El tenor català més internacional de la història s'asseu a "El divan", en un programa especial des del Teatre L'Atlàntida, de la capital d'Osona, on ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Vic. Carreras camina amb cura per les gairebé vuit dècades de vida, marcades per la seva integritat i perseverança, ja sigui actuant als teatres més reputats del planeta o en la incansable lluita contra la leucèmia. El cantant barceloní s'atura amb honestedat i reflexiona sobre l'amor, l'amistat, el catalanisme i la seva professió, amb un record especial per a Montserrat Caballé, "la millor intèrpret de la història".
Podria haver estat una cooperant internacional de l'ONU lluitant contra les desigualtats, però ho va deixar tot quan se li van obrir les portes del Monestir de Sant Benet de Montserrat. La mare abadessa Maria del Mar Albajar (també economista, teòloga i experta en "focusing") ens convida al claustre amb vistes a les muntanyes de Montserrat: conversadora lúcida i confident, Albajar parla de l'amor, la mort i la vida monàstica; i no s'estalvia crítiques a la gestió de l'Església catòlica.
S'asseu a "El divan" l'artista que aplega sensibilitats intensament. Lídia Pujol ha travessat la frontera dels 20 anys de música, poesia, compromís social i espiritualitat, i això traspua en el seu art i les seves reflexions. Una cantautora que en recupera una altra, Cecilia, per explicar l'Espanya hereva d'un passat fosc, i que reivindica l'amor que dona "la veritable qualitat humana a la teva vida", i que "transcendeix les cultures, les religions, les diferents formes d'expressió". Mentre enllesteix el seu disc "Babel", feliçment apadrinat pel premi Espai Ter, Lídia Pujol cita amb igual força i convicció Ramon Llull, Raimon Panikkar i la saviesa de la seva iaia Rosalia: "Jo soc única. No hi ha ningú en el món, tret de mi, com jo. Ni n'hi ha hagut, ni n'hi haurà. I tu, també."
Ester Nadal és directora de teatre. Quim Llisorgas és actor. Va néixer amb una diferència, però ha aconseguit el seu somni: interpretar. La directora explica: "Per crear has de desaprendre, no jutjar-te i anar més enllà dels límits per creure en la teva imaginació. Quan en un assaig general, hi ha una situació de bloqueig, convido en Quim i es desencalla. Pots triar el 'no vull', però no el 'no puc'." L'actor confessa: "Soc positiu, primer ho vull intentar, tiro endavant i, si em trobo un obstacle, procuro millorar." Afegeix: "A les persones amb discapacitat ens prenen per idiotes. No saben que podem pensar com una persona normal. No sabem adaptar-nos a les diferents capacitats." "El divan" d'Ester Nadal i Quim Llisorgas és una conversa humana, divertida i entranyable. Ara estrenen "Andorra" al TNC.
L'amor, l'hem trobat? És una de les preguntes que Sílvia Cóppulo fa a les persones que passen pel programa, i en aquest programa especial de Nadal hem recollit algunes respostes. En parlen, entre d'altres, l'oftalmòloga cirurgiana Elena Barraquer i l'actor Pablo Derqui. Asseguts al divan, alguns dels convidats també es llancen a cantar les cançons que han triat per explicar-nos moments concrets de la seva vida. També recollim algunes d'aquestes intervencions: des de la professora Giménez-Salinas, amb un bolero de María Dolores Pradera, fins al catedràtic emèrit de la UAB Borja de Riquer, amb la "Piccolissima serenata".
"El divan de la nit de Nadal" és un mosaic d'alguns dels millors moments que hem viscut al programa el 2023. Hi apareixen detalls de la conversa amb la professora Elena Giménez-Salinas o amb l'empresària Helena Guardans-Cambó, entre d'altres. Recupera la visió que l'escriptora Antònia Vicens té sobre la felicitat, un concepte que també aborden l'exlíder de Lax'n'Busto Pemi Fortuny i la candidata al Nobel de la Pau Yasmina Cánovas, tots dos cooperants, i també el músic Manu Guix.
L'actor Pablo Derqui confessa el seu amor per la seva parella, els seus fills --"Veure el món a través dels seus ulls és una cosa que no m'havia ni plantejat"-- i pel teatre. El trobem al Teatre Nacional de Catalunya, ara que hi representa el doctor Germán Velázquez a "La madre de Frankenstein", sobre el text d'Almudena Grandes. Reflexiona sobre la història d'Espanya --diu que després de la dictadura "no s'ha depurat el que s'havia de depurar"-- i sobre els nacionalismes --que es branden "com una arma". També parla sobre música i, molt, sobre teatre. "Estic content d'haver triat l'ofici que tinc", diu.
L'escriptora i traductora Carlota Gurt ha deixat de banda l'última novel·la que estava escrivint --"l'he matada", diu-- i ha tornat a acceptar un encàrrec de traducció --una activitat que tenia aparcada-- per diners. Està enmig de la promoció de l'últim recull de contes, "Biografia del foc", el tercer llibre que publica. Intensa i lúcida, visita "El divan" en un moment en què confessa que se sent "incapaç" de tot i cita Virginia Woolf: "Qui diu que aquest pou de desànim no se m'empassarà?" A ella no, que té clar que la vida "no serveix de gaire, però, ja que hi som, passem-nos-ho bé".
L'escriptora, editora i directora de la Llibreria Ona, Iolanda Batallé, arriba a "El divan" amb Sílvia Cóppulo amb la seva nova novel·la, "Massa deutes amb les flors", i energia, contundència i somriures. Encara no n'havia fet 18 i es va declarar al cantant George Moustaki després d'un concert al Liceu, una declaració que ell va declinar després de demanar-li l'edat. L'exdirectora de l'Institut Ramon Llull creu en la força de la paraula, alerta contra els "homes grisos" que "tenen por i causen guerres" i reivindica el paper de les dones en el món literari català: "Els anys 80 s'explicava la literatura catalana sense dones. Ara ja no es pot."
La premiada directora de documentals i reportatges Lala Gomà, enamorada de l'Àfrica i compromesa amb els mitjans públics ("Tot el que he fet és per a una televisió pública, no popular"), realitzadora als inicis de Televisió de Catalunya, va fer l'"Oh, Bongònia", amb Mikimoto, i va crear programes de culte com "Música per a camaleons" i petits tresors audiovisuals com la sèrie "El sol de la nit". Es decanta per documentals i "històries amb pes específic, amb investigació i que representen reptes". Amb un gran sentit de l'humor, és conscient de ser una privilegiada, diu que la felicitat, "si existeix, és fugissera" i que li queden moltes coses per fer: "Més documentals, més viatges, i preparar-me un bon taüt."