Judici al TSJC a Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas, Lluís Guinó (JxSí), i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, el 21 de juliol del 2020 (TSJC)

Nou judici a la mesa del Parlament de l'1-O: què se n'espera

Els quatre líders independentistes que van formar part de la mesa presidida per Carme Forcadell tornen a seure al banc dels acusats per desobediència
Enllaç a altres textos de l'autor

Carles Costa Osés

Periodista de Política de TV3 i expert en tribunals

@carlescosta_
Actualitzat
TEMA:
Judicial

Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet tornaran a pujar, aquest dimarts al matí, les escales que porten des del passeig Lluís Companys fins a l'interior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ja ho van fer fa més de dos anys i mig, el juliol del 2020. I van ser condemnats a 20 mesos d'inhabilitació i a 30.000 euros de multa cadascun.

Segons la sentència del TSCJ del 19 d'octubre del 2020, en admetre a tràmit durant dos anys textos sobre el referèndum, sobretot les conegudes com a lleis de desconnexió, els quatre condemnats van cometre una desobediència "contumaç, obstinada, recalcitrant, persistent i obertament oposada" al Tribunal Constitucional.

Però sobre aquesta sentència, es va presentar recurs al Suprem. I va arribar la sorpresa.


Per què el Suprem va ordenar la repetició del judici amb un tribunal totalment diferent?

La sorpresa va arribar el passat 10 de novembre. L'alt tribunal va acceptar el recurs presentat per Anna Simó, al qual es van adherir els tres altres acusats.

Simó va denunciar que s'havia vulnerat el seu dret a ser jutjada per un tribunal imparcial. Per què? Doncs perquè dos dels magistrats del tribunal que va portar el judici (el president Jesús María Barrientos i Carlos Ramos) havien participat en fases anteriors del mateix procediment judicial.

Segons la defensa de Simó, això feia que els dos magistrats arribessin al judici contaminats, amb informació prèvia. I en la sentència del 10 de novembre, el Suprem li dona la raó.

"Si fos procedent la metàfora: la partida ha de començar amb el marcador a zero."

Segons el Suprem, això no es va complir en el primer judici als membres independentistes de la mesa de Carme Forcadell. I, en aquest sentit, anul·la aquella vista i obliga a repetir-la amb un tribunal totalment diferent.
 

Ara, seran jutjats per tres magistrats totalment diferents

El tribunal està format per Fernando Lacaba, María Jesús Manzano i Francesc Segura. Els dos primers van formar part del tribunal que va jutjar Laura Borràs per haver adjudicat contractes a un informàtic conegut seu, de forma suposadament irregular, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El tercer, Francesc Segura, va formar part del tribunal que va absoldre els quatre membres independentistes de la mesa presidida per Roger Torrent.

Davant d'aquest tribunal totalment nou, s'asseuran Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet amb la mateixa petició de penes que al primer judici.

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat els demana 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a cadascun. Per la seva banda, Vox reclama penes més altes: 2 anys d'inhabilitació i 108.000 euros de multa.

Quins seran els principals arguments de les defenses?

La qüestió clau tornarà a ser la de la inviolabilitat parlamentària, recollida als articles 57.1 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, 21 del Reglament del Parlament de Catalunya i 71 de la Constitució espanyola.

Què vol dir que els diputats són inviolables? Que estan protegits pels vots i les opinions que emetin en l'exercici del seu mandat.

Les acusacions sostenen que aquesta protecció té límits. Bàsicament, que no es pot aplicar davant de comportaments que no respecten la llei. I aquest és un argument que el TSJC va comprar en la seva primera sentència condemnatòria l'octubre del 2020. Va dir això:

"Els actes parlamentaris no poden tenir en cap cas com a finalitat l'incompliment de la llei, en especial de la Constitució."

Les defenses també insistiran que la funció de la mesa del Parlament és permetre el debat sobre qualsevol qüestió. Al primer judici, ja van explicar que la seva feina no era entrar en el fons dels textos que es presentaven. Consideren que això hauria suposat una mena de censura prèvia. I insisteixen que només es fixaven en temes de forma.

La Fiscalia no hi està d'acord. I el TSJC li va donar la raó en la primera sentència condemnatòria, tirant de jurisprudència:

"La mesa havia de garantir que les proposicions legislatives i propostes de resolució admeses a tràmit, almenys, no fossin flagrantment i palmàriament inconstitucionals."

