T1xC7 - Disseny de Videojocs

Durada: 29 min

L'ofici de regidor escènic fa possible que un esdeveniment pensat per a escena comenci i acabi tal com s'havia previst. A partir de la informació que rep del director artístic, el regidor és el responsable de la coordinació de tots els departaments que treballen sobre un escenari perquè cada representació comenci i acabi com estava previst. És una tècnica o és un art? És un debat etern i, mentrestant, l'Escola Superior de Tècniques de les Arts de l'Espectacle de l'Institut del Teatre forma aquests futurs professionals i els transmet les tècniques i l'empatia necessàries per treure el millor de cadascun dels treballadors implicats en la producció. Perquè, per sobre de tot, l'espectacle ha de continuar.

Durada: 28 min

Entendre la realitat pot ser una ciència; crear-la és tot un art. Els il·lustradors, manobres de la imaginació, a partir d'un espai en blanc, un personatge, un paisatge o una situació que ens conviden a reflexionar, ens mostren que sempre hi ha una manera nova d'interpretar l'entorn. D'il·lustradors i d'il·lustracions n'hi ha per triar i remenar, i per a tota mena de clients: nacionals, internacionals, llibre infantil, moda, publicitat, videojocs, ciència, etc. L'Escola Massana forma il·lustradors perquè aprenguin a desenvolupar-se en funció de l'aplicació que més els interessa.

Durada: 29 min

Dels cinc sentits, l'oïda és potser el menys valorat, malgrat que és una font inesgotable d'informació sobre el món que ens envolta. Hi ha professionals de l'univers sonor especialistes en l'art de captar, modificar i crear. Són els anomenats dissenyadors de so. SAE Institute és una de les escoles que a Catalunya s'ocupa de formar-ne per als oficis que giren al voltant del disseny sonor. Una formació molt activa, perquè requereix una posada al dia contínua atès el flux de novetats que arriben contínuament al mercat. I una formació molt diversa també: tècnic o productor de so; enginyer de so per al cinema, la música, la publicitat, els videojocs, o executiu en editores musicals, discogràfiques, "booking", "management", recerca i innovació tecnològica. Si l'oïda és, potser, el menys conegut dels sentits, els oficis derivats de la seva aplicació cultural potser també ho són.

Durada: 29 min

El món apunta tendències que provoquen canvis en la nostra manera de viure, relacionar-nos, menjar i vestir-nos. La moda crea i segueix tendències per trobar punts de confort en el nostre vestuari i maneres d'explicar com som a través de la nostra imatge. Els dissenyadors de moda són els responsables d'orientar-nos en aquest procés i de fer-ho de manera que sigui satisfactori. Les escoles del ram, com l'Institut Català de la Moda, fa trenta anys que formen des de la reivindicació de l'ofici (patronatge i disseny) i capaciten per a la gestió de proveïdors (de complements, merceria, fornitura tèxtil), relacions amb els mitjans de comunicació i bloguers; tot un conjunt de satèl·lits de l'activitat del disseny de moda que viu (estressadíssima) al voltant de dues dates: les desfilades de presentació de les col·leccions de primavera/estiu i de tardor/hivern

Durada: 29 min

Diuen que la realitat és un escenari magnífic amb actors desconcertants. Objectes, colors, estructures i éssers vius són paisatge que conformen la nostra particular percepció de la realitat. Aquests escenaris poden ser naturals, però hi ha un ofici, el d'escenografia, que consisteix en l'art i la dèria de crear escenaris artificials per a les diferents necessitats humanes. L'Institut del Teatre forma aquests professionals a través d'assignatures com ara espai, llum, personatge, dramatúrgia, moda, maquetisme, espais efímers que permeten guanyar-se la vida com a escenògraf i també en les activitats que en deriven: director d'art, figurinista, ambientador de televisió, etc.

Durada: 28 min

D'oficis n'hi ha de tots tipus i maneres. Alguns es fan amb el cap, i, d'altres, amb les mans. La ceràmica necessita aquestes dues habilitats. Pels ceramistes, pensar i actuar es converteix en un binomi, difícil de separar. Ells tenen el do de convertir un bloc de fang en una obra artística, en un estri útil o en totes dues coses alhora. Al segle XXI, els tallers i estudis de ceràmica, sense renunciar a la vocació comuna de treballar el fang, han hagut d'adaptar-se a les noves exigències, artístiques o funcionals, que enfronta aquesta artesania. A l'Escola Superior de Disseny i Art "Llotja" tradició i tecnologia es fonen per a la formació en l'ofici de ceramista. A Llotja, també tracten d'injectar en els estudiants paciència per crear l'obra i vehemència per aconseguir encàrrecs que modelin una trajectòria professional sòlida.

