Signes dels temps

Neix la Fundació Viqui Molins, la monja dels sensellar

28 min

04/02/2024

Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation) / Français (traduction automatique)

Següent

Teòloga feminista i colònies d'estiu

reproduir

Teòloga feminista i colònies d'estiu

Veurem com s'ho passen un grup de nens i nenes que han anat de colònies a Borredà (Berguedà) amb la Fundació Pere Tarrés. I entrevistem Adelaide Baracco, teòloga feminista i professora de l'ISCREB, fins a jubilar-se. És coautora, juntament amb la religiosa basca Maria José Arana, del llibre "Mujeres sacerdotes, ¿cuándo?" (Desclée De Brouwer). Per què les dones catòliques no poden accedir al sacerdoci?. La porta la va tancar el papa Joan Pau II amb la Carta Apostòlica Ordinatio Sacerdotalis, i el papa Francesc ja ha dit que no l'obrirà. Ara bé, des de l'actual Sínode, creat per Francesc, aquest tema ha deixat de ser un tabú. Adelaide Baracco diu que els arguments de l'Església per no ordenar dones "no tenen validesa teològica ni antropològica". Baracco parla també del seu llibre "Compassió. La no-religió de Jesús" (Claret). I ara que fa dos anys de l'incendi del Pont de Vilomara, que va cremar casa seva, explica com ha viscut aquesta dura experiència. Ella i el seu marit viuen en una furgoneta, a l'espera de construir novament la casa.

Sant Jeroni de la Murtra, intercultural i interreligiós

reproduir

Sant Jeroni de la Murtra, intercultural i interreligiós

Visitem l'antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la serralada de Marina, a la Vall de Betlem, a tocar de Badalona. Conversem amb el seu responsable, el capellà i historiador Jaume Aymar, reconegut amb l'Emmanuel Mounier per la seva trajectòria professional i humanista. La Murtra és un espai interreligiós i intercultural, on la gent va a passar-hi uns dies de solitud, meditació i silenci. I és també un lloc on artistes i intel·lectuals aprofiten el silenci per crear. Un grup de laics s'encarrega de l'acollida. Els monjos jeronis van viure en aquest monestir fins al 1835. El 1947, Francesca Güell, pintora, compra el monestir i el converteix en un lloc ecumènic, hospitalari i de pau. El seu llegat continua viu.

L'arquebisbe que va canviar la mirada

reproduir

L'arquebisbe que va canviar la mirada

Entrevista al franciscà gallec Santiago Agrelo, arquebisbe emèrit de Tànger. És molt crític amb les polítiques d'estrangeria. Diu que "abans pensava com la majoria, que els immigrants havien d'entrar legalment". Una visió que va canviar el 2007, quan va arribar al Marroc i va veure que les persones migrants no tenien drets i vivien en la pobresa. "Totes les fronteres se'm van esborrar i em vaig transformar", explica. Allà va crear la Delegació de Migracions. Almenys dos cops per setmana, un equip de la diòcesi va als boscos i campaments a ajudar els immigrants. L'arquebisbe Agrelo critica les tanques amb concertines a les fronteres de Ceuta i Melilla, i la desinformació que hi ha a les fronteres. Diu que "és nefast" el Pacte de Migració i Asil aprovat recentment pel Parlament Europeu

Ajudar els infants de Madagascar

reproduir

Ajudar els infants de Madagascar

Conversem amb Cristina Cama, presidenta de "Malaria 40". La Cristina va fundar aquesta ONG després d'anar a buscar les seves filles, nascudes a Madagascar. La població malgaixa pateix una greu crisi humana agreujada pels efectes adversos del canvi climàtic. La majoria de la gent viu en la pobresa extrema. L'ONG "Malaria 40" és una entitat petita, amb seu a Castelldefels, però amb un cor abundant i una pila de projectes. Lluiten incansablement per oferir tractament mèdic als infants que tenen la malària i altres malalties greus. També es desviuen per oferir educació, un àpat al dia als nens i les nenes, ajudar un grup de famílies de camperols i fer pous i cisternes per recollir l'aigua. La contrapart allà són les religioses Filles de la Caritat i el missioner espanyol Fermín Maroto, a la regió de l'Androy, al sud del país, la "zona zero" de la fam.

