El gran negoci dels negrers catalans, a "Sense ficció"

Les fortunes que van acumular famílies com els Vidal Quadras, els Conill, els Xifré, els Goytisolo o els López al segle XIX "ara equivaldrien a milers de milions d'euros", explica Martín Rodrigo, professor d'Història Contemporània de la UPF. "La fortuna de moltes famílies catalanes s'explica pel comerç d'esclaus, i molts dels accionistes de les principals companyies i bancs fundats a Barcelona, com el Banc Hispanocolonial, la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, origen de Naturgy, o el Banc de Barcelona, eren negrers o indians que hi estaven vinculats." Al segle XIX la possessió d'esclaus era signe inequívoc de riquesa ("Negrers. La Catalunya esclavista") Durant bona part del segle XIX, Catalunya va transportar desenes de milers d'esclaus africans per vendre'ls i explotar-los a Amèrica, sobretot a l'illa de Cuba. Tot i que el tràfic d'éssers humans ja estava prohibit des del 1820, centenars de negrers catalans van continuar dedicant-se a aquesta activitat de manera il·legal per proveir les hisendes de cafè, cotó o cacau a les Antilles. A part dels amos de les plantacions, s'hi van implicar centenars de comerciants, inversors, propietaris de goletes i bergantins, mariners i tota mena de treballadors. De Begur a Tarragona, molts pobles de la costa catalana han tingut relació amb el tràfic de negres. Els negrers catalans van construir 70 "factories" a les costes africanes. "Els esclaus joves, d'entre 16 i 20 anys, eren els més preuats, perquè era la mà d'obra més aprofitable a les plantacions. A les "factories" els tenien presos a l'espera de ser embarcats, però la captura la feia la població local, els habitants de la zona", explica Gustau Guerín, antropòleg i professor d'Història d'Àfrica de la UB. I segons Donato Ndongo, escriptor i exdelegat de l'agència EFE a l'Àfrica Central, "a l'imaginari europeu, el discurs és el mateix ara: els negres són inferiors, etc. L'espanyol mitjà continua menyspreant el negre. Als europeus, que han envaït mig món, ara els fa por que els fills d'aquell món explotat siguem aquí". Miquel Biada, impulsor del primer ferrocarril entre Mataró i Barcelona ("Negrers. La Catalunya esclavista") L'ONU i la Unesco han condemnat explícitament l'esclavitud, en diferents ciutats portuàries d'Europa s'han fet museus sobre l'esclavisme i França celebra el 10 de maig el Dia Commemoratiu de l'Esclavitud i la seva Abolició. A Espanya el Congrés ha aprovat, fa uns mesos, una proposició no de llei que insta el govern espanyol a commemorar cada 23 d'agost el Dia Internacional de l'Abolició de l'Esclavitud. El Parlament de Catalunya no ha legislat sobre aquesta qüestió. El tràfic d'esclaus continua enterrat en la desmemòria. Una producció de Televisió de Catalunya produïda per Abacus. Direcció i guió: Jordi Portals Realització, director fotografia i muntatge: Benet Román Productor: Marc Roma/Oriol Cortacans Direcció executiva TVC: Montse Armengou Martín Producció executiva TVC: Sílvia Pairó Vila Director de producció: Ester Guerrero Música: Artlist Lingüista: David Andreu Grafisme: Iban Arnau Veu en off: Weleló © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA 2023

El gran negoci dels negrers catalans, a "Sense ficció"

Al segle XIX, desenes de milers d'esclaus africans van ser venuts a Cuba per negrers catalans. "Negrers. La Catalunya esclavista" recupera la memòria d'aquest gran negoci il·legal, vergonyós i encara ocult.