10 de setembre de 1988: el concert d'Amnistia Internacional a Barcelona

Durada: 26 min

L'any 83 s'aprova la Llei de normalització lingüística que regulava la difusió de la llengua i la cultura catalana a través dels mitjans de comunicació públics, ràdio i televisió. Uns mesos després comencen les emissions experimentals del primer canal de televisió íntegrament en català. Un grup de professionals comencen a dissenyar un nou mitjà de comunicació on tot estava per fer, fins i tot, els criteris lingüístics. En aquella època, per primera vegada, els actors americans parlarien en català i veuríem partits del Barça retransmesos en la nostra llengua. Professionals de la ràdio i la televisió, lingüistes i traductors ens explicaran quins eren els reptes i com van trobar les coordenades d'una llengua que respectés els criteris lingüístics i fos propera a l'espectador.

Durada: 26 min

Aquell dia, una roda de premsa conjunta del president dels Estats Units, Bill Clinton, i del primer ministre britànic, Tony Blair, anunciava que s'havia completat el mapa genètic humà. El projecte havia trigat 15 anys a dur-se a terme i és, probablement, la notícia que tindrà més repercussió en el nostre futur. Dos científics catalans, Roderic Guigó i Josep Francesc Abril, van participar en aquell projecte i ens explicaran com ho van viure. Pocs anys després, la seqüenciació del genoma ja comença a tenir aplicacions pràctiques: investigacions mèdiques, càncer, selecció d'embrions o la genètica forense fa temps que avancen gràcies a la feina d'aquells científics. Metges i pacients ens explicaran com s'han beneficiat d'aquell avenç històric

Durada: 29 min

Més de 700 persones sense papers decideixen iniciar una protesta històrica. L'església els dóna refugi per fer visible una problemàtica que afectava centenars de milers de persones que vivien amb por de ser expulsats del país. Parlarem del fenomen migratori que fa que, en pocs anys, Catalunya passi de 6 a 7 milions d'habitants.

Durada: 27 min

A la 1.23 de la matinada esclatava el reactor número 4 de la central nuclear d'Ucraïna, l'accident més greu de la història de les centrals nuclears. En aquest capítol abordem el debat sobre l'energia nuclear i el model energètic a partir d'altres grans desastres ecològics. Però també recordarem els fets que van passar a la central de Vandellòs l'any 1989, quan un incendi va estar a punt de provocar una tragèdia de grans dimensions. És un capítol poc conegut de la nostra història que el reviurem amb els treballadors i els bombers implicats, que van viure unes hores dramàtiques a la central del Baix Camp.

Durada: 24 min

Miquel Ramon, Albert Closas o Miren Etxezarrreta són alguns dels protagonistes d'aquest capítol. Periodistes i economistes ens ajuden a recordar com es va dur a terme la unitat monetària d'Europa just en un moment històric en què se'n qüestiona la unitat.

Durada: 28 min

Aquell dia Barcelona saludava el món orgullosa de la transformació que havia fet després de gairebé una dècada d'obres. Recordarem els dies olímpics amb protagonistes com Diana Garrigosa, dona de Pasqual Maragall, o l'arquitecte Oriol Bohigas, però també analitzarem la transformació urbanística de Barcelona i el model de ciutat que s'ha anat conformant al llarg de 30 anys.

Durada: 26 min

L'incendi que comença a Aguilar de Segarra és el més ràpid registrat a Europa. En tres dies crema sense control unes 20.000 hectàrees i representa un abans i un després en l'extinció al nostre país. Va ser la confirmació que estàvem tenint un altre tipus d'incendi provocat per una climatologia cada cop més extrema i la manca de gestió forestal. Bombers i afectats reconstruiran aquells tres dies de juliol i, al mateix temps, els científics ens explicaran perquè els incendis seran un dels riscos futurs associats al canvi climàtic.

Durada: 27 min

A les 2.44 minuts d'aquell dia, una coalició internacional bombardejava Bagdad iniciant l'operació "tempesta del desert", una guerra televisada de la qual els Estats Units controlaven la imatge. Aquest és un capítol que tracta sobre els conflictes armats que han marcat aquest període històric: la guerra dels Balcans, el genocidi de Ruanda o la guerra d'Angola. Periodistes i fotògrafs, Eduard Sanjuan, Bru Rovira , Sandra Balsells, Gervasio Sánchez i Esteve Soler, reflexionen sobre les seves experiències com a cronistes de guerra.

Durada: 28 min

Recordarem els fets i el personatge amb Àngel Casas, que el va entrevistar l'any 84 per al programa de TV3 "Àngel Casas Show". I entrevistarem activistes i testimonis directes d'una malaltia que va marcar tota una època.

Durada: 29 min

El capítol aprofita per fer una mirada a l'actualitat repassant altres grans casos de corrupció de la política catalana i espanyola: el cas Palau, el cas Urdangarin, els ERE d'Andalusia i el finançament dels partits polítics.

Durada: 25 min

Aquest dia és la fi d'una època, d'un món que vivia dividit en dos blocs: el comunista i el capitalista. El mur era el símbol d'aquesta divisió i el programa reviurà les últimes hores d'aquell règim. Eduard Sanjuan, periodista de TV3, i Valentí Popescu, corresponsal de "La Vanguardia" a Bonn, ho van viure en primera persona i ens ajuden a fer memòria d'uns dies que van canviar el món per sempre.

Durada: 26 min

En aquest capítol, parlem del canvi de vida i del món a partir de la irrupció de les noves tecnologies

Durada: 26 min

El cas de crònica negra més famós de la història de la televisió ens permet reflexionar sobre el sensacionalisme a la televisió i com ha anat evolucionant el tractament dels successos.

Durada: 26 min

El terrorisme ha marcat aquests trenta anys i té algunes altres dates clau que també recordarem en l'episodi: l'atemptat de Vic (1991), la dissolució de Terra Lliure (1992), l'atemptat contra Ernest Lluch (2000), etc.