Ballar i lluitar

Durada: 25 min

Quan tenim ganes de celebrar alguna cosa, el nostre cos comença a ballar sense ni tan sols plantejar-s'ho. Avui el Pere Faura viatja al poble d'Alpens per viure de ben a prop la Festa Major amb els seus veïns. Persones de totes les edats que ballaran per celebrar un any més, que el poble té motius per estar content. El fundador i director del Festival Deltebre Dansa, Roberto Olivan, celebra la vida en cadascuna de les seves coreografies i la companyia Erre que Erre busca contagiar les ganes de ballar tot celebrant el moviment, la relació entre les persones¿ i que estem vius.

Durada: 26 min

Per sortir de la rutina i evadir-nos de les preocupacions, el millor que podem fer és anar a ballar a la disco. Avui el Pere Faura, però, ha decidit donar-li la volta a la truita. Reunirà a un grup de científics de l'IRB Barcelona i transformarà els seus laboratoris en una sala de festes. Sense cap mena de dubte, ballar és una eina fantàstica per desconnectar del dia a dia. Però què passa si ets ballarí i et passes de dilluns a divendres ballant? El coreògraf Miquel Barcelona i el ballarí de claqué Guillem Alonso ens explicaran com senten la dansa i què fan per evadir-se.

Durada: 26 min

La imaginació fa que qualsevol cosa sigui possible. Gràcies a ella podem convertir-nos en pirates, detectius, cavallers o fins i tot en els zombis protagonistes d'un mític videoclip. Per això avui, un grup d'adolescents de l'Hospitalet faran ballar al monstre que porten dins. I és que la imaginació és l'essència de les d'històries. Històries de por, d'amor, de superació o, en el cas de les Big Bouncers, de ciència-ficció. Aquest col·lectiu ens mostrarà una peça on es plantegen l'origen de l'univers i els múltiples futurs possibles. Per la seva part, el coreògraf Thomas Noone, obrirà la nostra imaginació a partir d'una dansa senzilla i intensa.

Durada: 26 min

El salt en dansa ha estat en moltes ocasions la representació de les nostres ganes de volar. En aquest capítol, un grup de pilots d'ala delta d'Àger experimenten la sensació de volar sense cap ajut extern, i ho fan de la millor manera possible: ballant. La coreògrafa Roser López ha dedicat una part de la seva feina a estudiar les aus migratòries. El vol dels ocells és per a ella símbol de treball en equip i esforç, i així ho aplica a les seves peces. A la companyia Delrevés, els ballarins passen totes les hores del dia suspesos d'una corda ballant sobre murs, en una dansa vertical que els apropa cada cop més a la sensació de volar.

Durada: 25 min

Pere Faura fa ballar un grup de persones trans que reivindiquen cada dia la diversitat de gènere.

Durada: 25 min

No hi ha res més sexi que un cos que es mou bé. Els cambrers d'El Maravillas ho saben millor que ningú, perquè es passen hores i hores darrere de la barra observant com el ball és una arma de seducció infal·lible. Però avui seran ells qui hauran de sortir a la pista per seduir ballant. El ballarí i coreògraf Quim Bigas reflexionarà sobre què vol dir "molar" i les conseqüències d'exposar-se a sobre d'un escenari. A més, la coreògrafa Vero Cendoya ens parlarà de com, a la dansa, la seducció neix de la sinceritat i el bon humor.

Durada: 26 min

Com ens agrada el risc! L'atracció de l'abisme, el "vull però no ho he de fer", els impossibles. Si algú entén de risc són els castellers. Conviuen cada dia amb el perill de caure, i avui la colla dels Moixiganguers d'Igualada conviurà també amb una altra manera d'arriscar a la vida: ballant. La companyia de dansa GN / MC sap perfectament què implica el risc, no només artístic, sinó també físic, a partir de coreografies eminentment acrobàtiques. La coreògrafa i "performer" Sònia Gómez també s'hi juga la pell, en les seves creacions, amb una proposta que experimenta amb els elements més perillosos de l'espai escènic.

Durada: 24 min

El ball s'ha convertit per molts en una manera de viure i una aposta per la que, de vegades, cal renunciar a coses. Els pescadors de la Confraria de Palamós, saben molt bé què és mullar-se per la seva feina i avui demostraran que també poden ballar. La implicació per la dansa i pel poble de Palamós també són la raó d'existir de la companyia Cobosmika, que busca descentralitzar-la i portar-la al gran públic.

Durada: 24 min

Quan balles, creixes. Guanyes experiència i et fas gran. Si algú sap molt bé de què va tot això, és la gent gran. El ballarí i coreògraf Cesc Gelabert reflexiona sobre la seva trajectòria professional de més de 40 anys sobre els escenaris, mentre Guillem Cabrera, de 13 anys, tot just comença la seva a la Royal Ballet School de Londres. Per part seva, Pere Faura es proposa fer ballar un grup d'avis de Mollet del Vallès, per demostrar que mai no és tard per continuar creixent.

Durada: 24 min

El nens de les colònies de Vallclara passen els dies entre cursos d'anglès, cançons¿ i ball. Pere Faura construirà una coreografia per a ells mentre els ensenya que la dansa també pot ser un joc. Qui sap molt bé com explorar els límits del joc i la dansa, és la companyia La petita Malumaluga, amb una proposta escènica pensada pels més menuts. Per part seva, la companyia Baró d'Ebel, experimenta les normes del joc de la dansa a través de l'espai, el so, la imaginació i, fins i tot, les bèsties.

Durada: 24 min

El ball té la capacitat de prendre el relleu a la paraula per comunicar tot tipus de sentiments. Què diu el nostre cos que no diu la nostra veu? Toni Jodar i Beatriu Daniel exploren la història d'aquesta art escènica a través de la paraula amb el projecte "Explica dansa"... i la coreògrafa i ballarina Lali Ayguadé investiga les eines comunicatives del propi cos en moviment. Mentrestant, Pere Faura proposa el repte de ballar a un grup de paradistes del Mercat del Ninot, a Barcelona, per a qui parlar és la eina principal de comunicació.

Durada: 25 min

Ballar ens fa sentir lliures malgrat les limitacions. Els interns del Centre Penitenciari Lledoners experimenten aquesta sensació ballant una coreografia davant dels seus companys. La companyia Increpación Danza i el ballarí i coreògraf Toni Mira reflexionen sobre la idea de llibertat en les seves creacions mentre Lledoners oblida per un instant que està subjecte a horaris i barrots.