Festa grossa a Sant Feliu de Llobregat

reproduir

Festa grossa a Sant Feliu de Llobregat

Doble aniversari al bisbat de Sant Feliu de Llobregat, amb el bisbe Agustí Cortés al capdavant. Un miler de persones participen en la festa d'aniversari dels 20 anys de la creació del bisbat i dels 500 anys de la fundació de la parròquia de Sant Llorenç, que ara també és catedral. Com ha evolucionat la diòcesi? S'ha aconseguit fer un bisbat proper a la gent? En parlem amb Joan Pere Pulido, secretari general i canceller d'aquest bisbat. I veurem un reportatge amb el testimoni de laiques i laics que han participat en la festa. Sabrem com viuen la fe i quin vincle tenen amb l'església de Sant Feliu.

L'amenaça de la guerra i la força de la pau

reproduir

L'amenaça de la guerra i la força de la pau

Europa s'està rearmant davant l'amenaça de nous conflictes i la por a un atac nuclear. La despesa militar no para d'augmentar i consumeix recursos necessaris per al benestar de la ciutadania. En canvi, no sentim parlar d'iniciatives de pau. Entrevista a l'activista Pere Ortega, un dels referents en la investigació de la pau, la no-violència i el desarmament. Ha publicat "La fuerza de la paz" (Icaria Editorial). Ortega parla de personalitats rellevants que han lluitat per construir la pau, la llibertat i el respecte pels drets humans. Repassem el llegat de Dorothy Day, Nelson Mandela, Desmond Tutu, Gandhi, Hannah Arendt i Arcadi Oliveres.

Diversitat religiosa i Setmana per la Pau Arcadi Oliveres

reproduir

Diversitat religiosa i Setmana per la Pau Arcadi Oliveres

En què creiem els catalans? Quin lloc ha de tenir la religió a la societat? Ho explica Arnau Oliveres, codirector de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós. Reflexiona sobre els prejudicis, la fòbia i la intolerància a les religions, i aposta per educar en la diversitat religiosa. A més, l'Arnau recorda el llegat del seu pare, l'activista i economista Arcadi Oliveres, que va morir fa tres anys. Parla també de la tercera edició de la "Setmana per la Pau Arcadi Oliveres", que organitza Justícia i Pau a Barcelona. "Les persones venim i marxem. Però els valors, la humanitat, la bonhomia, les ganes de fer un món millor segueixen vives i necessàries", afirma Arnau Oliveres.

Mans Unides al Camerun, Bangladesh i Bolívia

reproduir

Mans Unides al Camerun, Bangladesh i Bolívia

Fa 65 anys que l'ONG Mans Unides, creada per dones, lluita per erradicar la pobresa en una cinquantena de països. Conversem amb Mireia Angerri, presidenta delegada de Mans Unides a Barcelona. Mans Unides treballa amb socis locals. A Bangladesh donen suport a les comunitats indígenes, històricament maltractades. Al Camerun han ajudat la infermera de Vic Núria Pagespetit a obrir un hospital. I a Bolívia col·laboren en el projecte de Las Juanas contra la violència masclista.

Adolescents i xarxes socials

reproduir

Adolescents i xarxes socials

Els adolescents passen moltes hores connectats a les pantalles. Quin impacte té això en la seva salut mental? Conversem amb Francisco Villar, coordinador del Programa d'Atenció a la Conducta Suïcida del Menor de l'Hospital Sant Joan de Déu. És autor de "Com les pantalles devoren els nostres fills" (Herder). Alerta que les xarxes prenen el temps als nens i adolescents, perquè estan dissenyades per generar addicció. A més, coincidint amb la digitalització, els casos de suïcidi s'han multiplicat per quatre en els últims deu anys. El doctor Villar, arran de l'experiència clínica i el coneixement dels estudis científics, diu que els menors de 16 anys no haurien de tenir mòbil. "El millor és que se'l comprin ells mateixos quan tinguin 18 anys", afirma.

Capellans catòlics casats

reproduir

Capellans catòlics casats

Hi ha 10.000 capellans a l'Església catòlica de ritu oriental que estan casats. En canvi, els 400.000 capellans catòlics de ritu llatí són cèlibes. Per què uns s'han pogut casar i els altres no? Ho explica Xavier Morlans, capellà teòleg i autor del llibre "Capellans cèlibes i capellans casats. Dos pulmons per a una Església sinodal" (Claret). Veurem en un futur, més o menys proper, també capellans casats? Entre els anys 70 i 80, una forquilla d'entre 60.000 i 90.000 capellans i religiosos van penjar els hàbits per raons del celibat. Morlans considera que és un fet sistèmic i estructural, que cal mirar i repensar. I creu que fora un enriquiment per a l'Església tenir capellans cèlibes i capellans casats.

