Divisió pel futur de Gallecs, que la Generalitat vol convertir a l'agricultura ecològica
L'espai rural de Gallecs és un parc que engloba zones de lleure, d'activitat agrària i residència. És un dels últims reductes del Vallès sense urbanitzar que es conserva així gràcies a una forta lluita veïnal que va tenir lloc als anys 70.
Va ser llavors quan el govern franquista volia aixecar una ciutat per 130.000 habitants i donar resposta a la forta demanda d'habitatge fruit de la immigració. Es van expropiar prop de 1.500 hectàrees per poder fer el projecte, però molta gent del Vallès va sortir al carrer i va aconseguir frenar el projecte.
Als anys 80, la Generalitat mitjançant l'Institut Català del Sòl (Incasòl) va heretar la propietat d'aquestes terres i va atorgar llicències intransmissibles a la pagesia per poder treballar-les mentre es resolia quin havia de ser el futur de Gallecs.
Aquesta situació es va allargar durant dècades i alguns pagesos van traspassar per iniciativa pròpia l'ús de les terres a altres agricultors, de manera que actualment un sol pagès arriba a acumular una cinquena part de Gallecs.
Avui queden 36 pagesos que treballen a Gallecs, dels quals només sis mantenen la llicència d'ús agrícola vigent. Això representa que la gran majoria dels terrenys de conreu s'estan treballant sense llicència i, per tant, sense que l'Incasòl rebi cap contraprestació econòmica en tot aquest temps.
Per Gemma Safont, gerenta del Consorci Gallecs, és hora de canvis i avançar cap a un projecte agroecològic:
"Ara estem en un moment que cal fer un canvi, que cal regularitzar, i per això estem parlant amb totes les entitats, i només tenim una entitat dient que no veu clar aquest procés cap a un projecte agroecològic."
L'entitat que no ho veu clar és Unió de Pagesos, que va mostrar el seu desacord amb una tractorada el 25 d'abril fins a la seu del consorci.
Segons Jeroni Girbau Torrents, pagès i president de la cooperativa La Perpetuenca, "el problema d'aquesta zona és que hi ha uns pagesos que durant 40 anys han mantingut les terres i nosaltres reclamem el dret que puguin continuar".
I afegeix que "ells volen que tot l'espai sigui d'agricultura ecològica; el que cal veure és si en terra de secà, pur i dur com és aquí, això serà viable. Però tancats a la proposta no ho estem."
Així ho reflecteix Joan Caball, coordinador d'Unió de Pagesos, que afirma que cadascú és lliure de poder escollir si vol cultivar seguint criteris ecològics o no:
"En sequer, produint en extensiu, l'agricultura ecològica té certes dificultats de rendibilitat econòmica. Que hi ha gent que ho pot acabar fent? Doncs bé, és decisió seva. Però el que no podem fer és que un altre que no està preparat per fer-ho, doncs obligar-lo que no pugui viure correctament de la seva tasca."
Gemma Safont puntualitza que, "com que Gallecs és un espai de titularitat pública, el Consorci pot decidir quin és el model que vol per a aquest territori, i vol un model de producció agroecològica".
De fet, ja fa 19 anys, el 2005, que el Consorci de Gallecs va iniciar el projecte de transició agroecològica del parc de l'Espai d'Interès Natural (EIN) amb el suport científic del grup de recerca Ecologia dels sistemes agrícoles de la Universitat de Barcelona i l'Associació Agroecològica de Gallecs. Un dels pagesos d'aquesta associació és Santi Olivé, que conrea diversos tipus de cereal i els transforma en farina. Un 40% de Gallecs ja es conrea amb aquests criteris.
Olivé, explica que "fa vint anys que estem fent agricultura ecològica, i és pagesia petiteta, per a consum humà." A part de treballar la terra "nosaltres hi vivim, som veïns. Els 'convencionals' (pagesos que no treballen amb criteris ecològics) no hi viuen".
La convivència amb l'agricultura convencional amb abocament de purins durant anys ha provocat, però, que els aqüífers del parc s'hagin contaminat. I ara, el pas a agricultura ecològica es fa pràcticament imprescindible. En Santi ens mostra una anàlisi de l'aigua en què es poden percebre els alts nivells de contaminació:
"De nitrats, estem a 240 i el màxim són 50."
Per la seva banda, Ivan Llagostera, vicepresident de l'Associació de Veïns de Gallecs, certifica que "l'aigua està molt contaminada, té un nivell molt alt de nitrats. Llavors aquesta aigua és només per dutxar-nos i poc més. Pel tema de consum de boca hem de comprar tota l'aigua".
El consorci preveu reassignar les terres a tot estirar a l'octubre, prioritzant la incorporació de joves i dones a l'agricultura amb criteris ecològics, fet que podria deixar sense opció la majoria de pagesos que actualment treballen a Gallecs de manera convencional. Es preveu que la regularització s'allargui fins al juliol del 2025.
Gemma Safont conclou dient que "hem de tenir una mirada de futur, i la nostra mirada de futur va cap a l'agroecologia".