De la Pica d'estats fins l'Aneto.
Subtítols en: català
Subtítols en: català
Es montanhes calcàries deth Tuc d'Anayet son eth preludi der agradiu Pirenèu Basc, a on es Pirenèus se calaràn ena mar. I a fòrça preséncia umana sus era tèrra, bucolica e tradicionau. Es relèus son ondulacions umides e magiques. Es pastors non son luenh dera mar e er ambient ei ath viatge fòrça verd e luminós. (En aranès)
A despièch de qu'eth Balaitòs ei eth darrèr 3.000 des Pirenèus, era trauèssa enquiath Tuc d'Anayet ei impressionanta: va de cap tath Nòrd, peth Tuc Meilhon, que culmine era Val d'Aran entà seguir de cap tath Gran Facha e eth Cambelés; s'agarre ara arròca granitica deth Balaitòs e deth Palhas e derive de cap tath Sud, en tot deishar ath sòn cant eth Midi d'Aussau. (En aranès)
Des del Perdiguero al Port de Bielsa, a França s'anomenen "nestes" als rius principals. Aquí està el veritable "regne dels tresmil" i és a on les glaceres donen continuament ambient d'alta muntanya. Un seguit de vint pics sobrepassa la cota dels tres mil metres i més d'una trentena superen els 2.900.
Deth Perdiguero tath Pòrt de Bielsa, en França ne diden "nestes" as arrius principaus. Ací ei eth vertadèr "reiaume des tres mil e ei a on es glacièrs dan continuament ambient de nauta montanha. Un seguit de vint tucs depassen era còta des tres mil mètres e mès d'ua trentia supèren es 2.900. (En aranès)
Era Cerdanha ei un paradís assolelhat e amable que deth Queròl tath nòrd ei francés e de Puigcerdà tà baish ei espanhòu. Aguesta particion antigeografica dera Cerdanha date deth sègle XVII. Mès en establir que "trenta tres pòbles deth nòrd dera val passauen tà França", demorèc desbrembada Lhívia, que non ère pòble se non vila. (En aranès)
A l'est de la Vall Ferrera no hi ha cap muntanya que sobrepassi els 3.000 metres, però són moltes les que arriben i superen els 2.900. És l'alt territori català, a on, encara que les arestes i les pedres semblin desolades i aspres, tot resulta amable i acollidor. Un lloc on el sol és agradable i els seus habitants resulten sorprenents.
Des de Cervèra enquiath tuc de Còstabona, eth Puigmal e era Cerdanha toti es tucs formen ua linha benbe contunha, enlaçades damb ondulacions de formes arredonides. A compdar deth Còstabona, es cimalhs ja depassen es 2.000 mètres, coma passe tanben en Pirenèu Basc, ar oèst deth tuc d'Òhri. (En aranès)