Durada: 29 min

Ballar es una necessitat que tots tenim però no exterioritzem de la mateixa manera. Forma part del nostre ser i amb bons mestres tothom pot ser un ballarí excepcional, ni que sigui per un dia. El Institut del Teatre fa de la necessitat virtut i converteix aquesta necessitat en un ofici. La seva Jove Companyia de Dansa és un pas intermedi entre l'escola i la professió. A diferència d'altres oficis, la vocació de ballarí cal posar-la en pràctica des de ben petits. Per aquest motiu, els centres de formació regulats del país ofereixen la possibilitat d'estudiar i ballar alhora sense haver-se d'amoïnar per com es guanyaran la vida més endavant. Podeu imaginar-vos una vida més plaent i, a més, n'hi ha que diuen que en 10 anys ja haurem acceptat socialment els beneficis de la dansa per a la sanitat i l'educació.

Durada: 29 min

De totes les necessitats comunicatives que tenim, la de cantar és la més comuna. Acompanyats per músics o "a capella", sols a la dutxa o amb la complicitat de músics experimentats, els humans exercim el dret a expressar-nos i a ser escoltats. El cantant parteix d'aquest instint per fer de la seva vocació un ofici. I, en el món de l'òpera, aquest ofici esdevé una de les especialitats més preuades del panorama cultural. Però el món de l'opera evoluciona tal com ho fa la societat i els seus professionals no en són una excepció. A l'Escola Superior de Música de Catalunya, la ESMUC, tenen cura de formar els estudiants de cant clàssic i saben que els cantants d'òpera són artistes polifacètics que viuen dedicats en cos i ànima a una professió que requereix la vocació d'un músic, la flexibilitat d'un intèrpret i el sacrifici d'un esportista.

Durada: 29 min

Tota expressió artística parteix d'una necessitat expressiva o utilitària que, amb el pas del temps, donarà pas a l'entreteniment i la reflexió. En el camp de les arts aplicades, però, la finalitat d'una obra de teatre, una peça musical o un ball es barreja amb la importància del mateix procés. I és que els intèrprets d'aquest tipus d'espectacles pateixen, en el curs de producció de l'obra, un procés de transformació similar al que sentiran els espectadors quan la consumiran. Els professionals de les arts aplicades posen el seus coneixements al servei de persones i continguts que tenen a veure amb la discapacitat, la integració, l'educació o la salut, sense cap limitació intel·lectual, o de format. Cada cop més, la societat és conscient de les múltiples utilitats de de les arts aplicades i en promociona la seva total incorporació a les arts, oficis i indústries culturals. El Institut del Teatre és pioner en els Ensenyaments Superiors en aquest camp.

Durada: 29 min

De totes les arts, la música és la més coneguda i reconeguda. Els humans ens comuniquem a través de les notes musicals creades per nosaltres mateixos o per instruments que ens hem inventat. Fruit d'aquesta necessitat d'intercanviar sons i harmonies som capaços de crear instruments de tots tipus. Però n'hi ha alguns que tenen més influència que d'altres. Aquest és el cas del piano, element essencial en el procés formatiu de qualsevol músic que s'ha convertit en la base instrumental de tot tipus de gèneres musicals. Aquest programa parla doncs dels pianistes, genets musicals que -dia rere dia- s'asseuen en un tamboret de vellut per intentar dominar els instints d'un dels animals de quatre potes més bells del panorama musical. L'ESMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya forma els pianistes per a una mirada universal perquè siguin capaços d'expressar el llenguatge de la música sense restriccions de contingut, format o manera. El més important és la vocació dels músics i la necessitat dels espectadors de que no s'aturi la música.

Durada: 30 min

La relació amb els artistes és una part important de la professió de galerista però no n'és l'única. També cal tenir cura dels col·leccionistes que s'apropen a les galeristes a la recerca d'assessorament i complicitat. Exercir aquest ofici requereix doncs entendre els mecanismes de la creativitat i del mercat de l'Art. Cal tenir curiositat, iniciativa i una contant formació. El Màster d'Art Actual de la Universitat de Barcelona ofereix formació contínua per aquelles persones que volen disposar de les claus que descodifiquen els mecanismes de gestió del sector.

Durada: 30 min

Darrere de cada llibre i de cada autor hi ha la feina d'un editor. Una tasca que requereix l'habilitat d'endinsar-se en un món complex i divers, amb possibilitats infinites. Sempre a l'ombra, l'editor treballa per endreçar les obres que vol publicar, per fer que vegin la llum i per preservar-les de l'oblit. Els compradors de llibres acudeixen a la llibreria amb l'esperança de descobrir-hi un món, disposats a deixar-se seduir tant per les novetats com pels títols de fons. A la rereguarda i sempre atents, els editors esperen que les seves intuïcions tinguin bona acollida. Sempre hi haurà obres per descobrir, per rescatar i per donar a conèixer. I editors atents al món que els envolta, disposats a millorar-lo tot transformant les idees en llibres però com cal que tot això tingi també una dimensió industrial continuada, el Màster d'Edició de la Universitat Pompeu Fabra intenta formar els futurs editors entre el difícil equilibri entre la passió i la sostenibilitat econòmica

Durada: 28 min

L'ofici de director de fotografia exigeix molts coneixements. Però, segurament, el més preuat de tots és el domini de la llum. Josep Civit, darrer Premi Gaudí, ens explica com això li va permetre afrontar, entre altres reptes, un encàrrec del mestre Antoni Tàpies. Pau Esteva, responsable de la fotografia de "Caníbal" i altres produccions recents, sap que aquest és un ofici on el plantejament de la imatge pot modificar de cap a peus qualsevol tipus de relat. L'ESCAC proporciona la formació necessària per a tot això.

Durada: 29 min

El benestar d'una cultura no només s'expressa mitjançant l'activitat corrent, sinó també per la seva capacitat de conservar el passat. Els restauradors són capaços d'aturar el temps i donar-nos, a la resta de ciutadans, la possibilitat de conèixer millor les nostres arrels. Les feines d'un restaurador són moltes i variades i la majoria requereixen una gran capacitat d'observació. L'ofici s'ensenya i aprendre'l és un procés llarg i constant en què la pràctica té un rol essencial. Ens ho expliquen des del Departament de Restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts i, també, els professionals que exerceixen la professió al MNAC.

Durada: 30 min

Els compositors, a més de conèixer el llenguatge musical, han de saber adaptar-lo a situacions molt diverses. En Joan Albert Amargós ho fa des d'una sòlida formació clàssica, des de la modèstia i la curiositat. Així continua al centre de projectes fonamentals en el panorama contemporani. L'Alfred Tapscott ens parla de com compondre per al cinema tot adaptant-se a la diversitat dels encàrrecs que rep. El Taller de Músics ens explica com ensenyar i crear ambients favorables perquè els alumnes puguin pensar musicalment la realitat.

Durada: 29 min

Hi ha moltes menes de llibreria però totes tenen dos elements en comú: els llibres i el llibreter. Aquest darrer és el protagonista d'un programa que explica una professió en què una simple recomanació és un acte que et pot canviar la vida. El de llibreter és un ofici que requereix perspicàcia per entendre els gustos del lector i coneixement del sector editorial. Per aquest motiu, cal una oferta docent i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona la proporciona. En paral·lel, les llibreries No Llegiu de Barcelona i La Gralla de Granollers ens expliquen com l'ofici de continuarà sent el mateix malgrat que l'entorn serà completament diferent.

Durada: 28 min

Tot ofici necessita un sentit i una motivació. En el cas dels artistes plàstics, els dos elements es fusionen en la manera d'explicar-nos la realitat. Tota obra neix amb la voluntat de comunicar. L'artista plàstic converteix l'habilitat d'imaginar i recrear mons paral·lels en un ofici que alguns consideren simplement una manera de viure. Com sabem doncs que aquesta activitat funciona i transcendeix la mera expressió personal i per comunicar mitjançant l'emoció? En Yamandú Canosa, artista de llarg recorregut, l'Alejandra Ataré una jova pintora, i els representats de la Faculta de Belles Arts treballen amb aquestes preguntes.

Durada: 28 min

No totes les professions relacionades amb l'animació requereixen ser animador n'hi ha que requereixen, per exemple, saber gestionar projectes complexos, il·lustrar, modelar informàticament, etc. Ensenyar totes les competències necessàries per donar ànima als protagonistes de les animacions es feina de les escoles especialitzades. A Catalunya n'hi ha de gran qualitat. Una d'elles és l'IDEM que, a més, té seu doble, a Barcelona i a Perpinyà. Paral·lelament, certàmens com l'ANIMAC permeten als autors intercanviar coneixements i presentar els seus projectes. Els animadors inventen o interpreten mons, però en què es basen? Quins són els seus referents, el que veuen dia a dia o els imaginaris originats a la seva infància?

Durada: 30 min

Catalunya ha estat bressol de moltes productores de televisió d'entreteniment i en Tinet Rubira n'és un dels professionals de referència. Aquest ofici demana conèixer el negoci de la televisió comercial, els gèneres televisius i observar el comportament de l'audiència. Això s'aprèn al Màster de TV d' Entreteniment de la Universitat Rovira i Virgili. De tots els gèneres televisius, no n'hi ha cap que desperti més interès i controvèrsia que l'entreteniment però com hi influiran les noves formes de l'entreteniment?

Durada: 29 min

Els joiers ja no viuen de les quatre o cinc dates fonamentals en la vida d'una persona: naixement, primera comunió, posada de llarg, casament, noces d'or... Altres objectes han ocupat l'espai d'aquelles recompenses. Els que pensen les joies han hagut de reinventar-ne la funció i plantejar-se de nou quan un material assoleix la categoria de noble, l'ètica del luxe i dels materials, la seva sostenibilitat, etc. Un peu a la modernitat i un altre a la tradició, una artesania a gust amb el luxe i un disseny que respecti el medi ambient per tendir a l'excel·lència són reptes que no fan por a Marc Monzó, un dels creadors de referència, ni als responsables dels estudis de Joieria a L'Escola Superior de Disseny i Art Llotja.