El conflicte pel retard en l'empadronament de veïns a Ripoll ha fet créixer el malestar al municipi, segons avança "El matí de Catalunya Ràdio". Des de fa mesos s'han registrat casos de retard en l'accés al padró, que l'Ajuntament justifica per evitar irregularitats, com per exemple sobreocupació d'immobles o empadronaments en municipis on la persona sol·licitant no hi viu. En el marc d'aquesta fiscalització, el consistori ha apostat per enviar patrulles de la policia local a inspeccionar immobles on s'han sol·licitat empadronaments. En molts casos hi viuen veïns d'origen magrebí, que se senten assenyalats. Una denúncia compartida per la comunitat musulmana. Focos sobre els musulmans Des de la comunitat El Fath retreuen a l'Ajuntament que posi el focus sobre els veïns musulmans. Bilal El Kasmi n'és representant i situa la responsabilitat sobre l'alcaldessa, Sílvia Orriols. "Té odi a la comunitat musulmana i ens vol deixar sense sortida." El Kasmi considera, més enllà d'assenyalar la comunitat musulmana, que Orriols no està complint el seu programa electoral. "Només s'està concentrant en nosaltres, per fer-nos tenir por", defensa. El representant d'El Fath insisteix que els membres de la comunitat són ripollesos de ple dret. "Nosaltres tenim paciència. Pot fer el que vulgui, però ens en sortirem", diu. "Ja no em sento ripollès" Un dels veïns que ha vist com la policia trucava a la seva porta és el Fazeel. Explica que ell és propietari del pis on viu amb la seva família i assegura que quan va presentar la sol·licitud de padró hi havia adjunta tota la documentació necessària. "No entenc per què cal fer més preguntes", planteja. "Fa 20 anys que soc aquí i tothom em deia sempre que les meves filles són ripolleses, però ara ja no em sento així." El Fazeel considera que el control policial del padró se centra en veïns d'origen estranger i valora que això suposa un problema per a la convivència a Ripoll. "Sento que sempre seré de fora. Jo no puc canviar el meu color de pell", diu. Un nen amb un cartell reclamant el dret a l'empadronament a Ripoll Orriols defensa el control policial L'Ajuntament de Ripoll no ha volgut valorar l'augment del malestar a municipi i es remet a les últimes valoracions fetes per Orriols al ple municipal del mes de gener. L'alcaldessa va defensar el control policial de l'empadronament com a via per evitar irregularitats. Orriols va assegurar que hi havia sospites i algunes constatacions de casos de sobreocupació d'immobles i d'empadronaments irregulars, però no va oferir dades concretes. En una interpel·lació dels regidors d'Alternativa per Ripoll, Orriols va apuntar que algunes persones que intenten empadronar-se a Ripoll i topen amb la fiscalització municipal desisteixen en el seu intent. "El matí de Catalunya Ràdio" ha parlat amb la directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral, Montserrat Iglesias. "Si l'Ajuntament sospita d'alguna infracció administrativa, la policia pot comprovar-ho", explica. El problema pot començar a partir del moment en què aquestes actuacions se centrin en una comunitat concreta. "Si s'acredita que la raó dels controls és pel simple fet de pertànyer a una comunitat, les actuacions serien discriminatòries i no s'ajustarien a dret", apunta Iglesias.  Tres mesos, el límit legal La llei obliga els ajuntaments a empadronar tothom que visqui al municipi. Davant els retards en l'empadronament registrats a Ripoll, la Síndica de Greuges ha recordat que si els sol·licitants presenten la documentació necessària, l'alta al padró ha de ser immediata. Només en el cas que hi hagi indicis que la persona no viu al municipi, el consistori pot fer altres tràmits. En qualsevol cas, el termini màxim per donar resposta és de tres mesos. En cas que hi hagi silenci administratiu, un cop complert aquest període, la sol·licitud es considerarà acceptada. El padró és la porta d'entrada als drets bàsics de qualsevol ciutadà. Per exemple, als serveis socials, al sistema de salut o a l'educació. Ripoll no és l'únic municipi on s'han registrat retards i traves a l'empadronament. Les entitats socials denuncien des de fa temps que una trentena de municipis vulneren el dret al padró. "El matí de Catalunya Ràdio" va avançar que les traves al padró també s'havien registrat a Barcelona a finals del 2023. En aquest cas, els principals afectats eren persones vulnerables que viuen al carrer, en infrahabitatges o que no poden acreditar el domicili on viuen.