L'abús de poder i l'abús de consciència

reproduir

L'abús de poder i l'abús de consciència

La religiosa, teòloga i periodista Gemma Morató parla dels abusos de poder i de consciència en la vida religiosa. Ho fa en la línia de tolerància zero establerta pel papa Francesc. Els abusos de consciència causen profundes ferides i fan que les víctimes no puguin dur el timó de la seva vida. Morató és autora del monogràfic "Caminos para sanar toda situación de abuso", publicat per la revista Vida Religiosa. Diu que és important detectar els abusos i acompanyar les víctimes. Posa èmfasi en la formació "que obre horitzons, dona eines i fa que tothom es pugui explicar". En aquest sentit alerta: "Compte amb les congregacions que retallen en formació, perquè allà hi ha un problema." A Catalunya moltes congregacions tenen un protocol establert. "Però encara no està tot fet", diu aquesta Dominica de la Presentació i professora universitària. Davant de qualsevol situació d'abús, les religioses i religiosos, també, es poden dirigir a la delegació de vida consagrada del seu bisbat.

Anar a peu a Terra Santa

reproduir

Anar a peu a Terra Santa

Conversem amb el jesuïta català Alexis Bueno, que ha celebrat el seu cinquantè aniversari fent un viatge a peu a Terra Santa. Un pelegrinatge de sis mesos que va començar a Loiola, al País Basc, passant per Manresa, fins a arribar a Jerusalem el desembre del 2022. Només va agafar un avió per anar de Turquia a Jordània i sobrevolar Síria. L'Alexis ha caminat més de tres mil quilòmetres seguint, a través del mòbil, la ruta que estableix l'associació Jerusalem Way. La major part del viatge l'ha fet sol. Ha dormit en cases d'acollida, monestirs, parròquies i també al carrer, als parcs i a la platja. Una experiència que l'ha connectat més amb ell mateix i amb l'espiritualitat. Diu que "Caminar guareix. El camí és llarg i això és bonic, perquè tens temps de mirar la teva vida sense por. Déu sempre hi és, però sovint no ens n'adonem". I explica l'experiència acollidora que ha tingut allà on s'ha aturat en el camí, i en concret a Turquia i Jordània, dos països de fe musulmana.

Sor Lucía Caram i la seva lluita per salvar vides a Ucraïna

reproduir

Sor Lucía Caram i la seva lluita per salvar vides a Ucraïna

Conversem amb Sor Lucía Caram de la seva experiència d'ajuda humanitària a Ucraïna. Superiora del convent de dominiques de Santa Clara de Manresa, des que va esclatar la guerra, fa 25 mesos, ha anat 22 cops a Ucraïna, amb la dèria de salvar vides. El seu nou llibre és "Invitados a reconstruir. Ucrania, la guerra y la compasión" (Plataforma editorial), que té el suport del papa Francesc. Sor Lucía li ha regalat al papa el rosari de l'Oleksandr, un soldat mort al front, que no tenia família. El papa es va emocionar. Era un dels centenars de rosaris que Francesc li havia donat abans a ella, després de beneir-los, per repartir-los en els seus viatges. També ens parla de com viuen aquesta Setmana Santa els cristians a Ucraïna, on diu que les esglésies estan plenes de fidels. Sor Lucía ha obert corredors humanitaris i ha portat material mèdic i més d'un centenar d'ambulàncies. Ara lluita per obrir un nou hospital de campanya per als ferits de guerra. També ha portat a Catalunya ferits, malalts oncològics i famílies de refugiats.

El Viver de Bell-lloc i les persones amb discapacitat intel·lectual

reproduir

El Viver de Bell-lloc i les persones amb discapacitat intel·lectual

Parlem de la inclusió social, laboral i de l'acompanyament a les persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental greu. La Fundació Viver de Bell-lloc ha creat una pila de serveis especialitzats. En concret, centres especials de treball, com una granja d'ous ecològics i el nou restaurant "La Fàbrica, el bar de la Tèxtil", a Cardedeu. Entrevistem Èlia López, responsable de l'Àrea Social del Viver de Bell-lloc. I veurem el testimoni de la Sara González i el Cristian Castellano, ajudants de cuina. També expliquem la història de la Lluïsa Oller, de 95 anys, la cofundadora del Viver de Bell-lloc i que és tota una institució a Cardedeu. Durant gairebé 40 anys va acollir a casa seva dotzenes de persones en risc d'exclusió social. Una dona de fortes conviccions cristianes que ha llegat el seu patrimoni per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

La teòloga Margit Eckholt parla de l'Església a Alemanya

reproduir

La teòloga Margit Eckholt parla de l'Església a Alemanya

Què està passant en l'Església catòlica d'Alemanya? Quines reformes reclamen la majoria dels bisbes, juntament amb els laics i laiques, des que el 2019 la Conferència Episcopal creés el camí sinodal? I quines friccions hi ha amb el Vaticà? Ho explica la teòloga alemanya Margit Eckholt, expresidenta de l'Associació Europea de Teologia Catòlica. Reivindica el paper de la dona en l'Església i el seu accés als ministeris sacerdotals. Eckholt és membre de la comissió sinodal d'Alemanya i ha vingut a Barcelona convidada per la Tribuna Joan Carrera.

