"Bruixes, la gran mentida": un thriller històric amb elements de true crime

Òbviament, no eren bruixes: eren dones, i van morir perquè les seves vides no s'ajustaven a la norma. Bocs expiatoris d'una societat tremendament masclista. No les van matar per remeieres, perquè participessin en cultes satànics o perquè estiguessin massa empoderades. Ni tampoc va ser la Inquisició qui les perseguia: a Catalunya, batlles i senyors feudals van ser responsables de la majoria de les matances, amb la complicitat de veïns i veïnes. És poc sabut que Catalunya va ser, entre els segles XV i XVII, un dels focus mundials de les caceres de bruixes. Només en deu anys, entre 1619 i 1629, cent dones van ser penjades per acusacions de bruixeria. En total, més de mil dones executades al llarg de tot el període. Les comarques pirinenques, i també el Vallès, Osona i el Bages, van viure centenars de processos, en persecucions que s'estenien com una taca d'oli, amb acusacions, delacions i rumors en cadena. Contra el que se sol creure, a Catalunya, la major part de processos per bruixeria no els va dirigir la Inquisició, sinó els batlles i senyors feudals ("Bruixes, la gran mentida", de Joanna Pardos) "No hi ha llogarret, per petit que sigui, on no hi hagi dones sempre a punt de fer mal a alguna veïna, ressecant la llet de les seves vaques amb tota mena de conjurs i, fins i tot, provocant la mort del bestiar.", Malleus Malleficarum, manual de bruixeria de 1486 "Bruixes, la gran mentida" explica tot això, no només a la llum de la investigació més moderna i rigorosa d'investigadors catalans i estrangers, sinó també resseguint les conseqüències i herències actuals de les dinàmiques patriarcals que ho van promoure. Dirigit per la premiada directora Joanna Pardos, aquest documental innovador, atípic i apassionant té elements de ficció i tractament de true crime, sense perdre el respecte absolut al rigor històric. El documental recrea el judici a Jerònima Hugueta, al segle XVII ("Bruixes, la gran mentida", de Joanna Pardos) D'una banda, "Bruixes, la gran mentida" recrea com a docuficció, basant-se en els textos històrics, el judici de La Carabassera, Jerònima Hugueta, que es va fer a la Seu d'Urgell al segle XVII. Es tracta d'un dels processos més ben documentats que va passar en el període més virulent de les persecucions. Podrem veure com era un judici per bruixeria, des de la cacera als interrogatoris, les tortures, les proves manipulades i l'execució. "Mai hi havia hagut bruixes fins que se'n va començar a parlar.", Alonso de Salazar, advocat de les bruixes de Zugarramurdi, 1610 També hi intervenen, aportant el coneixement històric més recent, els principals experts nacionals i internacionals, com Pau Castell, que han tingut accés a documentació inèdita d'arxius catalans i europeus. Contextualitzant aquesta història en el marc d'un sistema patriarcal encara no extint, que sanciona les dones quan escapen de la norma, intervenen expertes com la psicòloga Alba Alfageme o la jutge Lucía Avilés, advocades i historiadores en diversos camps. Alba Alfageme, psicòloga ("Bruixes, la gran mentida", de Joanna Pardos) Què en queda, avui, de les caceres de bruixes? El documental aporta el testimoni de dones actuals que han patit avui les mateixes actituds que els caçadors infligien a les seves víctimes acusades de bruixeria. Finalment, i en una tercera línia narrativa, seguirem la preparació de l'obra tradicional de teatre del Grup de Bruixes de Viladrau, amb les dones que interpreten les víctimes de la cacera en aquella població osonenca, una de les més castigades pels processos de bruixeria. Més de mil dones van ser executades a Catalunya entre els segles XV i XVII, acusades de practicar la bruixeria. Catalunya va ser un dels focus mundials de caceres de bruixes ("Bruixes, la gran mentida", de Joanna Pardos) El resultat és sorprenent, innovador i molt emocionant. Retrata no només l'aspecte històric i social d'aquests judicis, sinó també la vivència de les víctimes, que abans de ser executades van patir la injustícia, la traïció d'amics i veïns, i la humiliació, la impotència i la por, una vivència que té poc a veure amb el relat tradicional, folkloritzant, que s'ha fet de les bruixes. Pau Castell, historiador especialista en la cacera de bruixes ("Bruixes, la gran mentida", de Joanna Pardos) A la llum de les noves investigacions, algunes consciències han començat a remoure's per combatre la mentida. A Escòcia, per exemple, diversos sectors socials van organitzar-se l'any passat per fer un acte de desgreuge. Seguint aquest exemple, i arran de la investigació publicada per la revista Sàpiens, nombroses entitats, ajuntaments i particulars s'han adherit a la campanya "No eren bruixes: eren dones", una iniciativa popular liderada per diversos historiadors que proposa un seguit d'actes de desgreuge col·lectiu cap a aquestes dones acusades injustament, maltractades i assassinades. Tot el que ens han explicat fins ara sobre les bruixes són mentides o mitges veritats. A "Bruixes, la gran mentida", coneixerem la terrible història real que s'amaga darrera el mite: la història del primer gran feminicidi dels nostres temps. Fitxa tècnica Direcció: Joanna Pardos Realització ficció: Roman Parrado Realització documental: Raul Cuevas Guió: Joanna Pardos, Margarida Olivé i Anna Alsina Guió ficció: Roger Danès i Alfred Pérez Producció: Sílvia Vinardell i Lola Pedrós Producció executiva Sàpiens: Marc Roma i Oriol Cortacans Producció executiva TV3 Sílvia Pairó Vila Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martín So: Carnaby studio Edició: Jordi Gallofré i Gal·la de Yzaguirre Assessorament històric: Pau Castell i Agustí Alcoberro "Bruixes, la gran mentida" és una producció de Televisió de Catalunya en coproducció amb Sàpiens amb el suport de la Diputació de Lleida. * Galeria de fotos de la novel·la gràfica "Bruixes 1617. L'any del diluvi", d'Oriol García Quera. &#128242; #BruixesTV3