Subtítols en: català
Els reptes mentals més divertits i útils de les mates. Des d'aprendre a regatejar fins a mesurar l'alçada d'un arbre amb un bastó curt passant per l'efecte papallona o pel pluviòmetre domèstic. I n'hi ha un que permet jugar fins a la fi del món.
Quan els nascuts el 2020 facin 50 anys, el clima de BCN serà com el de Tunis ara. El CO2 accelera l'efecte hivernacle i la desertificació. Com ho fa? Amb el desglaç puja el nivell del mar i perdem l'aigua dolça. Queda temps per reaccionar?
Les vides d'un videojoc són el paràmetre que controla l'operativitat del personatge al món virtual. Però, al món real, també hi ha vides de videojoc. Aquest "Quèquicom" descobreix la vida del jugador professional, la de l'entrenador, la del comentarista, la del professor i la del desenvolupador de videojocs, tant d'ordinador com de mòbil; per exemple, jugadors i entrenadors professionals del "League of legens" o l'Ibai Llanos, un "caster" amb 900.000 seguidors. També es mostra el joc a través de la pantalla i del codi que hi ha al darrere, i s'explica com s'ha de jugar per guanyar, com es pot guanyar jugant i com es pot guanyar amb el joc. Perquè, el món del videojoc, factura molt més que el de la música o el cinema.
Els romans partien roques amb fusta i aigua. I sabien calcular la inclinació òptima d'un aqüeducte. El seu enginy continua viu al canal Segarra-Garrigues o l'L9 del Metro. Fer un túnel és prou fàcil, però que no s'enfonsi no ho és pas.
Aclarim mites sobre l'alcohol. Estimula o deprimeix? Treu la set? Alimenta? Engreixa o aprima? Hi ha un límit tolerable de consum quotidià? Aguantar la beguda allunya o acosta l'addicció? Com combatre la ressaca? Per què perdem el control?
Els insectes s'associen a tota mena de desgràcies. Les llagostes i els tàvecs van fer posar de genolls els faraons d'Egipte. Les puces van escampar la pesta bubònica que va exterminar mig Europa al segle XV. Els mosquits i les xinxes són vectors de malalties víriques i parasitàries. Les mosques fan la vida impossible a molta gent i, si no, se li pot preguntar a l'Ebre per la mosca negra. I les al·lèrgies què provoquen? Només de pensar en la processionària o en certes papallones, a molts se'ls posa la pell de gallina. Però sense insectes no hi hauria pol·linització, la majoria de vegetals es moririen i no hi hauria menjar ni per a l'ésser humà ni per a molts animals, ni fibres naturals ni ocells ni vida als rius; el mar no patiria tant perquè els insectes ho han colonitzat tot, excepte el mar. I la vida seria impossible. Els insectes estan protegits per un exosquelet semblant a una armadura medieval, però en lloc de ser d'acer està fet de quitina. Aquest sistema ha resultat evolutivament molt útil, però té un parell d'inconvenients. D'una banda, com que és una estructura rígida, no els permet créixer de manera contínua i han de mudar periòdicament l'esquelet i créixer mentre s'endureix el nou, i de l'altra, per moure's han de tenir les extremitats dividides, segmentades, en unes peces petites anomenades artells, que és precisament la part que els dona nom, perquè en llatí "in sectum", o en grec "en tomos" vol dir el mateix: tallat per l'interior.
