Toni Padilla, cap d'Esports de l'Ara, ha tornat al "Catalunya nit". Una temporada més, els dilluns ens portarà històries interessants relacionades amb l'actualitat esportiva, i avui s'ha estrenat amb la mascota dels Jocs Olímpics de París i els motius del seu gran èxit. Només de peluixos, se n'han venut més d'un milió i mig.
La reforma de la llei de secrets oficials és la història d'un fracàs col·lectiu dels últims 27 anys. La llei vigent, que data del 1968, és una llei franquista, i s'ha intentat reformar 8 vegades, però tant els governs del PP com els del PSOE han deixat morir sempre les reformes proposades. Ara, el PNB, que ha presentat un text de reforma tres vegades, ho torna a provar. De moment l'actual proposta basca ha passat el primer tràmit al Congrés dels Diputats, això sí, amb els vots en contra del PP, Vox i UPN. El diputat Mikel Legarda, que ha defensat la reforma, ha explicat a Manel Alías amb quins vots compta, tot i que ho veu complicat.
Diumenge es tanca el període per votar al Premi Cerverí a la millor lletra de cançó. Conversem amb el músic Xarim Aresté, guanyador del certamen l'any 2015 per la cançó: "A l'univers li sua". Ens preguntem: com s'escriu una cançó? El professor de l'ESMUC Josep Pujol i Coll ens en dona alguna clau tot i que el Xarim amb el seu esperit lliure habitual assegura: "Els músics som com ràdios, agafem una freqüència i la vomitem."
Avui fa un any que es va registrar al Congrés l'ús del català i de la resta de llengües oficials de l'Estat. D'aquesta manera, l'ús del català, el basc i el gallec va quedar garantit mitjançant traducció simultània. Yannick Garcia és un dels traductors i intèrprets que va participar en aquella jornada històrica. Considera que la interpretació al Congrés i al Senat és molt peculiar, esta molt connotada, perquè no només es tracta d'aconseguir que la gent s'entengui, també és un posicionament polític.
La guerra al Sudan va començar fa poc mes d'un any, després de la guerra a Ucraïna, i una mica abans de la de Gaza. Ara una missió de les Nacions Unides acusa els dos bàndols en conflicte de crims de guerra i contra la humanitat. Però les atrocitats comeses en aquest país de l'Àfrica de l'est, just sota Egipte, amb sortida al mar Roig i amb frontera amb 7 països, no han merescut la mateixa atenció ni solidaritat, ni ajuda internacional. En canvi, però, serà -probablement- el conflicte més mortífer de tots tres.
El jove de l'estat de Geòrgia que va matar dos alumnes i dos professors d'un institut l'han acusat de 4 assassinats, mentre que el seu pare l'acusen d'homicidi involuntari. El president de la secció de Dret de la Infància i Adolescència del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Xavier Campà, ha dit que un cas com aquest no es podria donar exactament igual a casa nostra però que els progenitors no estan lliures de tenir problemes legals.
A Girona ja fa mesos que hi ha un grup de ciutadans de Mali que dormen a les portes de l'Oficina d'Estrangeria. Són 5; havien estat més, però s'han dispersat. Fa mesos que viatgen, van arribar a les Canàries i ara, a Girona, no se sap quant temps més hauran d'estar esperant. Han de demanar cita prèvia per fer la sol·licitud d'asil, perquè fins que no la facin no els poden incloure en els programes d'ajuda del govern, que els permetria tenir un lloc per viure. Però aquest simple tràmit costa molt; s'ha de fer per telèfon, no parlen l'idioma i no hi ha cites disponibles. El govern espanyol simplement diu que no se'ls pot atendre si no demanen cita prèvia perquè és com ho fa tothom.
