Neurones grosses, possible clau de bona memòria i menys risc d'Alzheimer passats els 80

Les persones de més de 80 anys que conserven molt bona memòria tenen certes neurones més grosses que altres individus de la mateixa edat o fins i tot trenta anys més joves. I això pot explicar també per què no solen tenir Alzheimer.

Així ho afirma un estudi d'investigadors de la Universitat de Nord-oest, a Illinois, liderat per Tamar Gefen. La recerca s'ha publicat a The Journal of Neuroscience.

Les anomenades persones de la quarta edat són les que tenen més de 80 anys. En anglès se les anomena SuperAgers si, a més, tenen molt bona memòria, en alguns casos més bona que la de gent amb 20 o 30 anys menys.

A la Universitat del Nord-oest hi ha un programa de recerca sobre aquestes persones, The Northwestern SuperAging Research Program, per estudiar què els dona aquestes característiques. Allà s'analitzen factors genètics, d'estil de vida o d'estructura cerebral.

Els participants en l'estudi van donar permís perquè un cop morts es fessin servir els seus cervells en aquesta recerca. Els autors van analitzar les mostres de sis persones que havien mort, de mitjana, als 91 anys i que tenien una memòria excepcional.

Els resultats els van comparar amb set persones que havien mort, de mitjana, als 89 anys i sis més que havien mort al voltant dels 49 anys. Totes aquestes tenien memòries considerades normals per a la seva edat.

Els resultats mostraven que entre les persones de la quarta edat amb molt bona memòria les neurones de l'escorça entorínica, situada en el lòbul temporal mitjà i clau en la memòria, eren un 10% més grosses que en les persones mortes a edats semblants i amb memòria normal.

Fins i tot eren un 5% més grosses que en les persones mortes al voltant dels 49 anys.

L'escorça entorínica també és una de les primeres àrees afectades en l'Alzheimer. En relació a aquesta malaltia, els investigadors van comprovar que en les persones grans i amb bona memòria hi havia molta menys proteïna tau alterada, que es considera un dels indicadors de l'Alzheimer.

Per a la principal autora, Tamar Gefen, investigar aquests cervells és important per comprendre com i per què hi ha gent més resistent a l'Alzheimer i esbrinar què els fa únics.

També reconeix que l'estudi s'ha fet amb molt pocs participants, però explica que no és fàcil disposar de cervells de persones de més de 80 anys i amb molt bona memòria per fer aquestes recerques.

Els investigadors apunten que caldran més estudis per comprendre de quina manera es conserven les neurones en aquestes persones. Concretament, explica Gefen, cal veure les característiques químiques, metabòliques o genètiques que fan que aquestes persones tinguin neurones més resistents.