Segurament, aquest any eren faves comptades. L'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans van proposar una selecció de deu paraules per triar el neologisme del 2020. En un any com aquest, tan marcat per la pendèmia, totes les paraules triades tenien relació amb la situació que vivim. 🔝Coronavirus, escollit neologisme de l'any 2020! Un total de 9.643 persones han participat en la setena crida de l'Observatori de Neologia de la @UPFBarcelona i la Secció Filològica de l'@iec. 👉https://t.co/jsn3mENcqW pic.twitter.com/3KQCdR7GNe IEC (@iec) December 21, 2020 Finalment, la paraula escollida és la que, segons Judit Freixa, de l'Observatori de Neologia de la UPF, ho resumeix tot: "coronavirus". "És lògic que 'coronavirus' hagi guanyat, perquè de fet és el més representatiu, és la mare de tots els altres neologismes pandèmics" Prop de 10.000 persones han participat en la votació que ha triat el neologisme de l'any, amb el 15,8% dels vots. Per darrere, "videotrucada", amb el 12,8% dels vots; "conspiranoic", amb el 12,3%, i "mascareta", amb el 12,1%. Ara serà la comissió de lexicografia de la Secció Filològica de l'IEC qui decidirà si incorpora "coronavirus" al diccionari normatiu. El context lingüístic europeu La majoria de llengües del nostre voltant ja han incorporat la paraula "coronavirus" al diccionari. Cal precisar, però, que algunes d'aquestes llengües no tenen cap diccionari normatiu, amb una acadèmia al darrere, com és el cas de la llengua catalana o la castellana. Els seus diccionaris no són "oficials", però són prescriptius, tenen consideració científica i estan avalats per lingüistes de prestigi. Les llengües de l'estat espanyol De manera anàloga a la llengua catalana, la castellana té un diccionari normatiu, el DRAE. El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua recull la paraula "coronavirus", que defineix com un virus que produeix diverses malalties respiratòries. Definició de "coronavirus" al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua El diccionari de la RAE ja incorpora algunes de les paraules proposades com a neologismes en català: "desconfinamiento", "mascarilla", "trazabilidad", "desescalada" i "videollamada". Però les altres no hi són: "conspiranoico", "grupo burbuja", "infodemia" i "teletrabajar", encara que "teletrabajo" sí que hi és. La Real Academia Galega té incorporada la paraula "coronavirus" al diccionari normatiu. L'Euskaltzaindia, que és l'acadèmia de la llengua basca, no l'ha inclosa en el seu, però sí que ha publicat un lèxic sobre la pandèmia que recull la paraula "koronabirus". El diccionari normatiu de l'aranès encara no l'ha incorporada. Definició de 'coronavirus' al diccionari de la Real Academia Galega Les altres llengües del voltant El diccionari de l'Acadèmia francesa, oficial i normatiu des del 1694, no recull la paraula "coronavirus". Sí que la recull el diccionari Larousse, un dels diccionaris de referència més prestigiosos i utilitzats en llengua francesa. Definició de 'coronavirus' al diccionari Larousse En anglès no hi ha cap diccionari normatiu ni cap acadèmia oficial. Els dos diccionaris de referència més importants són l'Oxford i el Cambridge, i tots dos accepten la paraula "coronavirus". Definició de 'coronavirus' al diccionari d'Oxford L'italià té el diccionari de l'Accademia della Crusca, la institució lingüística més prestigiosa d'Itàlia, fundada l'any 1583 a Florència. El seu diccionari en línia, molt complet, recull "coronavirus" com una paraula nova. A Àustria, hi ha un diccionari normatiu de l'alemany, però no a Alemanya, on el model estàndard el determina el Duden, que inclou el neologisme "coronavirus".