Aquest estiu ha fet 3 anys de l'entrada en vigor de la llei de regulació de l'eutanàsia. Des de llavors, se n'han assistit 363, dada que suposa el 50% de les sol·licitades. I segons l'associació Dret a Morir Dignament, un terç de les persones que la sol·liciten, moren durant el procés. N'hem parlat amb Cristina Vallès, presidenta de l'associació, Albert Planes Magrinyà, metge de família i membre de la Comissió de Garantia i Avaluació de l'Eutanàsia de Catalunya, l'òrgan encarregat d'autoritzar-les i verificar el compliment de la llei. També amb la Maria i la Carme, dona i filla del Jaume, a qui van assistir a morir dignament.
La directora general d'Atenció Humanitària i Sistema d'Acollida del govern espanyol, Amapola Blasco, assegura --en declaracions a "Catalunya nit"-- que als ciutadans provinents de Mali que s'han instal·lat a Tossa se'ls concedirà l'asil. Blasco també explica que empresaris del territori s'interessen per aquestes persones per poder cobrir llocs de treball vacants.
Aquesta temporada, cada nit ens acompanya una persona durant tot el programa per respondre'ns la pregunta "què has après avui?" als minuts finals. I avui ha vingut Anna Bacardit, impulsora, juntament amb Elies Delgado, de Ràdio Pati, un cicle de concerts al jardí de casa seva mentre dura el tractament de radioteràpia que rep.
Simona Levi, cofundadora del col·lectiu de defensa dels drets digitals Xnet, acaba de publicar el llibre "Digitalització democràtica. Sobirania digital per a les persones", on no només llista els principals problemes de la digitalització, tal com s'està desenvolupant, sinó que proposa solucions. I també assenyala culpables: les institucions. Ens ha explicat per què al "Catalunya nit".
La basílica de Santa Maria del Pi, de Barcelona, està a punt de recuperar la imatge d'un Nen Jesús que es va salvar del foc el 1936 en un incendi provocat en l'esclat de la Guerra Civil. El va recollir un atleta de Gal·les, al Regne Unit, que havia de participar en l'Olimpíada Popular de Barcelona d'aquell any. Ara, 88 anys després, la família de l'atleta el retornarà a la basílica. El "Catalunya nit" hem anat a la basílica per parlar amb el seu arxiver i conservador, Jordi Sacasas. I també hem parlat sobre aquelles Olimpíades Populars amb Carles Santacana, doctor en Història Contemporània de la UB i coautor del llibre "L'altra Olimpíada".
Estrenem nou espai al "Catalunya nit". Cada nit una persona ens descobrirà què ha après després de sentir les dues hores de programa. Debuta la periodista de TV3 Agnès Marquès, que reconeix els seus problemes amb els pistatxos, o és que hem de dir "festucs"?
La sèrie "Blade Runner 2099", seqüela de la mítica "Blade Runner", s'està rodant aquests dies a Cubelles, segons ha confirmat Catalunya Ràdio de fonts de la producció. Es tracta d'una producció internacional que com a mínim es rodarà en dos espais més de Catalunya, i que s'emetrà per Amazon Prime Vídeo en una data encara no revelada.
El fenomen de "Casa en flames" no s'atura i ja ha superat "Alcarràs" en nombre d'espectadors a Catalunya. Per tant, es converteix en la pel·lícula en català més vista als cinemes catalans de l'última dècada, segons xifres del Departament de Cultura avançades per l'Agència Catalana de Notícies. En una conversa al "Catalunya nit" amb Manel Alías, Tono Folguera, productor d'"Alcarràs", felicita Toni Carrizosa, productor de "Casa en flames". Tots dos admeten el bon estat de salut del cinema en català i reconeixen que encara hi ha camí i gèneres per explorar.
En aquesta setmana d'arrencada del "Cataluna nit", comencem també una nova temporada de natura amb l'Anna Ramon, la biòloga de capçalera del programa. Cada dimarts ens explicarà qüestions aparentment humanes i d'actualitat a partir del món animal i vegetal. I avui, el viatge és de la brillantor de les medalles dels jocs a la brillantor de la natura.
Els mètodes anticonceptius reversibles per a homes són cada vegada més a prop. Coincidint amb el Dia Internacional de la Salut Sexual, el 4 de setembre, experts en urologia ens expliquen que s'està avançant en nous fàrmacs que inhibeixen o bloquegen la producció d'espermatozoides. Actualment, el preservatiu i la vasectomia són les úniques opcions anticonceptives disponibles per als homes.
El periodista, guanyador del Premi Pulitzer 2024, està considerat com un dels millors analistes del conflicte Israel-Palestina. Amb "Un dia a la vida de l'Abed Salama" aconsegueix fer un informe impactant del conflicte a partir de les vides quotidianes. Ell viu a Jerusalem amb la seva família, és jueu i nord-americà.
"Intento treballar com si la legislatura fos llarga, però amb la intensitat com si s'acabés demà mateix". Així resumeix el president del Parlament el moment d'impàs que viu el país, a l'espera de si les negociacions per la investidura -encara no sabem de quin candidat- acaben donant fruits. Per si de cas, Josep Rull recorda que "en la política catalana, pràcticament tot és possible". Ara bé, Rull defensa que "la política s'ha de fer amb actitud positiva, constructiva, des del respecte a l'altre". Potser per això considera "inadequades i inacceptables" campanyes com la dels Maragall i l'Alzheimer, sorgida de la mateixa ERC. Preguntat per si s'imagina un cas així a Junts, és clar: "M'atreviria a assegurar que no. Aquesta mai no ha estat la nostra manera de fer i de ser".
Victòria Luengo ha estat una de les grans protagonistes de l'escena cultural de l'última temporada. En l'últim programa del "Catalunya nit" abans de vacances, hem volgut conversar amb l'actriu per repassar alguns dels seus últims èxits, com l'aclamat monòleg "Prima Facie", o els projectes que han de venir aviat, com el seu paper en la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, "La habitación de al lado". En l'obra teatral, Luengo interpreta Tessa, una jove advocada acostumada a l'èxit i a guanyar tots els casos, fins que és ella qui acaba patint una agressió sexual. Una experiència que li fa trontollar la seguretat, la dignitat i la fe en el sistema que tant defensava. "Prima Facie" posa veu a les vivències de les agressions sexuals que, segons l'ONU, 1 de cada 3 dones pateixen. Un paper que l'actriu ha descrit com "el més difícil de la meva vida" i que només ha pogut repetir gràcies "al caliu" del públic.
L'economista especialista en habitatge Carme Trilla, presidenta de la fundació Hàbitat3, que gestiona habitatge social, atribueix l'augment de preus al desequilibri entre una altíssima demanda de lloguer i molt poca oferta. Es necessita, doncs, a parer seu, incidir en diversos factors: augmentar el parc d'habitatge, més despesa pública i, a banda de limitar els preus per llei, un pacte amb els propietaris que els doni seguretat a canvi de moderació de preus.
Per tancar temporada, al "Catalunya nit" hem parlat amb les veus dels temes d'actualitat més destacats dels darrers mesos i un d'ells és sens dubte, la sequera. Samuel Reyes, que ha assegurat que li agradaria seguir en el càrrec de director de l'Agència Catalana de l'Aigua, ha repassat algun dels moments més durs de l'estat d'emergència, i espera que no es cometin els errors del passat. Reyes demana que, ara que ha plogut, ni la ciutadania ni l'administració perdin sensibilitat de cara al problema de l'aigua. Creu que no s'han de cometre els errors del 2008, l'últim gran episodi de sequera, i cal continuar treballant com si la situació fos encara d'emergència, pensant sobretot en l'estalvi, els pous i les dessalinitzadores.
La Universitat Pompeu Fabra ha fet un experiment que ens ha cridat molt l'atenció: un concert de la son! Com ho sentiu: un concert, música en directe, per ajudar a dormir. Forma part d'una investigació europea sobre els efectes de la música en el son.