Consumir contingut digital a doble velocitat: una tendència amb riscos per a la memòria i l'atenció

La trilogia sencera d'"El Senyor dels Anells" dura onze hores, però si posem les pel·lícules a 1,5 de velocitat la podem acabar en set. La cultura de la immediatesa ha traspassat TikTok i, ara, les noves generacions no poden parar de consumir contingut cultural de pressa i corrents. És la tendència digital que en anglès es coneix com a "speed watching" i es tradueix com a visionat d'alta velocitat o visualització accelerada. Aquesta tendència afecta qualsevol contingut que es reprodueix en un dispositiu a través d'internet: podcasts, música, pel·lícules, àudios Elena Neira, experta en cultura digital i consum audiovisual, explica a Catalunya Ràdio que hi ha tres motius principals pels quals els adolescents i joves necessiten aquests estímuls. Tot va començar amb les classes del mir a velocitat ràpida, després els àudios de whatsapp i ara he començat a veure Netflix a 1,5 AJUDAAAAA calmatensa (@calmatensa_) June 6, 2021 El primer és la necessitat d'aprofitar al màxim el temps. A tots els nivells, no només a la feina o en l'àmbit educatiu, també en l'oci. Netflix, per exemple, deixa triar a l'usuari fins a quatre velocitats diferents de reproducció (0,5x, 0,75x, 1,25x i 1,5x) de les seves pel·lícules, sèries i documentals. YouTube va més enllà i permet accelerar el vídeo fins al doble de la rapidesa inicial. Això permet augmentar la productivitat i aconseguir fer el màxim nombre de coses possibles en el mínim temps necessari: "Afecta sobretot les generacions més joves, per la borratxera de dopamina que tenen al cervell, exposat a multitud d'estímuls, i això els fa ser persones famèliques de novetat i de rebre el missatge ràpid." El segon motiu és la por de perdre'ns coses. Un exemple fàcil per entendre-ho són les sèries de televisió. Tant hi fa quantes sèries hagis vist, sempre n'hi ha una de nova que està de moda i que et desperta FOMO ("fear of missing out", en anglès, o por de perdre's alguna cosa, en català). Necessites veure-la tant sí com no per després comentar-la, i el temps juga a la contra. I el tercer, diu Neira, és la necessitat de provar coses noves: "Tothom té curiositat per provar actualitzacions tecnològiques. Fa uns anys no ens podíem ni imaginar que podríem passar vídeos ràpid, i fer-ho ens dona satisfacció." per no semblar tan viciada diré que em miro els capítols a velocitat 1'5 i que vaig començar pel 55&#129299; nuni (@nuriaafonts) July 7, 2022 La cultura de la pressa té riscos Tot i això, aquesta productivitat no seria del tot real, perquè pot amagar una manca de comprensió i de retenció del que s'ha vist o escoltat. Pot ser que d'aquí a uns anys no siguem capaços de concentrar-nos en un llibre o desconnectem al tercer minut d'un documental. En aquest sentit, la psicopedagoga i professora de la UOC Sylvie Pérez explica a Catalunya Ràdio que "l'estimulació constant del cervell sense un esforç mental que perduri en el temps pot fer que es torni mandrós": "Els estudis apunten que es preveu una baixada dels temps d'atenció i la capacitat de concentració." estic mirant les classes de fisio del jaume a 1,5 de velocitat perquè sinó em dormo tio paula &#129716; (@paulatrave_) December 16, 2020 Pérez també apunta que la tendència respon al moment sociocultural que vivim, més que no pas a un tema generacional: "Necessitem que la gratificació sigui immediata. Hi ha un concert i tenim les entrades sis mesos abans, ens posen nerviosos les cues... El consum ràpid és un pas més d'aquesta gratificació immediata." Què podem fer, aleshores, perquè el cervell no s'acomodi? La psicopedagoga convida a fugir de l'alarmisme i aconsella, en aquest escenari de la rapidesa de consum en el qual ja som immersos, fer alguna activitat paral·lela que impliqui esforç cerebral: aprendre un idioma, conduir un vehicle nou o tocar un instrument. "Un àudio a velocitat normal em posa nerviós" El Xavier, de 17 anys, no troba estrany reproduir els àudios de Whatsapp a 1,5x i ja té configurada aquesta velocitat a l'aplicació: "Tots els missatges me'ls escolto mínim a 1,5x. Si em salta l'àudio a velocitat normal, em poso nerviós." La tendència de l'"speed watching" afecta sobretot els joves, però no és només generacional La Júlia, de 23, explica que Spotify és plena de llistes de versions accelerades de cançons populars i apunta que també és molt comú a TikTok: "La música m'agrada molt més així." @sped_._up..sounds 15: Taylor Swift #fyp&#12471; #fyp #spedup #15 #talyorswift &#9836; original sound - sped up audios! La tendència de l'"speed watching", però, no acaba de convèncer tothom. Hi ha qui pensa que les obres culturals cal consumir-les d'acord amb com van ser pensades.

Consumir contingut digital a doble velocitat: una tendència amb riscos per a la memòria i l'atenció

Cada vegada més joves recorren a l'"speed watching", una pràctica que no només es pot dur a terme a YouTube, sinó també a plataformes com Netflix o en xarxes socials com TikTok