Entre els rius Tarnak i Arghandab, la ciutat de Kandahar, al sud de l'Afganistan, ha estat els últims anys un dels llocs que més s'ha assemblat a l'infern a la Terra. El fotoperiodista Louie Palu hi va ser per poder-ho mostrar al món. La seva història és la d'un reporter a la primera línia del front que, a través dels diaris que va escriure entre el 2006 i el 2010, evidencia fins a quin punt pot arribar a ser absurda la violència d'un conflicte que encara està lluny de solucionar-se. Ell ha experimentat la cruesa i l'absurditat de la guerra en primera persona.

La Guerra de l'Afganistan comença l'any 2001, després dels atemptats de l'11-S, amb l'entrada de les tropes nord-americanes en territori afganès. Oficialment, un cop derrocat el règim talibà del poder, la guerra s'acaba l'any 2014, quan se celebren unes eleccions democràtiques i l'administració americana traspassa totalment els assumptes de seguretat al nou poder elegit. Però actualment la violència encara perdura, les tropes estrangeres no han estat rebudes com a herois i han continuat els atemptats terroristes i enfrontaments entre l'exèrcit i les milícies islamistes que encara operen en bona part del país. Un conflicte que se situa a la terrible xifra de més de 20.000 civils i més de 15.000 militars morts durant els últims 15 anys, sense comptar els ferits i el mig milió de desplaçats. El conflicte es manté latent, ja que també s'ha estès a zones del país veí, el Pakistan.

En aquest terrible i desesperançador context, Louie Palu ens ofereix un punt de vista inèdit, massa immers per comprendre la brutal situació que l'envolta. Tal com diu ell, "l'experiència va molt més enllà de les fotografies [...] però t'has de concentrar en l'objectiu de la càmera, obviar el teu voltant, enfocar bé i disparar". Després de 25 anys d'experiència professional com a fotògraf, Palu decideix estrenar-se en el format documental precisament per posar imatge i so a tot allò que queda fora de la foto i que sovint la força de les imatges tendeix a esborrar: el viatge emocional que pateix el fotoperiodista i que l'acompanya quan ja és lluny d'allò que el seu objectiu ha aconseguit capturar.

"Diaris de Kandahar" és el testimoni cru i veraç d'un fotoperiodista durant el període més intens de la Guerra de l'Afganistan. Un punt de vista inèdit articulat sobre la percepció de Louie Palu, superat per la brutal situació que l'envolta i en conflicte permanent amb la trivialitat de la seva vida quan torna a l'Amèrica del Nord. Un document que deixa palès que el més complicat d'un conflicte armat no és començar-lo, sinó posar-hi el punt final.

 

 

 

Fitxa tècnica
Direcció: Louie Palu i Devin Gallagher
Guió: Murray Brewster
Producció executiva: Murray Brewste i Anthony DiPierdimenico
Edició: Lawrence Jackman
Fotografia: Louie Palu
Direcció d'art: Marc Robichaud
So: Daniel Pellerin i Jeremy Fong
Música: Manuel Hidalgo
Una producció de Summit Road Films.
Dinamarca (2015) 76 min. VO en anglès subtitulada en català


Premis i festivals
DocsBarcelona, Secció Oficial, Catalunya, 2016
DOK.Fest Münichen, Alemanya, 2016
Annapolis Film Fest, Estats Units, 2016
Ethnograph Film Festival, França, 2016
Arizona International Film Festival, Estats Units, 2016


Louie Palu, director
Reconegut fotògraf professional, amb una llarga trajectòria de més de vint-i-quatre anys en què ha guanyat multitud de premis internacionals, entre els quals hi ha el Pulitzer Center On Crisis Reporting Grant.
La seva obra és coneguda pels seus projectes de llarga durada sobre temes polítics i socials. Ha cobert la guerra a Kandahar (Afganistan), des del 2006 fins al 2010, i ha realitzat diversos curtmetratges sobre el conflicte. "Diaris de Kandahar" ("Kandahar Journals") és el seu primer llargmetratge documental.

Devin Gallagher, director
Ha treballat com a productor a Arlington Independent Media durant 8 anys. El seu primer documental, "Married in Spandex" (2011), sobre els matrimonis homosexuals als Estats Units, s'ha estrenat en festivals de tot el món.