La guerra no només representa grans pèrdues de vides humanes i la destrucció de bens materials, sinó que, fins i tot en temps de pau, els exèrcits i la indústria de l'armament són grans contaminants. Les Nacions Unides calculen que els exèrcits emeten el 6% mundial de gasos d'efecte hivernacle. Malgrat això, sempre han quedat fora dels acords internacionals pel clima. L'exèrcit dels Estats Units emet tot sol més del que contaminen països com Hongria, Finlàndia o el Marroc, segons un informe de la Brown University, una institució privada nord-americana. La clau és el combustible Aquesta contaminació la provoca tot el procés de fabricació d'armament i en especial l'aviació o els moviments de tropes, que requereixen un gran volum de combustible, com explica el president honorari del Centre Delàs d'Estudis per a la Pau, Pere Ortega: Un avió de combat o un blindat, evidentment, emeten més CO2 que no un cotxe normal, perquè el blindat Leopard pesa 62 tones. Per moure 62 tones has de gastar molt més combustible. Només l'exèrcit espanyol té un pressupost de gairebé 800 milions d'euros anuals en combustible. Obscurantisme en les xifres Les dades sobre aquestes emissions no queden recollides en els estudis anuals sobre el que contamina cada estat ni s'han tractat en la majoria de cimeres internacionals. Les grans potències impedeixen que les dades sobre el que contaminen els seus exèrcits arribin a les cimeres del clima (Reuters/Mohammed Salem) Els estats que no fan públiques les xifres les tracten com a secrets d'estat i s'escuden en motius de seguretat nacional. I ara per ara res fa pensar que les emissions dels exèrcits puguin disminuir en els pròxims anys. De fet, Ortega augura que amb l'escalada militarista dels països de l'OTAN les emissions també augmentaran: Espanya i tots els països de l'OTAN s'han compromès a augmentar la despesa militar fins al 2 per cent del PIB. Això vol dir gairebé duplicar-la. I les emissions de C02 de la indústria seran molt més elevades, igual que les de les forces armades. Globalment, la despesa militar ja ha assolit un màxim històric de 2,24 bilions de dòlars, més de la meitat dels quals provenen dels 31 estats membres de l'OTAN. L'impacte de la guerra sobre la biodiversitat La incidència de la indústria bèl·lica sobre el medi ambient no només es limita a la fabricació d'armament, el moviment de tropes, les maniobres militars, les desfilades o les proves armamentístiques, sinó que és encara més gran quan esclata una guerra. I és una contaminació que es produeix per terra, mar i aire. Les explosions de bombes i els atacs amb míssils emeten una gran quantitat de gasos nocius a l'atmosfera i contaminen els aqüífers. Als projectils de guerra hi ha plom, estany, sofre i coure, un còctel d'elements altament contaminants quan esclaten (Reuters/ Viacheslav Ratynskyi) A més, malgrat que el dret internacional humanitari prohibeix l'ús del medi ambient com a arma, la destrucció d'infraestructures provoca incendis i inundacions que afecten greument la biodiversitat. La primera repercussió directa d'una guerra sobre el medi és la destrucció del paisatge, els hàbitats i la biodiversitat, sigui per la devastació de grans extensions de terreny, pel pas de vehicles i tropes, per maniobres de combat o el sabotatge ambiental. La pèrdua o la degradació del sòl s'amplifica amb la destrucció de la cobertura vegetal. A això s'hi suma el fet que en un context de guerra no es pot destinar cap esforç a protegir les espècies amenaçades. Segons un informe de la Creu Roja, el 90% dels elefants de Moçambic van morir durant els 15 anys de guerra civil.