gran crisi agrària, i a més la fil·loxera ha matat totes les vinyes de Catalunya. Les inundacions han destruït camins, camps i infraestructures. La gent es manifesta als carrers i amenaça de marxar, fins i tot per districtes sencers. L'historiador que els ha fet de guia aquest cap de setmana, i que els ha desvelat el passat, Siscu Farràs, els explica les conseqüències d'aquella situació insostenible: "Llavors és quan hi ha una onada migratòria brutal. El Pallars Jussà i el Sobirà perden un terç de la seva població, que es dirigeix bàsicament a Barcelona, però un percentatge important també marxa a Amèrica." Amb dos destins principals: "L'Argentina, on la gent es dedicarà més al tema agrari, a La Pampa, i a Xile, on es dedicaran més a les petites fàbriques i el petit comerç." I també a la política, com es veuria més tard, ja que de Suterranya en va sortir una família, la família Tohà, que és molt coneguda a Xile per la seva implicació en afers de govern. A principis del segle XX, la crisi agrària empeny molta gent a buscar fortuna fora La familia Tohà Josep Tohà Soldavilla, l'avi de la família, va ser el primer a sortir de Suterranya a la recerca d'un futur millor en direcció a Amèrica. La família es va acabar instal·lant a Xile. Dos dels seus fills es van interessar per la política: un d'ells, que es deia Josep, com el pare, va ser ministre de Defensa amb el govern de Salvador Allende, de qui era bon amic. De fet, era al Palau de La Moneda quan el van atacar. L'altre germà, Jaume, que encara és viu, també va formar part de diversos governs democràtics de Xile. El Josep, que va ser ministre de Defensa, va començar la seva carrera professional com a periodista i més tard va militar al partit socialista xilè. Va morir assassinat el 1974, durant els inicis de la dictadura militar: el règim va dir que s'havia suïcidat, però fa pocs anys que es va saber la veritat. Això va fer que la família Tohá s'hagués d'exiliar a Mèxic fins al 1979. El president de Xile, Salvador Allende (esquerra), el general Augusto Pinochet (centre) i el vicepresident i ministre de Defensa, Josep Tohà (dreta), anys abans del cop d'estat del dictador Una filla del ministre Josep Tohà, Carolina, va seguir les passes del seu pare i el seu tiet. Va ser l'alcaldessa de Santiago de Xile i actualment ministra d'Interior, tal com recorda amb orgull un dels visitants, l'Eduardo Rodríguez Torm: "Ella també hauria volgut ser aquí, però avui no ha pogut. Però és molt significatiu la rellevància que el cognom Tohà ha tingut per a la història de Xile." Fa uns anys, ella va visitar la comarca i va recordar els seus orígens pallaresos. La llavors alcaldessa de Santiago de Xile, Carolina Tohá, el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Joan Ubach, el 2015 Una família, i una història, que sens dubte dona per a un documental. I, de fet, TV3 ja l'està preparant. Una trobada històrica Els que ara s'han trobat, alguns per primera vegada, expliquen amb orgull les comunitats solidàries que es van organitzar allà, a Amèrica: "Vam fer pinya, érem clans molt ben avinguts", recalquen. Generacions després, els descendents d'aquells emigrants han decidit recuperar la memòria dels seus orígens. Presentacions, passejada pel poble i els seus llocs emblemàtics, activitats de lleure i sobretot emocions, moltes emocions. Així ho viu un d'ells, Carlos Alberto Tohà: "És un moment molt emocionant. He pensat molts cops si quan els meus avis se'n van anar d'aquí alguna vegada es van imaginar que aconseguirien una família com la que tenim, molt gran, molt humana, amb molt d'amor. Ser aquí és agrair-los a ells." L'historiador Siscu Farràs, en plena lliçó d'història in situ a Suterranya (Marta Prat/Catalunya Ràdio) Estan emocionats, tant per conèixer el territori dels seus avantpassats com per trobar-se amb branques quasi oblidades de la família. Per a alguns és la primera vegada a Catalunya, tot i que en tenien moltes referències, com l'Ángela Tohà: "La nostra àvia sempre ens parlava de la seva Suterranya, de la seva casa, dels seus costums, de la seva vida aquí... que malgrat ser la primera vegada aquí, és com si ja ho conegués tot." D'altres, com la Jaquelin Tohà, ja havien vingut abans. Ella és la neta de Josep Tohà Soldavilla: "Fa vint anys ja vaig venir amb el meu pare, quan ell era viu. Gràcies a ell entenc el català, tot i que no el parlo. Tornar aquí, ara, és doblement emocionant, perquè és com si ell m'estigués veient a mi. Els sentiments es potencien." Diverses generacions de familiars es van trobar, molts per primera vegada (Jordi Peró) La part de la família que es va quedar, com l'Emelin Torm, que ara viu a Andorra, també ha gaudit de la trobada: "Ha estat una trobada increïble, molt interessant. Ens ha fet molta il·lusió. Ells són molt entranyables, molt familiars. Una trobada fantàstica, perquè ara sí que ens podrem conèixer tots." Durant el passeig per la vila, també visiten l'antiga casa Cirera, origen de la família Tohà, i on una placa guarda el seu record i la seva empremta a la història política de Xile. Plaques en record de la família Tohà a la Casa de la Vila (Pau Rovira/Catalunya Ràdio) Dins la casa, decorada d'època, encara hi ha una foto de Salvador Allende i Josep Tohà. En veure-la, un dels seus nets, el Juan, no pot contenir les llàgrimes. La seva dona, l'Alejandra, ens n'explica el motiu més tard: "Li han vingut molts records, i s'ha desfet. Ell coneix de primera mà la trista història d'aquest ministre, i tot el que va venir després amb la dictadura. I quan ha vist les fotos i l'homenatge, no ho ha pogut evitar, però ens alegrem molt d'haver vingut." La trobada, plena de multiculturalitat, va tenir molts moments distesos i de bon humor (Jordi Peró) I és que a Suterranya, el record dels qui van marxar és molt present. Amb aquestes trobades, diuen, els lligams duraran per sempre.

El poblet del Pirineu que ha marcat la història de Xile

Suterranya acull una trobada de xilens i catalans, descendents d'emigrants a Sud-amèrica ara fa més de 100 anys