Jordi Cussó, capellà i activista per la pau

reproduir

Jordi Cussó, capellà i activista per la pau

Parlem de pau i de convivència amb Jordi Cussó, president de la carta de la pau dirigida a l'ONU. Diu que la pau s'educa amb la vida. "Què donem als infants i joves? Si vivim la pau la podem transmetre. Si vivim en el ressentiment, també els hi transmetrem." Cussó explica el seu projecte d'ajuda humanitària a la República Dominicana, en un context de pobresa i violència. També veurem la tasca pastoral i social que es fa a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, al barri de Llefià de Badalona, d'on és el rector. I recordem el bisbe Joan Carrera, fundador d'aquesta parròquia, que va acollir la immigració dels anys 60.

El conflicte armat a Terra Santa

reproduir

El conflicte armat a Terra Santa

Entrevista el cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem. Parla de la terrible situació que pateix la població civil a Gaza. La guerra no para d'escalar i hi ha por d'una massacre al sud, on s'hi refugien 1,7 milions de persones. El cardenal recorda el miler de cristians gazians que també ho han perdut tot i continuen en perill. S'aixopluguen a la parròquia de la Sagrada Família, al nord de la Franja. A més, Pizzaballa alerta de la dramàtica crisi que pateixen els palestins a Cisjordània. "La por és que després de Gaza tot exploti a Cisjordània". Malgrat tot, l'Església manté l'esperança i lluita per la pau. Pizzaballa ha participat en l'acte Sent la creu, a la basílica de la Sagrada Família. Dues mil persones han pregat per la pau a Terra Santa.

La vida contemplativa avui

reproduir

La vida contemplativa avui

Què significa ser monja contemplativa al segle XXI? Conversem amb Anna Boj, priora del monestir de les Carmelites Descalces de Mataró. Tenia 24 anys quan va entrar al monestir i diu que aquí ha trobat "l'amor de Jesús" i ha après "a rebre, a obrir-se i a confiar". També destaca l'acollida, l'escolta i l'aprenentatge mutu amb les persones que visiten la comunitat. I veurem un reportatge de l'hort comunitari que tenen les Carmelites, per a persones en risc d'exclusió. És un projecte social i terapèutic amb la col·laboració de la Cooperativa Tarpuna.

Marc Marginedas, deu anys després del seu alliberament

reproduir

Marc Marginedas, deu anys després del seu alliberament

Entrevista al periodista Marc Marginedas, reporter de guerra d'El Periódico. Va estar sis mesos segrestat per Estat Islàmic a Síria, amb una vintena de periodistes i cooperants. Vuit van ser executats. El 2 de març farà deu anys que Marginedas va ser alliberat d'aquell infern. Durant el segrest diu que no va parar de resar, i gràcies a la pregària va poder fer les paus amb la idea de morir. En tornar ha reforçat la seva fe i ha enfortit els llaços amb la seva família. Marc Marginedas parla també del seu retorn a Síria, als escenaris del segrest, i de la relació que manté amb la família de Steven Sotloff, el seu millor amic, i de James Foley, companys de captiveri, que van ser decapitats per Estat Islàmic.

El llegat del bisbe claretià Pere Casaldàliga

reproduir

El llegat del bisbe claretià Pere Casaldàliga

Entrevista al periodista Francesc Escribano sobre el llegat del bisbe claretià Pere Casaldàliga. Escribano ha escrit "La terra i les cendres", desprès de tornar al Brasil, i en concret, als llocs on va viure i morir el bisbe Casaldàliga. També descobreix una església compromesa amb els més pobres, que manté viu el seu llegat. Francesc Escribano parla de com li va canviar la vida el 1985 quan va conèixer el bisbe Casaldàliga. Es va convertir en el seu referent i diu que li ha donat raons per creure. També ens ajuda entendre un país on conviuen la riquesa i la pobresa més extremes i on la defensa per la causa dels més pobres continua viva.

CLIPS