Fa 15 anys que ens va deixar el gran Pepe Rubianes i a "Col·lapse" hem volgut recordar la seva figura. Un humorista estimat per tots, que encara avui és molt present a la ment de tothom. Així ho expliquen els humoristes Carlos Latre i Joan Gràcia, i María Rosales, que va ser regidora dels seus espectacles, que confessen que el troben molt a faltar. Carlos Latre: El Pepe encara és tan actual que sempre estem dient: què diria el Pepe? què faria el Pepe? segur que d'això en faria una conya o ens enviaria a tots a la merda. Era una manera de fer Se l'enyora molt perquè es feia molt d'estimar, era molt carinyós amb la gent que estimava, et feia sentir molt especial. Un humor únic Si hi ha alguna cosa que caracteritzava els espectacles de Pepe Rubianes, era la seva gestualitat i la forma que tenia d'omplir l'escenari. De fet, Carlos Latre explica que és en el primer que es va fixar quan el va anar a veure: 🎭 @Carlos_Latre: "El primer que em va fascinar de Pepe Rubianes va ser, a part de l'humor, la seva gestualitat i la manera d'omplir l'escenari" #Col·lapse3Cat 📲 https://t.co/1b4Ixdjzsh pic.twitter.com/iU08sCpcG7 3Cat (@som3cat) March 2, 2024 Una gestualitat que Joan Gràcia considera que compartia amb el Tricicle, i també les onomatopeies. 🎬 Joan Gràcia: "Crec que hi ha moltes connexions entre Pepe Rubianes i Tricicle, sobretot a nivell de gest" #Col·lapse3Cat 📲 https://t.co/1b4Ixdjzsh pic.twitter.com/Rwn5xrGioB 3Cat (@som3cat) March 2, 2024 Si bé els seus espectacles estaven molt treballats, María Rosales explica que sempre hi havia una part que era improvisada i que, si funcionava, l'incorporava per a futurs espectacles: Anava amb una escaleta, amb uns cinc números preparats, però sempre n'hi havia un que era nou, que era improvisat. Ell gravava les funcions en un mini disc, arribava a casa, se les escoltava d'inici a final, i aleshores escoltava aquell nou esquetx que havia fet. Poc a poc, tots els altres van desaparèixer, i aquests nous van constituir el "Rubianes, solamente". Tots tres coincideixen que Rubianes era un gran actor, i destaquen la importància de tenir una base actoral per ser un bon humorista. De fet, consideren que, la part gestual i de presència escènica és, potser, el que falta a molts monologuistes joves d'avui: Joan Gràcia: El que passa amb molts monologuistes d'ara és que es nota que venen guionats per una altra persona i no ho viuen. En el cas del Pepe, era tot seu. Haurien de treballar en la línia seva línia gestual. Rubianes, actualment El llenguatge i to políticament incorrecte de Pepe Rubianes fa pensar si, avui, seria possible fer un monòleg seu. Joan Gràcia, si bé no sap si seria possible, sí que diu que seria necessari. Per la seva banda, Maria Rosales no té tan clar que el mateix Rubianes volgués fer-ne, ja que creu que no voldria que el censuressin. El que Carlos Latre té clar, però, és que les coses que deia ell, només les podia dir ell, perquè tenia el públic guanyat: Moltes de les bestalitats que deia el Pepe, només les podia dir el Pepe, perquè el públic se l'estimava moltíssim. Reviure Rubianes A "Col·lapse" hem pogut saber què diria Rubianes de tot el que està passant avui, i ho hem fet a través de Carlos Latre, que ha reviscut la figura de l'humorista amb un monòleg adaptat als temps actuals.         View this post on Instagram                       A post shared by 3Cat (@som3cat)