Acte dels presos de l'1-O reivindicant l'amnistia, el febrer del 2021 (EFE/Quique García)

ERC, Junts i PSOE pacten que el terrorisme quedi fora de l'amnistia només si es vulneren drets humans

Segons ERC i Junts, això blindaria les persones investigades per l'operació Judes i Tsunami, entre les quals hi ha Carles Puigdemont i Marta Rovira
Enllaç a altres textos de l'autor

Carles Costa Osés

Periodista de Política de TV3 i expert en tribunals

@carlescosta_
Actualitzat
TEMA:
Amnistia

Esquerra, Junts i el PSOE han arribat a un acord per esmenar la referència a terrorisme de la llei d'amnistia. Els actes tipificats de terrorisme quedaran fora de l'amnistia sempre que hagin causat violacions greus de drets humans. Sobretot, del dret a la vida i de la prohibició de tortures, recollits en el Conveni Europeu de Drets Humans.

Per a Esquerra i Junts, això no ha passat ni en les protestes dels CDR de l'operació Judes, ni en les de Tsunami Democràtic.

Per tant, consideren que el text garanteix que aquestes dues causes sí que queden amnistiades. L'acord s'ha votat a la comissió de justícia amb 20 vots a favor i 17 en contra --els de PP i Vox-- i sense cap abstenció.

Només han prosperat les esmenes que tenen prou majoria. Per tant, avui ens acostem molt al text final de l'amnistia. Un redactat que, ara mateix, encara té uns quants interrogants.

Vista aèria de l'hemicicle del Congrés dels Diputats (Europa Press)

Com queda la qüestió del terrorisme?

El text pactat per Esquerra, Junts i el PSOE manté que les causes tipificades com a terrorisme queden fora de l'amnistia, sempre que "hagin causat violacions greus de drets humans". Sobretot, fan referència als drets humans recollits en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu: el dret a la vida i la prohibició de tortures.

Esquerra i Junts sostenen que, amb aquest redactat, les protestes de Tsunami Democràtic (en què estan investigats el president Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira) i les dels CRD de l'operació Judes sí que entrarien en l'amnistia.

Per la seva banda, el PSOE respecta la línia vermella de mantenir exclosos de l'amnistia els casos de terrorisme, però amb condicions.

Marta Rovira i Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu

Bolaños nega que s'hagi travessat cap "línia vermella"

El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha rebutjat que el govern espanyol hagi creuat cap "línia vermella" amb l'esmena acordada amb Junts i Esquerra.

El govern espanyol havia dit que els delictes de terrorisme no s'inclourien en l'amnistia, però en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Bolaños ha defensat que aquest límit no s'ha traspassat i que el canvi pactat aporta més seguretat jurídica.

El ministre insisteix que "quan hi hagi una violació greu de drets humans" no s'inclourà en l'amnistia: "aquesta era la nostra línia vermella i així s'ha pactat".
 

Com queda l'aplicació de l'amnistia?

Esquerra, Junts i el PSOE també han pactat esmenes en la redacció a l'article 4 de la llei, el que regula com s'aplicarà l'amnistia.

Ara, el text deixa clares dues coses:

  • Els jutges "acordaran l'immediat alçament de qualsevol mesura cautelar".
  • "La suspensió del procediment penal (...) no impedirà l'alçament d'aquelles mesures cautelars acordades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present llei".

Això dona certes garanties perquè els exiliats puguin tornar quan la llei entri en vigor, cap a principis de maig.

És cert que els jutges que hagin d'aplicar la llei ja han anunciat que plantejaran dubtes a la justícia europea i al Tribunal Constitucional. I que mentre que aquests tribunals no resolen les seves preguntes, poden no aplicar l'amnistia. Però tot i que no l'apliquin, la llei marca que sí que haurien d'aixecar les mesures cautelars. És a dir, les ordres de detenció. Per tant, el president Puigdemont i Marta Rovira podrien tornar sense risc d'anar a la presó.

El text dona més garanties. Però la interpretació i la decisió final dependrà dels jutges.

 

I quin dia es farà el ple per aprovar el text al Congrés?

Sobre la data en què el text s'aprovarà, encara no s'ha concretat, tot i que s'especula que podria ser el 30 de gener. Després d'aquesta votació, la llei passarà al Senat. Allà, el PP farà servir la seva majoria absoluta per posar-hi totes les traves que pugui.

Tot apunta que ajornarà la tramitació del text un parell de mesos.

Després, la llei tornarà al Congrés, on s'espera que s'aprovi, molt probablement, a finals d'abril.

L'amnistia entrarà en vigor un cop es publiqui al BOE. I aleshores la pilota passarà al terreny dels jutges. Ells són qui ha d'aplicar la llei. I tot apunta que hi haurà batalla.

ARXIVAT A:
Procés català Congrés dels Diputats Amnistia
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut