Correspondències entre Laia Abril i Bieke Depoorter

Durada: 19 min

L'Íngrid Guardiola és realitzadora, investigadora i assagista. Ha escollit la Marta Segarra per tenir una relació epistolar. La Marta és catedràtica d'estudis de gènere i de literatura francesa a la Universitat de Barcelona. A la seva primera carta, l'Íngrid i la Marta reflexionen sobre els cossos porosos, les ferides i les cicatrius. Què és la cicatriu, es pregunten, sinó memòria de la ferida? Què fa d'una dona, una dona? Pensen que viure en un cos de dona no et coverteix en una dona. A la segona carta, parlen sobre el mite d'Eco i Narcís i de l'amor romàntic. I com hem de repensar la idea d'amor romàntic, un amor assimètric i que, sovint, situa la dona en una passivitat vegetativa. El capítol acaba amb un manifest-homenatge a Agnès Varda amb diferents dones feministes que es pregunten "què vol dir ser dona".

Durada: 18 min

L'escriptora, activista musulmana i feminista Míriam Hatibi ha escollit cartejar-se amb l'actriu feminista, musulmana i influencer Hajar Brown. A la seva primera correspondència la Míriam i l'Hajar reflexionen sobre la identitat. Qui són? D'on vénen? Són la suma de totes les dones que han viscut abans a la seva família? Les dones de la seva vida eren feministes sense etiquetar-se i elles ho han viscut des de petites, simplement, elles ara li han posat nom a la seva manera de viure. A la segona correspondència s'escriuren sobre el fet que a les dones se'ns demana més que als homes, hem de ser el doble per arribar a la meitat. Que és una cosa que han sentit sempre a la seva família i que, ara, elles creuen que ja n'hi ha prou. Que amb elles ja fan, que no cal demostrar a tothom i, sobretot, a una mateixa, que pots amb tot. El capítol acaba amb un manifest-homenatge a Agnès Varda amb diferents dones feministes que es pregunten "què vol dir ser dona".

Durada: 19 min

En aquest capítol veurem les correspondències que l'escriptora, editora i periodista Luna Miguel va fer amb la veterinària de camp i escriptora María Sánchez. En la primera correspondència les dues escriptores reflexionen sobre la nostàlgia, sobre com la nostàlgia pot ser una font d'inspiració per escriure i com, de vegades, sentim nostàlgia de coses que no hem viscut. La segona carta parla sobre si hi ha una manera d'escriure femenina, de dona. Són els temes dels que parlen? La manera visceral des d'on escriuren? Reflexionen també sobre com, sovint, es senten petites, com quan eren una nena, insignificants i amb por, patint el que s'anomena "la síndrome de la impostora". La tercera carta parla sobre els viatges, com busquen refugi allà on poden i com, quan menys t'ho esperes, el trobes. El capítol acaba amb un manifest-homenatge a Agnès Varda amb diferents dones feministes que es pregunten "què vol dir ser dona".

Durada: 20 min

En aquest primer capítol veurem la correspondència entre Txell Bonet i Victoria Spzunberg. Txell Bonet és periodista, poeta i activista cultural. El seu company és el president d'Òmnium cultural, Jordi Cuixart. Va triar cartejar-se amb la Victoria Spzunberg, dramaturga, autora teatral i íntima amiga seva. A la primera correspondència que s'envien, la Txell i la Victòria reflexionen sobre la seva infantesa, parlen de com es van criar i de com des de petites van buscar refugis on poder escoltar la seva pròpia veu. Elles coincideixen en què van trobar el seu refugi en l'escriptura i, des de llavors, les acompanya en tot el que fan. A la segona correspondència, parlen sobre la identitat. Qui som, d'on venim, si venir d'on venim ens recomforta, perquè dóna sentit, o ens esclavitza, perquè ens treu llibertat. I com les etiquetes que els altres ens posen per definir-nos, ens identifiquen o no. El capítol acaba amb un manifest-homenatge a Agnès Varda amb diferents dones feministes que es pregunten "què vol dir ser dona".