Com es podria processar Putin per crims de guerra a Ucraïna: un camí llarg i costós

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha qualificat públicament el seu homòleg rus, Vladímir Putin, de "criminal de guerra". Els experts, però, adverteixen que el processament de Putin o altres líders russos seria un procés costós, que es podria allargar anys, i amb obstacles importants.
 

Què es considera un crim de guerra?

El Tribunal Penal Internacional de la Haia defineix els crims de guerra com les "violacions greus" de les Convencions de Ginebra, acords posteriors a la Segona Guerra Mundial que estableixen les lleis humanitàries internacionals que s'han de seguir en temps de guerra.

Les violacions inclouen atacar intencionadament civils i també objectius militars legítims on les baixes de civils serien "excessives", segons expliquen els experts.

Ucraïna i els seus aliats a Occident acusen les forces de Rússia d'atacar civils de forma indiscriminada.

Rússia, que es refereix a la invasió d'Ucraïna com a "operació especial", nega tenir civils com a blanc. Afirma que el seu objectiu és "desmilitaritzar i desnazificar" Ucraïna i al·lega que les acusacions de Kíiv i Occident no tenen fonament.

L'URSS va ratificar la Convenció de Ginebra el 1954. El 2019, Rússia va revocar el reconeixement d'un dels protocols, però continua subscrivint la resta d'acords.

El Tribunal Penal Internacional o TPI, creat el 2002, és diferent del Tribunal Internacional de Justícia, un organisme de les Nacions Unides que aborda les disputes entre estats.

Com es tira endavant un cas?

El fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional, Karim Khan, va afirmar aquest mes que obria una investigació per possibles crims de guerra a Ucraïna.

Ni Rússia ni Ucraïna són membres del TPI i Moscou no reconeix el tribunal. Ucraïna, però, ha donat permís que s'investiguin els presumptes crims al seu territori des de l'annexió de Crimea per part de Rússia, el 2014.

Rússia pot optar per no cooperar amb el Tribunal Penal Internacional. Qualsevol judici hauria d'esperar fins a la detenció d'un acusat. Això "no aturarà el tribunal internacional en l'intent de processar i d'emetre ordres de detenció", considera la professora de Dret de la Universitat d'Amèrica Rebecca Hamilton.

Quines proves fan falta?

El TPI emetrà una ordre de detenció si la Fiscalia pot demostrar "motius raonables per pensar" que s'han comès crims de guerra. Per aconseguir una condemna, la Fiscalia haurà de demostrar la culpabilitat de l'acusat sense dubtes, avisen els experts.

En la majoria de càrrecs, es requereix que quedi provada la intenció. Una manera que té la Fiscalia d'aconseguir-ho és demostrar que a la zona atacada no hi havia objectius militars i que no va ser un accident.

"Si continua passant repetidament i sembla que l'estratègia passa pels objectius civils en zones urbanes, llavors pot ser una prova important d'intencionalitat", opina Alex Whiting, professor visitant de la Harvard Law School.

A qui es podria acusar?

Una investigació per crims de guerra es pot centrar en soldats, comandaments o caps d'estat, segons els especialistes.

Un fiscal podria presentar proves que Putin o un altre dirigent estatal haurien comès crims de guerra per haver ordenat de forma directa un atac il·legal o per tenir coneixement que s'estaven cometent aquests crims i no haver-ho impedit.

Astrid Reisinger Coracini, professora adjunta del Departament de Dret Internacional de la Universitat de Viena, afirma que l'equip del TPI té el repte de presentar proves que vinculin els crims sobre el terreny amb les ordres dels comandaments superiors. "I com més amunt es va, més difícil resulta", afegeix.

Per què les condemnes per crims de guerra són difícils?

Els experts en Dret diuen que els bombardejos de l'hospital maternal de Mariúpol i el teatre de la mateixa ciutat que estava marcat com a refugi per a nens encaixarien amb la definició de crims de guerra. Però assegurar-se una condemna pot ser complicat.

A banda del desafiament que suposa demostrar la intencionalitat en molts casos i vincular els líders directament a atacs específics, és possible que la Fiscalia tingui dificultats per obtenir les proves, incloent-hi la declaració de testimonis que puguin sentir-se amenaçats o que siguin reticents a parlar-ne.

En el cas d'Ucraïna, els acusadors hauran d'examinar curosament les proves difoses en vídeos i imatges públics.

"No es tracta en cap cas d'un procés ràpid. El fet que ja hi hagi moviments és un senyal contundent", afirma Hamilton.

Portar els acusats a judici també pot ser complicat. El més probable és que Moscou refusi acatar les ordres de detenció. El TPI haurà de seguir els potencials acusats per veure si viatgen a països on se'ls pugui detenir.

N'hi ha algun precedent?

Des que es va crear, el Tribunal Penal Internacional ha supervisat 30 casos, alguns dels quals amb múltiples acusats, segons consta el seu web. Els jutges del TPI han condemnat 5 persones per crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi i n'ha absolt 4 més.

El senyor de la guerra congolès Thomas Lubanga Dyilo va ser condemnat el 2012.

El tribunal ha emès ordres de detenció per a diversos acusats que continuen sent pròfugs, incloent-hi Joseph Kony, líder del grup paramilitar Exèrcit de Resistència el Senyor (LRA, en anglès) d'Uganda.

El 1993, les Nacions Unides van crear el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia per investigar els presumptes crims durant la guerra dels Balcans. El tribunal, clausurat el 2017, va emetre 161 imputacions i va condemnar 90 persones.

L'expresident de Libèria Charles Taylor va ser condemnat per un tribunal ad hoc de les Nacions Unides.

Alguns experts han plantejat la possibilitat de crear un tribunal especial per investigar potencials crims de guerra a Ucraïna, que es podria tirar endavant mitjançant l'ONU o un tractat.