Imatge d'arxiu de Forcadell amb alguns membres de la seva mesa, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet

Dos precedents a tenir en compte: les condemnes a Forcadell i a Nuet

El comportament de la mesa del Parlament durant l'1 d'Octubre ja s'ha jutjat en dos casos amb sentències condemnatòries.

Qui en va ser la presidenta, Carme Forcadell, va ser condemnada a 11 anys i mig de presó per sedició pel Suprem. Ara, està indultada.

L'abril del 2021, el mateix Suprem també va condemnar per desobediència l'únic membre sobiranista d'aquella mesa, Joan Josep Nuet. La pena va ser de 8 mesos d'inhabilitació i multa de 12.000 euros.


Les diferències respecte a l'absolució dels membres independentistes de la mesa de Torrent

Perquè hi hagi desobediència, cal que s'acrediti dol, és a dir, coneixement i voluntat clars de desobeir.

Així queda recollit en l'article 410.1 del Codi Penal:

"Les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior".

Segons el TSJC, aquesta és la principal diferència entre el cas per desobediència dels membres independentistes de la mesa de Forcadell (Corominas, Guinó, Simó i Barrufet) i els de la mesa de Torrent (Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado).

En la seva primera sentència d'octubre del 2020, el TSJC considera provat el dol en la desobediència de Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. Ho diu així:

"No existeix cap dubte que el propòsit que va guiar l'actuació dels acusats (...) va ser trencar, incomplir i transgredir els requeriments del Tribunal Constitucional. (...) Van estar guiats pel mateix propòsit contumaç i no es van deure a una errònia però benintencionada interpretació del dret."

En canvi, pel que fa a les acusacions contra Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, en la sentència del novembre passat el TSJC afirma que el dol no ha quedat acreditat:

"En cap cas es pot parlar que concorri el tipus objectiu, el dol directe, que els acusats volguessin desobeir els mandats del TC."

Per a aquest tribunal, és clau que s'ha passat a una legislatura del Parlament diferent, amb uns objectius diferents.

També, que els quatre membres independentistes de la mesa de Roger Torrent van seguir les instruccions dels lletrats del Parlament, cosa que, segons el TSJC, no van fer els quatre membres independentistes de la mesa de Forcadell. Ho diu el tribunal per justificar l'absolució de Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

"La interpretació dels 4 acusats va ser la mateixa que va fer el secretari general i el lletrat major del Parlament, que van acabar aconsellant que es prenguessin els acords d'admissió a tràmit de les propostes de resolució d'actuació."

Barrufet, Simó, Corominas i Guinó abans d'entrar al TSJC el 2020, on també es va jutjar l'exdiputada Boya, que va ser absolta (TV3)

Una causa que s'eternitza

Els membres independentistes i sobiranistes de la mesa de Carme Forcadell ja eren investigats pel TSJC, el 2017. Però després dels fets de l'1-O, el Suprem acaba concentrant tota la causa.

El 27 de desembre del 2018, el Suprem decideix dividir la causa. Es queda els casos de rebel·lió i sedició i retorna al TSJC els de desobediència. Per tant, els membres de la mesa tornen al TSJC, excepte la presidenta Forcadell, que es queda al Suprem.

El 10 de novembre del 2019, el membre sobiranista d'aquella mesa, Joan Josep Nuet, és elegit diputat al Congrés dels Diputats. Passa a ser aforat al Suprem. I és aquest tribunal qui assumeix el seu cas i qui l'acaba jutjant. Això implica un primer ajornament del judici per als membres independentistes d'aquella mesa.

El 23 d'abril del 2020, en plena pandèmia, el judici s'ajorna per segon cop.

Finalment, es fa el 21, 22 i 24 de juliol del 2020. El TSJC acaba condemnant Corominas, Guinó, Simó i Barrufet per desobediència.

Però la sentència es recorre al Suprem. I l'alt tribunal els dona la raó en un punt: s'ha vulnerat el seu dret a ser jutjats per un tribunal imparcial.

El Suprem ordena la repetició del judici amb un tribunal totalment nou. Això és el que comença avui al TSJC.

Seran tres jornades. Avui, declaren els quatre acusats. Dimecres, serà el torn dels testimonis. I dijous, hi haurà les conclusions, informes finals i el vist per a sentència.

Més endavant arribarà aquesta sentència. Però encara no serà ferma. Es podrà recórrer, de nou, al Suprem.

Per tant, cinc anys i mig després dels fets de l'1-O, la causa contra els membres independentistes de la mesa de Carme Forcadell encara té recorregut.

ARXIVAT A:
Judicial Procés català
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut