Els Mossos poden disparar foam als braços en certs casos, segons el protocol d'Interior

El Departament d'Interior ha fet públic aquest dilluns part del protocol d'ús de les bales de foam per part dels Mossos d'Esquadra.

La informació s'ha penjat a la pàgina web d'aquest cos policial dos mesos després que una noia perdés un ull per l'impacte d'un d'aquests projectils durant una manifestació de protesta per la detenció del raper Pablo Hasél.

Arran de l'incident, que la noia ja ha denunciat davant els tribunals, diverses entitats com Stop Bales de Goma, Iríada, Amnistia Internacional i el mateix Sindic de Greuges, van tornar a demanar al conseller d'Interior, Miquel Sàmper, que es fessin públics els protocols d'actuació del cos amb material antiavalots.

El document detalla, en concret, què són les "llançadores" (les armes amb què es disparen aquests projectils), qui i quan les pot fer servir i si necessita o no autorització expressa d'un superior per fer-ho. També la formació que reben els escopeters que les utilitzen i la traçabilitat que permet aquesta arma (quin control hi ha de l'ús que se n'ha fet).

El Departament d'Interior també ha penjat, a la mateixa pàgina web, els protocols que regulen l'enregistrament d'imatges de les càmeres de gravació que porten a sobre alguns agents i el de les pistoles Taser (que ja eren d'accés públic).

Poden disparar als braços, en casos concrets

Segons el protocol, la llançadora és "una arma del tipus subfusell de 40 mm" que s'utilitza per dispersar persones.

Permet disparar cartutxos de curta i llarga distància (de 5 a 25 metres, en el primer cas i de 20 a 50 metres en el segon) i també bales de fum i de gas.

On es pot apuntar?

El protocol deixa molt clar que "s'ha de disparar de l'abdomen cap avall".

Tot i això, en el cas que la persona a qui s'apunta tingui "un objecte llancívol, contundent o arma blanca, es pot adreçar a les extremitats" (incloent-hi els braços).  

Qui les pot fer servir?

La persona que té el comandament de l'equip és qui assigna els agents que poden utilitzar aquestes armes durant tot un servei i qui autoritza expressament el seu ús.

Per disparar gasos i fums s'ha de rebre una ordre directa, que ha d'incloure el sector on es pot apuntar.

Només "excepcionalment, i en casos d'extrema necessitat amb perill molt greu per a les persones, per als mateixos agents de policia o per als béns", es podrà utilitzar sense autorització del superior immediat.

En cas que es faci servir sense permís previ, l'escopeter haurà d'informar, al més aviat possible, per què ho ha fet, on i a qui ha disparat i dels resultats obtinguts.

En quines situacions es fan servir les escopetes?

Els Mossos poden fer servir aquest armament en cas de "desordres públics greus i amb perill imminent per a les persones, la policia i béns immobles"; per "neutralitzar conductes violentes individualitzades que poden provocar lesions a les persones o danys en els bens"; i davant situacions que comportin "un risc per a la integritat física de terceres persones o que siguin perilloses per a la seguretat ciutadana".

El protocol alerta que "sempre s'han d'utilitzar seguint els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat" i que abans de fer-les servir "s'han d'haver esgotat les vies de diàleg i mediació prèvies".

També que sempre que sigui possible, han d'avisar la gent que dispararan amb aquesta arma.

Pel que fa a la formació de qui l'utilitza, el procotol només diu que inclou, entre d'altres, "el reforç de la formació en l'àmbit penal i el marc legal de l'ordre públic; tècniques policials d'intervenció en ordre públic o en situacions de risc; tècniques policials de tir i armament; gestió emocional i assistència sanitària (RCP, DEA)."

El protocol no especifica de què estan fetes les bales que disparen aquestes llançadores, només que són "cartutxos del calibre 40x46 especialment dissenyat per a l'ús menys lesiu de la força".

Tampoc que surten a més de 300 quilòmetres hora, com alerta l'organització STOP Bales de Goma.

Finalment, el document especifica que cada escopeter i el seu comandament han d'informar de quants projectils han disparat en cada intervenció, de quin tipus, l'hora, el lloc i les possibles incidències detectades.

Segons el Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia (acusació popular en el cas de la noia que va perdre l'ull al febrer),  la informació feta pública és insuficient.

Irídia alerta, a més, que el fet que els agents puguin disparar als braços dels manifestants si creuen que porten objectes perillosos a les mans (una dada desconeguda fins ara) és molt perillós perquè pot afectar organs vitals, com ha explicat a TV3 el codirector de l'entitat, Andrés García Berrio.

"Exigim la revisió d'aquest protocol per evitar, de manera clara, que es pugui disparar al la zona del cap i a la zona alta del cos de les persones perquè hi pot haver risc de lesió greu com és la pèrdua d'ulls."

Interior no es planteja deixar d'utilitzar el foam mentre no hi hagi una alternativa, com ha confirmat el conseller Miquel Sàmper: "El que no es pot fer és desautoritzar un sistema sense posar-ne un altre que preservi la seguretat dels policies".

Dues querelles per lesions amb agreujant de caràcter públic

La noia ferida fa dos mesos, que té 19 anys, ha presentat dues querelles contra els Mossos d'Esquadra davant els Tribunals per un delicte de lesions i amb l'agreujant de caràcter públic.

La denúncia recull que es van disparar "directament a la part superior del tronc, posant en greu risc la integritat física de les persones que allà es trobaven i lesionant" la víctima, que va perdre l''ull dret.

Una de les querelles s'ha interposat contra l'agent que presumptament va disparar el projectil de foam que li va impactar a la cara i l'altra contra el seu comandament immediat, "superior jeràrquic que es trobava present al lloc dels fets en el moment del tret" per autoritzar, ordenar o no impedir l'ús de projectils de foam"de forma antireglamentària i contrària al més elemental sentit comú".

A més del delicte de lesions, l'acusació popular ha afegit, a la seva querella, un delicte de tortura i/o contra la integritat moral.

Irídia ha identificat dos agents de servei que aquell dia van actuar a la cruïlla del carrer Bosch amb Via Augusta de Barcelona, a les 20.21 hores, i que va disparar contra la jove. L'entitat demana al Departament d'Interior que col·labori per identificar quin dels dos escopeters va disparar la bala que va ferir la noia.

Durant els dos dies primers dies de protestes l'empresonament de Hasél, els passats 16 i 17 de febrer, es van disparar 420 projectils de foam contra els manifestants en diverses ciutats de Catalunya.

Les protestes per la detenció i empresonament de Hasél van durar més de 10 dies i hi va haver gairebé 150 detinguts.

Aquells dies també es va produir actes de pillatge i crema de vehicles i contenidors. Només a Barcelona, el cost dels desperfectes va superar el milió d'euros segons l'ajuntament de la ciutat.

Entre els incidents és greus, l'atac a la comissaria de Vic i la crema d'un vehicle de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona, a qui van llançar un còctel Molotov quan hi havia un agent a dins.

Set anys des de prohibició de les bales de goma

Els Mossos utilitzen projectils de foam des del 2014, en substitució de les bales de goma retirades per massa lesives per ordre del Parlament de Catalunya.

"El ple ha aprovat aquesta tarda les quanta-vuit conclusions de la comissió d'estudi dels models de seguretat i ordre públic i de l'ús de material antiavalots en esdeveniments de masses, entre les quals la que prohibeix totalment l'ús de pilotes de goma a partir del 30 d'abril de 2014, que ha estat aprovada per 76 vots a favor (CiU, ERC i C's), 30 en contra (PPC i ICV-EUiA) i 22 abstencions (PSC i CUP)"

A més de prohibir totalment l'ús de les pilotes de goma, el Parlament també va demanar:

• revisar els procediments actuals respecte a l'ús d'armes que disparen projectils, plataformes d'aigua i gasos lacrimògens;
• que es redactés un protocol d'indemnitzacions per a les víctimes d'actuacions policials quan s'acrediti responsabilitat administrativa i s'apliqui retroactivament als afectats per pilotes de goma o altres eines de contenció;
• que s'elabori una llei de l'espai públic;
• que quan calgui s'empri la web d'identificació de persones que presumptament han exercit la violència urbana;
• que es revisi l'actual model de seguretat pública per millorar la funció de servei públic i el prestigi del cos de mossos d'esquadra;
• que el número d'operatiu policial i d'identificació professional dels agents sigui clarament visible,
• i més formació específica per als agents en mediació, persuasió i resolució pacífica de conflictes.

Segons l'associació Stop Bales de Goma (entitat que reuneix víctimes de pilotes de goma a Catalunya disparades per les forces de la seguretat de l'estat), 14 persones han quedat mutilades a Catalunya des de l'any 2001 per projectils disparats per la policia, i "moltes és" han resultat ferides de gravetat"

Ho denuncia en un vídeo publicat a les xarxes el 23 de febrer, en què hi participen algunes d'aquestes víctimes (com Esther Quintana o Roger Espanyol) i què reclama la fi de la impunitat policial.

Recorden, a més, que les bales de goma es fan servir encara a la resta de l'estat espanyol i també a Catalunya per altres forces policials.